Detesto la llet de soja. Amb totes les forces. En vaig beure un temps quan vaig començar a prendre begudes vegetals, però de seguida vaig saber que no era especialment recomanable prendre soja i vaig començar a tastar les altres fins que, ja fa uns quants anys, vaig trobar la de civada. En prenc molt poqueta perquè de seguida la panxa, que tinc hipersensible, em diu que pari. Sempre la busco baixa en sucre; la llet vegetal no ha de tenir més de 4 o 5 grams per cada 100 ml. I no és fàcil de trobar.
Tornem a la soja. Aquesta setmana n’he pres perquè a la redacció d’Etselquemenges en tenim de tots els tipus, però no en quedava de civada i la de coco trobo que es menja el gust del cafè. Quin horror! Detesto la llet de soja. L’olor em va transportar a aquells primers anys d’aprenentatge en què a casa em feia tallats amb llet de soja, però, quan anava al bar i en demanava, com que encara hi havia poca cultura de begudes vegetals, em miraven malament. I en demanava, però ja no m’agradava.
Després, la indústria alimentària la va fer molt popular i cada cop més cafeteries en tenien. I allà ens vam quedar. Un cop ja vam començar a advertir que la soja no era tan bona i a promoure altres begudes com les d’arròs, de fruita seca, d’espelta, de civada i de coco, als bars continuaven amb la soja. Ara fa uns mesos que veig un canvi. La beguda de soja dels bars s’ha transformat en beguda de civada. Us n’heu adonat? Ho aplaudeixo! Adoro la civada com a aliment, tot i que, si veig una bona llet de vaca ecològica en algun bar, també en prenc, ja que sempre demano cafè americà amb una gota de llet, sigui quina sigui.
La civada, en flocs té un recorregut culinari enorme, molts nutrients i és un bàlsam per al sistema digestiu. Aquí us deixo dues receptes amb flocs de civada: un porridge de la Gina Estapé i un pastís de pastanaga de l’Adriana Ortemberg.
