Xevi Verdaguer acaba d’organitzar el Primer Congrés de PNIE a la Clínica Planas de Barcelona. Ens hem trobat per parlar del que l’ocupa i preocupa actualment respecte de l’alimentació i la salut integrativa. El congrés, per cert, ha servit per constatar que, tot i que encara avui segueix molt present la idea de dolor-pastilla, els tractaments integratius guanyen pes en el sector de la salut.
Fotos: Beth Magre
Cada vegada hi ha més gent que es dedica a la PNIE, oi, Xevi?
Sí! Tenim més de setanta equips de recerca repartits per tot Europa. Aquests equips es dediquen a investigar com es connecten la microbiota intestinal, la permeabilitat del cervell de la barrera hematoencefàlica i els immunomissatgers i com aquesta connexió afecta la salut; és a dir sistema immunitari, sistema nerviós i sistema endocrí. Això implica la necessitat de tractar les persones de manera multidisciplinària, ja que cada disciplina mèdica pot aportar alguna cosa des del seu camp i englobar tota aquesta forma d’entendre la salut. Ara mateix tenim unes tecnologies que deu anys enrere no teníem i podem tractar patologies que abans consideràvem cròniques.
Es parla molt de la microbiota intestinal, però tinc entès que també hi ha altres microbiotes a les quals no donem tanta importància. Quines són?
Realment es parla més de l’intestí, perquè en aquesta microbiota es fabrica el 80% de les cèl·lules immunològiques i els neurotransmissors que tenen importància emocional. Per tant, és més fàcil obtenir resultats.
No obstant això, també a la pell, a la vagina o a la boca hi ha un tipus d’espècies bacterianes i unes semblances de fílums genètics. Així que també podem fer estudis de la microbiota oral, vaginal i fins i tot de l’úter quan hi ha dificultats d’implantació embrionària en dones amb problemes de fertilitat, per exemple.
“Podem fer estudis de la microbiota de l’úter quan hi ha dificultats d’implantació embrionària en dones amb problemes de fertilitat”
Actualment, a través de la biologia molecular podem estudiar tota la microbiota gràcies a diferents programes informàtics que permeten obtenir seqüenciacions massives i saber exactament quina microbiota, quin microbioma i quin virus hi ha a l’intestí. Abans es feien estudis al microscopi amb cultius.
Quins estudis hi ha avui dia per saber l’estat de la microbiota?
Moltíssims. Per saber com tens l’intestí, recomano fer un estudi de femta i, mitjançant l’ús d’aquests programes informàtics, veurem la PCR per veure com està l’ADN.
Una altra tècnica és l’anàlisi d’orina. A través de l’orina, els fongs alliberen uns metabòlits (un tipus de residus), que, si estan elevats, poden indicar alteracions.
De la mateixa manera, els bacteris patògens, les proteolítics, també poden estar presents si hi ha excés de metabòlits. Això pot estar lligat a una tiroïditis de Hashimoto o a pell atòpica. Tot això s’analitza a l’intestí, però tu t’estàs tractant amb el dermatòleg o amb l’endocrí, amb una pastilla que es diu Eutirox. La qüestió és que el símptoma ens fa anar al metge, a l’especialista en concret per passar la crisi. No obstant això, arreglar el mecanisme que l’ha desencadenat és diferent.
Tenim tècniques per conèixer, per exemple, la microbiota de la pell?
Per a la microbiota de la pell en concret, no, però sabem que el sistema immunitari mucós és comú i això implica el sistema immunitari limfàtic, el de l’intestí, el de la boca, el dels ulls, el de la faringe, el de les orelles, el de la zona urogenital, el de la pell, el dels pulmons… Tot està connectat.
Sembla ciència-ficció, però tots els pares sabem que, quan als infants els surten les primeres dents i la dent perfora i inflama la mucosa de la boca, tindran rinitis; o quan tenen conjuntivitis i els ploren els ulls o tenen el culet irritat i els posem una crema. És normal que, quan una mucosa s’inflama, totes les mucoses del cos ho facin també.
Una cosa curiosa que passa habitualment és que, quan els adults ens raspallem les dents i ens sagnen les genives, no pensem que tenim el sistema immunitari inflamat, i prenem antibiòtics per a la faringitis crònica o per a les infeccions d’orina o vaginals de repetició; tot i saber que, potser, la inflamació comença a la boca, com quan érem petits i ens sortien les dents.
Per això, en problemes de pell sempre hem de regular el sistema immunitari. I allà on més importància donem i fem més èmfasi és en l’intestí.
En PNIE integreu diferents mètodes de tractament: feu servir l’alimentació, la complementació, l’exercici físic, la gestió de l’estrès i altres mètodes per tractar el pacient de forma integrativa. N’hi ha cap amb més pes que la resta?
Jo diria que, potser, el que té més protagonisme és l’alimentació, ja que és una eina que tots tenim a l’abast i podem decidir, en qualsevol moment, com la fem servir. Sabem que una dieta rica en fitoquímics i vegetals, com una dieta mediterrània, s’associa a menys inflamacions; però també s’associa a menys inflamacions la meditació, el mindfulness, el ioga o la hipnosi. Amb la qual cosa, aquesta inflamació es pot reduir de dues maneres. No cal ser gaire estricte i obsessiu i meditar dues vegades cada dia o menjar de manera gens flexible, perquè aquesta obsessió es pot convertir en una situació d’estrès, i l’estrès genera inflamació; així que això no ens interessa.
Hi ha persones adultes que toleren pitjor les situacions d’estrès, que són menys resilients...
Sí. De vegades el mateix estrès no passa factura igual a dues persones que hi estan exposades. S’ha vist que molt estrès durant la gestació i els primers anys de vida –èpoques molt sensibles per al neurodesenvolupament–, com parts preterme, problemes d’estrès, malnutrició o infeccions, poden implicar una resposta pitjor a les inflamacions i una tolerància més baixa a l’estrès durant la vida.
Què podem fer si, amb la meditació i l’alimentació, no arribem a resoldre-ho?
Hi ha gent que està condicionada epigenèticament. En aquest cas, potser és bona idea parlar amb un psiquiatre, perquè els antidepressius tricíclics químics o naturals poden ajudar-los a tenir una predisposició més bona.
Quan hi ha estrès, les citocines inflamatòries augmenten; quan hi ha depressió els nivells d’histamina pugen i augmenten les possibilitats de tenir èczemes o migranyes.
A banda, quan hi ha afecte social, després de passar estrès, les citocines inflamatòries es redueixen. Si tu tens una preocupació, un problema, i sents l’afecte i l’escalf d’algú, les citocines inflamatòries es redueixen; per tant, aquest afecte té efectes protectors. Això t’afecta a l’hora de resoldre millor o pitjor la inflamació.
Tornant a l’alimentació. Sabem que hi ha certes tendències com la dieta paleo, cetogènica, macrobiòtica... Et decantes per algun estil en concret?
No crec que una dieta concreta sigui la solució. Al final el que hem de fer és personalitzar l’alimentació o els hàbits de vida, com l’esport, i adaptar-lo a cada sistema neuroimmunoendocrí que es cuina a l’intestí. Cal entendre per què hem perdut la tolerància, tenir uns bons nivells de vitamina D, tractar els microorganismes que calgui tractar i portar cada pacient de forma exclusiva. De fet, vam estar col·laborant amb una clínica que portava casos de fibromiàlgia i els metges especialistes ens preguntaven que com era possible que abordéssim des de perspectives diferents dos pacients amb la mateixa patologia
