Paloma Quintana, dietista-nutricionista i tecnòloga d’aliments, és una apassionada de la vida sana i l’exercici físic. Passa consulta presencial a València i també online. La seva especialitat és la nutrició esportiva, tot i que també ajuda molta gent que vol millorar els hàbits alimentaris. A més, dóna xerrades i tallers d’educació nutricional.
Més de quaranta mil persones segueixen el seu compte d’Instagram –@nutricionconq–, des de la qual divulga els seus coneixements en nutrició i en la qual podem trobar inspiració de receptes i plats saludables per menjar cada dia.
La Paloma és una de les grans apostes del proper Cómo Como Festival, que aquest any organitzem el dissabte 30 de novembre al campus de la Ciutadella de la UPF. En la seva xerrada, “Cómo como para merecer esto”, parlarà de la pèrdua de greix, de la insatisfacció corporal i de com abordar-la en consulta.
Paloma, ets dietista-nutricionista però també estàs llicenciada en ciència i tecnologia dels aliments. Què et va motivar a estudiar aquestes dues carreres universitàries?
Vaig estudiar Nutrició Humana i Dietètica per curiositat; m’agradava moltíssim i se’n sabia molt poc. Va ser una espècie de “crida” quan la vaig veure entre les opcions després de selectivitat, però no la primera. D’una banda, volia dedicar-me a alguna cosa relacionada amb l’exercici físic; era un somni que la meva professió hi estigués relacionada. D’altra banda, la meva vinculació amb la pintura i l’art des de petita va fer que la meva primera opció fos Belles Arts, però just abans de començar el curs, vaig fer el tomb, i vaig canviar a Nutrició.
Quan vaig acabar la titulació, vaig sentir que volia saber més sobre aquest camp, i el que teníem més a l’abast era la llicenciatura en Ciència i Tecnologia dels aliments. S’estudiava a la mateixa facultat i els professors ens animaven a completar la formació amb aquesta segona titulació. A mi, en aquell moment, m’apassionava més el món de l’“aliment” que el de la “dietètica”.
Com es complementen aquestes dues matèries en el teu dia a dia?
Sota el meu punt de vista, estudiar més sobre un camp és un plus i, en el meu cas, va ser un complement molt bo. Hi ha coses que m’han estat molt útils a l’hora d’abordar la meva feina en consulta: vaig adquirir més coneixement sobre el processat dels aliments, cultiu, microbiologia, tecnologia, història de la indústria alimentària, màrqueting, economia empresarial, i tot això , vulguem o no, és totalment present en l’alimentació actual.
Són qüestions que no s’estudiaven en la carrera de nutrició, que està molt més enfocada a matèries bàsiques com bioquímica, química, anatomia, fisiologia, altres de més sanitàries com fisiopatologia, indispensable per treballar en consulta, però per a la pràctica en dietètica i educació nutricional, m’ha anat molt bé tenir coneixement de les matèries esmentades en tecnologia.
D’altra banda, com que és una carrera una mica més exigent, em va donar cert grau de maduresa acadèmica, igual que el màster i el TFM. L’estudiar i el model d’investigació científica, ja vist amb més anys d’estudi, em va aportar noves mires.
T'ha interessat des de sempre el camp de l'alimentació?
Sí, tot i que no ho sabés. Hi he reflexionat molt, i no exagero quan dic que tot ho dec a la meva mare. Quan era petita no menjava gaire bé; i la meva mare, que per qüestions personals i familiars es va interessar molt per la cura més “natural” de la salut, es va preocupar per l’alimentació i l’estil de vida d’una manera molt especial. Això forma part dels meus primers records: veure-la tenir cura dels aliments de la família, però sobretot dels seus, la seva activitat física diària, el seu recel a la hipermedicació i les explicacions que em donava.
Com a anècdota, hi ha la meva famosa pregunta mirant amb mala cara el plat quan no volia menjar alguna cosa –que era cada dia–: “Mare, i això que té de bo?”. Ella, pacientment, m’explicava els nutrients dels aliments i la importància d’incorporar-los, però també posava l’accent en com n’havia d’estar d’agraïda que la meva mare em fes un menjar tan saludable. Perquè això sí, la base de la meva alimentació van ser tot tipus de vegetals i fruites, llegums, ous, peix, carn… Ella posava en pràctica el Baby Led Weaning quan probablement aquí ni existia, mai ens va fer menjars especials. Menjàvem aliments bàsics, vivíem en un poble petit entre setmana en què no hi havia supermercats amb ultraprocessats. I pel que fa a refrescs i “llaminadures”, recordo que ens deia: “Això no us agrada”, fi.
Com veieu, vaig créixer tenint present la importància de l’alimentació en la salut; mai ha estat res nou per a mi.
Avui en dia, sobretot a través d'Internet, sentim a parlar de molts tipus d'alimentació: paleo, vegana, vegetariana, cetogènica... T'identifiques amb cap?
La veritat que el primer cop que vaig llegir sobre el concepte “menjar real” en alguns articles en anglès fa uns cinc anys, m’hi vaig sentir molt identificada. Posteriorment ho veia sempre vinculat a la dieta paleo, i em semblava molt coherent; per això, se m’ha vinculat a aquest terme. No m’agrada que es faci servir com un dogma, però sí que siguin les bases ben enteses del que suggereix menjar d’una forma més coherent amb la nostra evolució.
Per tot això, em vaig tatuar “Real Food” dins d’un parell de pastanagues –Ha, ha ha!–, ja que, per mi, simbolitza una forma d’alimentar-se molt més simple i pràctica.
Fa poc també se’m vincular al concepte de dieta vegetariana, ja que em vaig interessar per aquest model d’alimentació més sostenible i del que teníem tan poca formació de base per assessorar bé els pacients.
Sigui quin sigui el nom o etiqueta que es vulgui donar a un model d’alimentació, la meva premissa és basar l’alimentació en plantes, incloure proteïna de qualitat i, en la nostra cultura, oli d’oliva verge extra com a greix principal. Però tots aquests models han d’anar acompanyats de molt més: estil de vida, hàbits més sostenibles i saludables…
“Sigui quin sigui el nom o etiqueta que es vulgui donar a un model d’alimentació, la meva premissa és basar l’alimentació en plantes”.
Què consideres que és una alimentació saludable?
La que ens permet mantenir un estat de benestar físic, mental, social, d’acord amb la nostra circumstància, conscient i responsable, amb nosaltres i l’entorn.
Fa uns quants anys que passes consulta. Quin tipus de pacient sols tractar de manera més habitual?
La meva activitat, al començament, va estar vinculada al món del fitness i alguns altres col·lectius d’esportistes. Avui, tot i que segueixo portant esportistes, m’apassiona el món de l’esport però sobretot “tenir cura de l’esportista”. Això no obstant, el que més rebo són persones amb un desig de millorar el seu estil de vida. La població comença a entendre que els beneficis de tenir cura de la dieta són innombrables, però se sent perduda malgrat tota la informació –excessiva– i necessita una guia. Vivim en un món exigent i demanem menys ajuda que mai.
Hi ha moltes persones que, quan volen fer dieta amb un objectiu esportiu, busquen pautes per Internet, pregunten a l'entrenador o es deixen assessorar per un company del gimnàs. Però això és un error, perquè sempre s'acaben propagant mites i es cometen errors. Per què és important acudir a un dietista-nutricionista quan volem millorar el rendiment esportiu? Què ens pot aportar més enllà d’una alimentació saludable?
Francament, la titulació és important i sempre defensaré que s’exigeixi a l’hora de rebre un assessorament dietètic, però la veritat és que, encara que la majoria de la informació a Internet en matèria de nutrició pot estar tergiversada i ser confusa, pot haver-hi bona informació que estigui en mans de persones sense titulació. Malgrat tot, és un risc. Quan vas a un dietista-nutricionista t’assegures que té una base en fisiologia i bioquímica i que pot respondre millor a les teves necessitats, i el més important, et permet entendre millor i amb cert criteri aquesta informació extra.
¿Què opines de tots els complements del món esportiu?
El món dels complements esportius és un negoci enorme en què es comercialitzen infinitat de compostos innecessaris que juguen amb al·legacions exagerades. El problema és que estan barrejats amb alguns que sí que tenen cert interès i que podrien ser útils. Realment hi ha complements esportius que poden ser una ajuda: vitamines i minerals concrets contra alguna deficiència o circumstància concreta; aliments en pols en formats molt còmodes per a necessitats especials; complements com la creatina, molt segurs i provats amb respostes positives per a la salut i el rendiment en la majoria de persones; d’altres que ajuden a disminuir l’estrès i a millorar el descans i, per tant, també de forma indirecta, el rendiment i la salut.
En el cas dels complements recomano ser molt caut i preguntar a un dietista-nutricionista especialitzat que expliqui en cada cas si val la pena un complement o un altre.
Dins de la nutrició esportiva, quin és el mite més freqüent entre els pacients?
Uf, és difícil triar-ne un i prou! Diria el de: “Els batuts de proteïna em posen molt fort”. És un mite molt estès i, si bé és cert poden ser una ajuda perquè són una manera còmoda d’augmentar la proteïna i, concretament, l’aportació de l’aminoàcid leucina i d’activar determinades vies de síntesi de proteïna muscular, si no hi ha un entrenament adequat i una ingesta adequada de calories i nutrients, per si sols no faran res o gairebé res.
Podem trobar-te en diferents canals de comunicació: Instagram, Twitter, Facebook... Les xarxes són un bon mitjà de divulgació en l'àmbit de la nutrició?
A mi personalment em van ajudar molt a conèixer a companys i amics dels que vaig aprendre i aprenc moltíssim, a mantenir-me actualitzada de forma senzilla, a donar-me a conèixer i a mostrar la meva tasca. Però també té un costat negatiu: les xarxes estan saturades d’informació de tota mena, de vegades consumeixen en excés la nostra energia i temps, per això, el bon ús de les xarxes en l’àmbit professional és la nostra nova assignatura.
Al Cómo Como Talks impartiràs una xerrada sota el títol “Cómo como para merecer esto”. Què ens explicaràs?
Parlaré més concretament de la pèrdua de greix, de la insatisfacció corporal i de com s’aborda en consulta. Intentaré aportar claredat, consciència sobre el problema de la manera com ens alimentem i de la cada cop més mala composició corporal actual i, sobretot, com solucionar-ho, estratègies per començar a actuar. La immensa majoria de les persones que venen a la meva consulta que no són esportistes volen canviar el seu físic. Què pot fer un dietista-nutricionista per tu? Més aviat, què puc aportar-te jo?
A qui li pot interessar?
Com et comentava, crec que l’alimentació en relació amb el percentatge de greix corporal i estat de salut en general interessa a tothom. Pot ser una forma pràctica de prendre consciència i, si ja la tens, reforçar i fins i tot tractar qüestions que potser no consideraves, fins i tot, si ja és dietista-nutricionista, posar en pràctica estratègies semblants. Cuidar l’alimentació ha de ser un plaer, i veure’ns i sentir-nos millor, un regal merescut. Gaudim-lo.
Hola
Com és que fent 30 minuts al dia caminant ràpid he augmentat pes?