El vegetarianisme està acceptat per als adults, però quan una criatura confessa que és vegetariana, tot són recels. Dietistes, nutricionistes i metges especialitzats expliquen si una criatura que s’alimenti de fruites, verdures, ous i llet pot tenir cap mancança nutricional.El metge naturista Pedro Ródenas és vegetarià des de petit. Els seus fills, també. Bé, en Jan (setze anys) en fa tres que va decidir fer un pas més enllà. “Havia sentit a parlar del veganisme, i em vaig començar a documentar”, diu. També ho va consultar al seu pare. “Tenia clar que era una opció més saludable i, a més, concordava amb el meu pensament de respectar els animals”.

rodenas

Jan i Pedro Ródenas

Així doncs, fa tres anys, va voler ser vegà, és a dir no menjar cap aliment que provingui de l’explotació dels animals. “I el mateix dia que ho va decidir, ho va començar a practicar”.

En Pedro és al seu costat escoltant-lo, i diu que ell sempre s’ho havia plantejat però que mai no havia tingut la força de voluntat per fer aquest pas. “Quan surts fora de casa, si hi ha formatge, n’acabo menjant per exemple”. En canvi, en Jan té la voluntat per emportar-se el menjar de casa si sap que, fora, no trobarà res per menjar. Si els amics volen fer un entrepà, ell en demanarà un de verdures. Si algú li demana, explica que ell és vegà, però tampoc no en fa bandera. No ho va explicant constantment.

A l’institut, fa dos anys, comenta ara el pare, va fer un power point a l’hora de tutoria per explicar tot els arguments que l’havien portat al veganisme. En Jan procura ser coherent amb els seus pensaments, i no porta sabates ni cinturons de pell o de cuir o cap peça de roba que s’hagi produït gràcies a l’explotació animal. És una filosofia de vida, que comença pel menjar, però que va més enllà. I la intenció última és viure en un planeta millor

En Jan va participar en un documental, en què els joves volen sembrar consciència.

A principi d’aquest curs, i per la pressió social, el pare, en Pedro Ródenas, va pensar a fer una anàlisi completa a en Jan. “L’únic que va sortir baix va ser la vitamina D, que, en el seu cas, és pel poc contacte amb el sol, perquè els adolescents passen hores a casa estudiant i jugant”. La resta d’indicadors eren perfectes.

La dietista i nutricionista Irene Gelpí va decidir ser vegetariana quan tenia vint-i-cinc anys. Ara bé, va rebre tanta pressió familiar per no menjar carn, que va decidir estudiar nutrició per documentar-se amb profunditat. De seguida es va reafirmar en aquesta opció.

“Hi ha un mite desmesurat amb l’aportació de ferro de la carn, quan, en realitat, no és cap garantia tenir-ne per molt que en mengis”. En aquest punt, el metge Pedro Ródenas assegura que els estudis analítics de persones vegetarianes evidencien que tenen aportacions de ferro altes, perquè “els vegetals , encara que continguin un ferro que s’absorbeixi menys, en són molt rics i cobreixen les necessitats de l’organisme”.

Una altra qüestió important és entendre bé l’alimentació vegetariana (si inclou lactis i ous es diu ovolactovegetariana; si només inclou productes vegetals, vegana). “Ser vegetarià no vol dir menjar hidrats de carboni refinats, farines blanques i brioixeria industrial, perquè llavors sí que hi haurà mancances nutricionals. Si la persona vegetariana no és conscient de la seva salut, i basa la dieta diària en hidrats de carboni refinats, i amb un contingut baix de fruita i verdura, de segur que acabarà amb mancances nutricionals”.

Una alimentació vegetariana equilibrada, tant per a criatures com per a adults, hauria d’incloure llegums tres o quatre cops per setmana; ous, de dos a quatre per setmana, i un làctic per dia. Diàriament, els àpats han d’estar formats per fruita, verdura, cereals i fruits secs oleaginosos crus (ametlles, avellanes, nous, per exemple) i fruita seca dolça (orellanes, figues, prunes, dàtils, panses…).

Finalment, Gelpí recorda que, antigament, a pagès les criatures menjaven carn un o dos cops a la setmana, o encara molt menys. “L’obsessió per la ingesta de carn és moderna; jo sempre recomano el llibre Líberase de la proteinomanía, de Marc Ams, per trencar tots els mites que s’han difós erròniament”. A més, segons afirma, és més perillosa una dieta elevada en proteïnes animals (que pot derivar en moltes malalties degeneratives), que qualsevol variant de les dietes vegetarianes que hi ha. 

Trinitat Gilbert
Trinitat Gilbert

Periodista