Etselquemenges organitza el “Repte AIP”, un curs en línia que dura trenta dies en què persones amb malalties autoimmunes seguiran unes pautes i un menú alimentari per millorar la seva patologia. El nutricionista Marc Vergés és el director del curs, i la coordinadora i és la dietista Glenn Cots. En Marc té més de deu anys d’experiència clínica i ha tractat centenars de pacients amb malalties autoimmunes prescrivint-los AIP o protocols similars. Tant ell com la Glenn tenen una malaltia autoimmune i tots dos han comprovat la resposta brutal i positiva que genera l’AIP en l’organisme.

El mètode, però, és exigent i per això plantegem un repte en comunitat per poder menjar el que ens aniran dient, tots a l’una durant trenta dies, resoldre dubtes i, el més important, trobar la motivació i l’escalf de persones que pateixen el mateix que nosaltres i que tenen les mateixes ganes de millorar.

Entrevista a Marc Vergés i Glenn Cots

Fotos: Beth Magre

Marc, segurament ets dels primers professionals a Catalunya que, ja fa uns quants anys, vas començar a recomanar l’AIP amb els pacients. Com hi vas arribar?

A causa de la malaltia de Crohn que pateixo i a la insatisfacció que em generaven les respostes mèdiques a les preguntes que feia sobre quina alimentació em podia anar bé, vaig posar la meva atenció en la medicina natural i en les informacions que trobava i trobo als Estats Units. El primer que m’arriba és la dieta paleo i les millores en la salut que pot provocar; a partir d’aquí estiro el fil fins a arribar a Lorein Cordein o la doctora Terry Whals, afectada d’esclerosi. I tot i que no em va convèncer per les meves preferències alimentàries –m’encanten el pa i la pasta–, vaig decidir portar-ho a la pràctica amb mi i amb els pacients que tracto.

Parlem de tu. Has vist com l’AIP t’ajuda, sobretot quan tens brots. Com?

Marc: En el meu cas redueix tota la simptomatologia i els brots es distancien, cosa que millora molt la meva qualitat de vida. És cert que també em moc en dietes més restrictives com la paleo-cetogènica, si vull incrementar la potencia del tractament.

Entrevista a Marc Vergés i Glenn Cots

Tu, Glenn, també tens una malaltia autoimmune i, com a dietista, has vist la millora que suposa una dieta així. Per aprofundir-hi has buscat casos de gran millora. Amb trenta dies d’AIP, què aconseguirem?

Glenn: Durant aquest període veurem com el cos es desinflama en general i la simptomatologia millora. De totes maneres, cal tenir en compte que, durant les primeres setmanes, les reaccions poden ser molt diferents. De fet, algunes persones fan una mena de desintoxicació i els símptomes poden, fins i tot, empitjorar durant un període, fins que el cos s’estabilitza. A la llarga, però, la simptomatologia acaba millorant en la majoria dels casos. En el meu cas i en el de la meva família, el que vam detectar més ràpidament va ser un canvi important en l’energia –una energia que no es basava en un estat d’estrès o s’aconseguia amb estimulants, sinó que provenia directament del cos i la ment–, una millora en la qualitat del son i unes molt bones digestions.

Marc: Jo no deixo de sorprendre’m amb les millores que veig en els pacients i que ells mateixos m’expliquen.

Marc, en una dècada has vist com molts pacients milloraven de manera significativa. Pots extrapolar alguna dada d’alguna autoimmune que tingui especialment bons resultats amb l’AIP?

Marc: Amb l’AIP tenim la base per començar a percebre millores en alguns pacients amb Hashimoto, Crohn, colitis ulcerosa o fibromiàlgia. Només amb la dieta s’aconsegueixen millores contundents. Amb altres patologies com psoriasi, distímia, artritis reumatoide o hepatitis autoimmune calen complements afegits al protocol AIP per notar les mateixes millores.

A l’Estat espanyol l’AIP no és gens conegut, Glenn, però als EUA és una revolució. Tard o d’hora havia d’arribar la moda, o no us agrada que parlem de moda?

Glenn: A mi, més que parlar de moda, m’agradaria parlar d’un canvi de consciència. En casos de malalties autoimmunes és cert que la medicació ens ha ajudat a avançar grans passos, però el problema apareix quan la persona, tot i medicar-se, no acaba de trobar-se bé i ningú li dona cap altra solució. Per això crec que és important que la població prengui consciència que, més enllà de la medicació, hi ha altres tractaments que milloren molt la simptomatologia. En aquest cas, no parlem només de l’alimentació, ja que l’AIP engloba molt més. Implica un canvi en l’estil de vida en general.

Entrevista a Marc Vergés i Glenn Cots

És clau reintroduir tots els aliments que traieu. Perquè ho tornem a reintroduir tot, oi?

Glenn: La idea és anar reintroduint a poc a poc els aliments que s’han eliminat en la primera fase. Tot i que hi ha certs aliments que es recomana no tornar a incloure a la dieta perquè són inflamatoris. Parlem, en concret, del gluten, els lactis de vaca i la soja. De totes maneres, segons de quina malaltia autoimmune parlem, farem referència també a uns aliments o d’altres.

Marc: Jo no aconsello reintroduir-los en cap cas. Són aliments que afecten la permeabilitat intestinal i, en autoimmunes, això és sagrat.

Sempre hi ha problemes intestinals?

Marc: Sempre. No hi pot haver una autoimmune si no hi ha un intestí malmès, inflamat, una mala microbiota. És l’inici de totes les malalties autoimmunes i el protocol busca reparar l’intestí.

Hi ha més de cent malalties autoimmunes. El protocol és eficaç en totes?

Marc: Ho és en totes en més o menys mesura, ja sigui perquè millora la simptomatologia o bé els valors analítics, com els marcadors inflamatoris o d’anticossos.

Entrevista a Marc Vergés i Glenn Cots

Hi ha gent que en té més d’una, i moltes d’aquestes persones, a més, ansietat i depressió. Per què passa, Marc? Hi ha cap raó?

Marc: La permeabilitat intestinal no deixa que el sistema immunològic es relaxi (els tòxics ambientals i les infeccions no hi ajuden) i, si això no es corregeix, no és estrany que apareguin més patologies que la inicial. La depressió i l’ansietat també es consideren alteracions que poden ser d’origen autoimmune en medicina integrativa, ja que el que afecta el budell afecta la barrera hematoencefàlica del cervell; dit d’una altra manera, si el budell està inflamat, el cervell també ho pot estar. I no oblidem que la situació personal, amb una energia baixa i les molèsties relacionades pels efectes secundaris dels medicaments o de la malaltia en si, són causa d’ansietat i depressió.

Per què tanta gent que té autoimmunes ha patit en el passat la coneguda mononucleosi (virus d’Epstein-Bar)?

Marc: Aquest virus té gairebé una vintena de variants que impacten de manera diferent en la salut. No es comporta com els virus habituals, es resisteix a marxar del cos i, tot i que no origini una gran simptomatologia i ja hi hagi anticossos a la sang, pot quedar amagat i adormit al cervell, a la melsa o en altres òrgans, i provocar una acció immunitària subtil però a la llarga esgotadora que pot fer que el pacient desenvolupi una autoimmune més fàcilment. Quan l’Epstein-Bar dona problemes, el pacient té simptomatologia estranya (mal de caps, aversió als sorolls o visió alterada) i sobretot molt poca energia.

La gent amb diabetis millora amb l’AIP?

Marc: Radicalment! Es redueixen les dosis d’insulina o hipoglucemiants de manera contundent i en alguns casos –tot i que pocs– es deixen de posar insulina. El temps d’afectació i el dany que ha patit el pàncrees determina aquesta millora.

Entrevista a Marc Vergés i Glenn Cots

Què nota la gent amb problemes digestius com el Crohn?

Marc: Pel que fa als símptomes, hi ha una millora de les femtes, del trànsit i de les digestions, i pel que fa a valors objectius bioquímics, es redueix la PCR o la calprotectina. Aquests valors indiquen el grau d’inflamació de l’organisme o del budell respectivament.

La gent amb psoriasi deixarà de tenir picor o també desapareixeran les taques?

Marc: Totes dues, si aconseguim que el cortisol de l’estrès del pacient no bloquegi els resultats.

 La gent amb tiroïditis podrà deixar l’Eutirox?

Marc: La gran majoria redueix la medicació, i en alguns pocs casos hem pogut retirar-la del tot. En aquesta autoimmune, els factors desequilibrants són molts i poc controlables; solen ser dones a qui els afecten els gasos dels cotxes, la cosmètica no natural, els químics per netejar la llar, els xenobiòtics amagats en begudes i aliments… Però la millora de la qualitat de vida és molt remarcable!

De fet, hi ha gent que està esperant molt el nostre curs i que segur que es pregunta si amb l’AIP es curarà.

Marc: Una persona que ha tingut una autoimmune sempre tindrà un taló d’Aquil·les; sempre serà sensible a reproduir la mateixa situació en un futur. Tot i que en medicina convencional no s’admet la cura de les malalties autoimmunes, sí que es veuen cada cop més casos que deixen de necessitar la medicació o el tractament que rebien, com a mínim, durant un període molt interessant i, en alguns casos, pocs, per sempre. El que sí que millorarà de forma notable és la qualitat de vida dels pacients. Estaran menys limitats i tindran unes sensacions que, en molts casos, feia anys que no recordaven. En altres casos, es frenarà el ritme de progressió de la patologia; tot i que també haig d’advertir que un 1% de les persones que apliquen aquest protocol no nota cap millora.

Entrevista a Marc Vergés i Glenn Cots

Glenn, com serà el funcionament del curs?

Glenn: Durant aquest mes, els alumnes tindran a l’abast un fòrum per comentar tot el que vulguin. Durant aquests trenta dies, jo mateixa contestaré diàriament intentant resoldre els dubtes que generi el menú, les coccions i també podré ajudar els alumnes en l’evolució que tinguin un cop segueixin la dieta. Els canvis es noten de seguida i el fòrum servirà perquè ens parlin de les sensacions que tenen, donar-los suport i motivació per seguir endavant en moments de baixada de moral .

És molt difícil de seguir el repte?

Glenn: No ho és. A veure, els esmorzars seran el més complicat de canviar perquè no tenen res a veure amb el que s’esmorza habitualment però la resta dels àpats, no són difícils. Has de tenir temps per organitzar-te i cuinar, simplement. I amb els dinars i sopars sempre trobaràs opcions, fins i tot, si surts a menjar fora de casa. No negaré que és dur però hi ha una cosa que és clau. La gent amb malalties autoimmunes sap que els brots són un càstig i no es troben gens bé. Si al cap de pocs dies de començar, ja noten que es desinflen i no tenen dolor, valdrà la pena l’esforç. Trobar-se bé és la recompensa.

Núria Coll
Núria Coll

Directora d'Etselquemenges.cat, Soycomocomo.es, la Consulta nutricional d'Etselquemenges.
Creadora del Cómo Como Festival

  @nurcoll   @nuriacoll