Entrevisto el doctor Antonio Marcos, referent en l’aplicació de la dieta genètica a malalties degeneratives (càncer, autoimmunes…). Segons ell, aquest tipus de dieta és l’única a la qual estan adaptats els nostres gens i, per tant, l’única que permet prevenir i tractar aquestes malalties. Vegem de què es tracta.

DrAntonioMarcos1

 

Ens pot comentar breument la seva dilatada trajectòria professional en el camp de la naturopatia i la dieta genètica?

Tinc formació universitària en Ciències de la Salut i estic especialitzat en medicina i nutrició natural. Presideixo l’Institut Portuguès de Naturologia.Tenim clíniques a les principals ciutats portugueses on apliquem aquestes teràpies i la dieta genètica des de fa més de quinze anys. Hem tractat diverses desenes de milers de persones; hem curat tot tipus de malalties degeneratives: càncers, fibromiàlgia, diabetis, artritis reumatoide, i moltes altres autoimmunes.

També sóc professor d’universitat des de fa més de trenta anys. M’he dedicat a investigar en l’àmbit de les medicines naturals, la medicina ortomolecular i, més recentment, la nutrigenòmica. Des de l’Institut Portuguès de Naturologia hem aconseguit que els coneixements de medicina tradicional xinesa, l’osteopatia, la naturopatia, entre d’altres, siguin reconeguts com a formació universitària a Portugal.

Quin tipus de dieta és la que aconsegueix curar les malalties degeneratives?

Moltes vegades, quan els pacients vénen a les nostres clíniques, és perquè abans han anat a tots els llocs oficials i no oficials possibles, fins i tot a Fàtima, a demanar-ho a la Verge. Ens arriben els casos més difícils, molts cops terminals. Llavors els imposo limitacions dietètiques molt serioses i estrictes, sobretot quan hi ha càncer i autoimmunes. Des de la meva experiència, puc dir que és només amb aquest tipus d’alimentació que les persones avancen i superen la malaltia. Es tracta d’una dieta que funciona des de la base perquè està en sintonia amb la capacitat reparadora dels nostres gens.

“Només amb aquest tipus d’alimentació les persones avancen i superen les malalties degeneratives”

És una dieta per fer durant un temps? Mentre s’està malalt?

La dieta genètica, o com a mi m’agrada dir-ne “la forma d’alimentació humana”, no és temporal sinó que és una pauta per a tota la vida. Està en sintonia amb el que els nostres gens coneixen. Inclou els aliments sobre els quals sí que tenim la informació genètica necessària per transformar-los en nutrients i no generar més tòxics.

DrAntonioMarcos5

I com ho hem de fer per menjar així?

La pregunta que ens hem de fer abans de menjar qualsevol aliment és si es tracta d’un producte totalment natural o no. Si basem l’alimentació en el que hem menjat durant bona part de la història de la humanitat, en què hem estat caçadors-recol·lectors durant el 96% del temps, no tindrem problemes.

Estem parlant de menjar aliments no processats: arrels, tubercles, verdures de fulla, fruites del bosc, fruites poc manipulades, carns de pastura, peixos petits i fruita seca, tot amb moderació i el màxim de cru (carpaccios, steak-tartars, sashimis). El cos sap reconèixer aquests aliments i, per tant, sap utilitzar-los. Avui en dia és difícil tenir accés a menjar tal com era quan l’agricultura no existia, però si, com a mínim, seguim aquesta pauta no emmalaltirem. Estic convençut que amb aquest tipus d’alimentació podríem mantenir la gent sana i salvar la vida a moltes persones.

“Amb aquest tipus d’alimentació podríem mantenir la gent sana i salvar la vida a moltes persones”

Però, i les recomanacions oficials? I la base de la piràmide alimentària, que se suposa que són els cereals, el pa, la pasta?

No és una bona base; no té fonament científic ferm. Has de pensar que els cereals i els llegums són molt recents a la història de la humanitat, i només fa deu mil anys que, amb el naixement de l’agricultura al Pròxim Orient, es van començar a cultivar i consumir en quantitats massives.

Aquí, a Europa encara fa menys temps –només uns cinc mil anys– que basem l’alimentació en aquests aliments. Els nostres gens no han tingut temps d’adaptar-s’hi amb tan poc temps. I per acabar-ho de rematar, hi ha la revolució tòxica que suposen tots els productes processats, com ara els olis refinats, les farines, el sucre… És una aberració que ens intoxica per moments.

Però tots els aliments derivats de les farines són aliments que ens vénen molt de gust...

“La pizza, les galetes, els cereals d’esmorzar, la pasta, el pa ens generen dependència i sensacions de plaer equivalents a la drogoaddicció.”

Sí, el gran problema és que la pizza, les galetes, els cereals d’esmorzar, la pasta, el pa… són molt addictius perquè contenen substàncies (polipèptids) que poden donar lloc a gluteomorfines, que aconsegueixen traspassar la barrera hematoencefàlica i, un cop al cervell, s’uneixen als receptors de la morfina, tal com fan les drogues opiàcies. Són veritables exorfines que ens fan sentir molt de plaer quan ens els hem menjat. És difícil superar aquesta drogoaddicció tan forta.

Si la persona no té una determinació ferma, no podrà deixar mai aquests aliments addictius i alhora tan destructius. És equivalent a deixar de fumar o qualsevol altra droga.

Però, si el pa és l’aliment bàsic de la cultura mediterrània!

En les campanyes contra els bàrbars, Juli Cèsar, després de diverses derrotes, va acusar els seus soldats de ser dèbils. La raó era que, com que basaven l’alimentació en el blat, no tenien la força dels pobles germànics, que s’alimentaven de carn i verdures. Els blats antics –els de l’època romana– tenien 14 parells de cromosomes, però en els últims cent anys hem seleccionat i transformat tant les llavors, que avui en dia els blats moderns en tenen 42.

El blat s’ha convertit, així, en un dels aliments més alterats genèticament. Són canvis massa recents per als quals no estem preparats. El blat actual són espècies seleccionades per interessos purament productius i per adaptar-se a un model basat en herbicides, pesticides; tot plegat un còctel tòxic molt perillós.

DrAntonioMarcos2

I els cereals de cultiu ecològic? I les varietats antigues de cereals?

És veritat que les varietats més antigues de cereals no són el mateix, perquè genèticament tenen una estructura proteica més simple i, a més, no tenen agrotòxics. Però en cas de malaltia degenerativa, per mi no són una opció! Especialment, tindria molta precaució amb els quatre cereals que contenen gluten: blat, ordi, sègol i també la civada per contaminació creuada. El gluten té un efecte pervers sobre els nostres gens i, si ja estem malalts i continuem menjant cereals, el que fem és afegir més llenya al foc.

Però alguna cosa bona deuen tenir els cereals, oi?

El que passa amb els cereals és que, primer, només fa un 4% del temps de la història humana més recent que els consumim. No hi estem adaptats genèticament. A més, s’han de cuinar perquè siguin mínimament digestius; i això fa que la major part de les vitamines es perdi. Queden estructures proteiques (com ara el gluten, i els problemes que comporta) i també altres substàncies (com els fitats i oxalats) que tenen efectes antinutrients que eviten que puguem assimilar bé els altres nutrients, com els minerals, presents en el mateix àpat.

Tots els cereals, fins i tot els que no porten gluten, eleven els nivells de sucre en sang i alteren l’hormona més potent de l’organisme, que és la insulina. A més, els llegums contenen també substàncies irritants per al budell (lectines) i substàncies antinutrients (inhibidors d’enzims digestius). Serveixen per matar la gana, però no són bons aliments per a ningú. I com que cal cuinar-los a altes temperatures i durant força temps, perden tots els micronutrients.

Però els cereals han estat l’aliment de reserva durant èpoques dures, oi?

Si em trobés en una situació límit en què no tingués res més per menjar, menjaria cereals per sobreviure i encara en donaria gràcies a Déu! Però si puc menjar altres aliments, val més prescindir-ne. Com a mínim, no haurien de la base de l’alimentació, perquè els efectes negatius que tenen sobrepassen de tros els positius.

“Si em trobés en una situació límit en què no tingués res més per menjar, menjaria cereals per sobreviure. Però si puc menjar altres aliments, val més prescindir-ne”

A més, el cereal també és la base de molts pinsos de cria d’animals que ens mengem, oi?

Cert, avui en dia alimentem de la manera més perversa i nociva el bestiar de cria intensiva. Per exemple, als bovins els donem cereal, quan no en menjarien mai de manera natural, ja que es dedicarien a pasturar herba. A les vedelles, els cereals els alteren tota la microbiota intestinal i s’originen bacteris perillosos com el famós E. coli assassí (l’enterohemorràgic O157:H7), que només es pot evitar si es cou molt la carn.

Aquesta cocció comporta altres problemes, perquè quan es cou massa la carn hi ha una desestructuració de les proteïnes (cadenes d’aminoàcids) i una oxidació dels greixos amb una capacitat inflamatòria elevada per a l’organisme.

Però aquest sistema d’alimentació genètica que vostè defensa i que conté proteïna animal cada dia és sostenible a llarg termini per al planeta?

Bé, vull puntualitzar que cada persona té necessitats diferents. Així, algunes poden viure bé amb molta verdures, arrels, tubercles, fruits del bosc i una mica de proteïna animal, i d’altres necessiten dosis més elevades de proteïna animal (carn, peix, ous) per trobar-se bé. Hi ha autors entesos en la matèria que apunten que una gestió eficient dels ramats de pastura podria abastir tots els humans de la Terra, això sí, sempre que se’n consumissin quantitats petites.

Això podria passar si la consumíssim crua, en lloc de cuita, i n’aprofitéssim les vísceres. El fetge és un gran aliment però només si prové de pastura ecològica. I són més nutritius cent grams d’una carn vital crua que mig quilo d’un producte intoxicat i que ha estat cremat a la barbacoa o al forn, cocció que el transforma en cancerigen.

El problema apareix quan mengem animals de cria intensiva; el model d’explotació que hem creat és insalubre: els alimentem amb cereals, tancats tot el dia, sense poder fer exercici, sense poder pasturar. Els torna animals malalts que donen carn malalta.

DrAntonioMarcos4

Creu que mengem massa i malament, doncs?

Sí, un altre gran problema és que mengem quantitats excessives de calories. La raó és que els aliments processats van buits de nutrients però plens de sucres, hidrats de carboni i greixos refinats. Si mengem aquests “comestibles”, el cos continua demanant els nutrients que li falten en forma de “tinc gana”, però amb aquests productes mai estarem saciats perquè no ens nodreixen.

A més, a causa de l’estrès, acabem esgotant les glàndules suprarenals, que s’encarreguen d’alliberar les hormones de l’activació o estrès, i, com que ens faltarà energia, adoptarem actituds compensatòries en forma de més menjar, més aliments rics en sucres, més estimulants, etc. És un cercle viciós de desgast i malaltia.

El meu consell perquè les persones puguin estar al màxim d’energia i de salut és molt senzill: menjar només aliments vius i frescos; és a dir, aliments com ens els donaria la mare natura sense que els hàgim de transformar de cap manera (amb l’única excepció dels tubercles) i evitar tots els aliments processats (industrialitzats), buits de micronutrients (vitamines, minerals…) i plens d’al·lergògens i inhibidors de l’absorció de nutrients.

I per què creu que al sistema li interessa que mengem així?

“El problema és que aquest tipus d’alimentació no interessa al sistema; va en contra dels interessos de la indústria alimentària.”

Menjant aliments més densos en nutrients i adaptats a la nostra genètica –verdures, carn, peix, greixos saludables– aconseguim un funcionament harmònic del cos. Són aliments que ens permeten estar prims, tenir músculs desenvolupats i aconseguir una sensació sacietat i equilibri que evita dependre del consum abusiu d’aliments tòxics i addictius. El problema és que aquest tipus d’alimentació no interessa al sistema; va en contra dels interessos comercials de vendre més i més productes processats de llarga durada. L’ideal per a aquest sistema és mantenir-nos en un sistema d’addicció, recompensa i malaltia que li resulta molt lucratiu.

Però, per què no ho solucionen els estaments oficials?

Com que la dignitat de la persona humana dins d’aquest sistema està cada vegada més destruïda, ens convertim en éssers cada dia menys pensants. En aquesta situació, acceptem el que ens diu la indústria alimentària, la televisió bàsicament; però també les recomanacions oficials, molts cops, estan finançades per aquesta mateixa indústria.

DrAntonioMarcos6

“Les recomanacions oficials estan, molts cops, finançades per la mateixa indústria”

El consumidor confia que el que menja no és pas tan dolent i que, quan estigui malament, hi haurà una pastilla màgica o una intervenció quirúrgica miraculosa que li solucionarà el problema del sobrepès o de la malaltia degenerativa.

Aquesta dieta genètica la pot fer tothom, doncs?

Aquesta dieta és una experiència que val la pena que tothom la provi com a mínim durant un mes. Menjar aliments de debò, frescos i no processats. Basar-se en el que anomeno la teoria dels cinc dits; un per a cada grup d’aliments: carn, peix, ous, verdures, fruites i el palmell de la mà amb la fruita seca que hi càpiga. És important cuinar poc temps i a temperatura baixa (planxa, vapor, escaldat suau i curt); i sempre que es toleri, menjar tants aliments crus com es pugui. Si ens funciona, no cal canviar de dieta; al contrari, si volem mantenir una bona salut, val més que sigui de per vida.

Estic convençut que aquesta manera d’alimentar-nos amb consciència ens portarà a exigir un altre tipus de comportament de les autoritats en relació amb els aliments. Voldrem aliments vius, sans i creats amb respecte.

I els que tenim malalties autoimmunes també podem menjar fruita seca, ous, llavors?

En alguns casos de sensibilitat, que tenen moltes persones amb autoimmunes, també cal evitar ous i fruita seca, sobretot si provoquen problemes digestius (gasos, picor anal…).

Què creu vostè que causa les malalties autoimmunes?

En les malalties autoimmunitàries el sistema de defenses del cos està tan estressat i alterat que ja no distingeix el que és propi del que és una amenaça externa, i s’autodestrueix. Un dels grans causants d’aquesta reacció és el blat.

DrAntonioMarcos3

“Un dels grans causants de la reacción autoimmunes és el blat”

Les diferents substàncies del blat són un bon exemple per explicar què passa en aquestes malalties. Quan ingerim qualsevol producte en boca, el cos ja processa la informació per al sistema immunitari sobre el que mengem. Quan el producte elaborat amb blat arriba a l’intestí prim, algunes de les substàncies que conté (sobretot l’aglutinina) tenen un efecte semblant al d’una esgarrapada. Llavors, el sistema immune (les defenses) identifica aquesta substància com un agressor i genera una inflamació local (a l’intestí) que altera tot el cos.

A més, el blat també conté un altre tipus de substàncies, les lectines, que tenen una estructura semblant a la de determinats patògens (virosis), i el cos creu que és atacat i reacciona.

El problema és que generem aquesta exposició i resposta diàriament, cada cop que mengem pa o pasta o galetes. L’organisme tindrà un estrès crònic i un estat d’alerta màxima constant. Llavors, passa el mateix que amb els soldats del camp de batalla quan estan esgotats: acaben disparant contra tothom perquè ja no són capaços de distingir res. I el foc amic mata igual que l’enemic.

Quin percentatge dels seus malalts d’autoimmunes millora amb la dieta genètica?

“Del total de pacients que estan disposats a fer un canvi radical de dieta i a fer-lo de per vida, més del 80% aconsegueix curar-se.”

Del total de pacients que vénen a les nostres clíniques, un 50% està disposat a fer un canvi radical de dieta i a fer-lo de per vida. D’aquest, més del 80% aconsegueix curar-se. Per això sóc sempre molt estricte en les primeres visites: si la persona em diu que no pot o no vol canviar la dieta, li dic que ja pot marxar.

En les autoimmunes la clau és eliminar l’exposició als aliments que generen aquesta resposta alterada. Estem parlant del blat, principalment, però també d’altres cereals amb gluten i sense, els llegums, els processats, els additius, etc. Els cereals són devastadors per al metabolisme. Alhora, cal donar al pacient pautes i tractaments naturals que afavoreixin la desintoxicació, la regulació hormonal, la recuperació de la microbiota intestinal i els processos antiinflamatoris.

I els llegums tampoc? Com ho faran els vegetarians?

Quan tens una autoimmune has d’anar molt en compte de retirar els estimulants immunitaris (com alguns preparats d’herbes, extractes, etc.) però també tots els aliments amb antinutrients com els llegums, que tenen lectines, les quals, en part, són eliminades amb la cocció, que, alhora, també altera els nutrients, i més si es couen amb olla de pressió. La pressió provoca que es desestructurin les proteïnes i els hidrats de carboni i, a la llarga, també pot ser nociu per a l’organisme (augment del risc de càncer).

Els llegums només es poden menjar germinats i crus, i en poques quantitats, insuficients per cobrir les necessitats de proteïna necessària per estar sans quan tens una autoimmune.

“Totes les societats ancestrals mengen alguna font de proteïna i greix animal. No cal que sigui una tona de carn, pot ser peix petit; i no cal que sigui cada dia, però estem dissenyats per menjar animals.”

En totes les societats ancestrals estudiades des de l’inici del segle XX, s’ha vist que sempre mengen algun tipus de proteïna (encara que siguin insectes) i de greix animal. No cal que sigui una tona de carn, pot ser peix petit; i no cal que sigui cada dia, però estem dissenyats per menjar animals sans.

I els lactis?

En autoimmunes s’ha de ser estricte i no menjar res que agredeixi el budell i inhibeixi l’absorció de nutrients, que són: cereals, llegums i lactis. El procés d’homogeneïtzació al qual se sotmet la llet fa que les partícules de greix puguin travessar la barrera intestinal i generar més inflamació. Amb la pasteurització es desnaturalitza la llet; a més dels problemes associats amb una de les proteïnes de la llet (la caseïna) i un altre dels seus sucres (la galactosa), que tot just ara es comença a esmentar.

En si, els lactis són aliments de risc quan hi ha patologia immunitària.

I quins complements troba que funcionen amb pacients d’autoimmunes?

El 90% dels meus pacients tenen nivell baixos o dèficit de vitamina D (25-hidroxicolecalciferol). Aquesta vitamina, que té efectes hormonals, és molt important perquè intervé en l’expressió de més de mil gens. El nivell oficial ideal de vitamina D en sang és d’uns 50 ng/mL, però tinc comprovat que, en pacients amb malalties degeneratives, és el mínim o està per sota i cal pujar-lo fins a un mínim de 80 ng/mL de manera ràpida i eficaç. Això només ho puc fer amb preparats molt concentrats, molt per sobre de les recomanacions oficials. Pensa que amb 2.000 UI de vitamina D els metges convencionals ja s’espanten, però amb això no fas res. Calen concentracions molt més elevades: 10.000, 20.000 o el que calgui per obtenir el nivell i que el pacient millori.

Finalment, si pogués prohibir un aliment, quin seria?

Les galetes: totes, de qualsevol tipus, forma o gust. Són l’enemic públic número u. El problema no és només el sucre que porten, sinó que contenen blat que, amb l’aglutinina que té, imita la insulina de l’organisme i n’augmenta encara més la resistència (que estimula l’aparició de diabetis). A més, hi ha el problema afegit dels greixos transformats i hidrogenats. Tota aquesta barreja es posa al forn a gran temperatura, que altera encara més les estructures moleculars i destrueix tots els micronutrients. Si vols un tòxic més gran, no sé com hauria de ser!

Montse Reus
Montse Reus

Dietista i Ambientòloga