Comencem per visitar els horts i ens acostem a Manresa per saber com va la primera temporada estiuenca de Mengem de l’Hort, el projecte de relleu generacional que, gràcies a la feina de la Cooperativa Frescoop, té lloc a Cal Climent. En Roger ens explica que la calor ha fet que l’estiu s’avanci al camp i que tot vagi una mica més ràpid. Ara estan collint, entre d’altres coses, carabassons, cogombre, ceba tendra, remolatxes i enciams, i estan esperant amb candeletes els productes estrella de l’estiu: els tomàquets i les albergínies. A Mengem de l’Hort han apostat per dues varietats tradicionals que són la tomata de Montserrat i l’albergínia blanca, dues joies gastronòmiques que us sorprendran. I als horts també és temps de preparar els conreus de tardor com la pastanaga, el porro i l’api. “Ara estem preparant al camp el que posarem als caldos de la tardor i l’hivern”, comenta en Roger.

Estiu_Cal Cerda

Continuem per Cal Cerdà, al Vallès Oriental, on en Marc, en Quim i en Marçal comencen l’estiu collint carbassons, cogombres, bledes, enciams, pastanagues i remolatxa, els conreus que es van sembrar durant la primavera i que ara donen els seus fruits. Pel que fa als cultius estrella com el tomàquet, l’albergínia, la mongeta tendra o el pebrot, encara cal esperar uns dies per poder-los degustar, així com el porro, la ceba de Figueres i la carabassa. “Estan creixent sans i forts i, si no s’espatlla res, a partir de la primera setmana de juliol començarem a recollir els fruits de tanta feina”, m’explica en Marçal. De tomàquet han plantat varietats locals del Vallès com el cor de bou, el pometa, el rosa ple de l’etern i el malacara. Són aliments únics que a l’estiu es converteixen en un regal màgic per a la salut. També estan recuperant la mongeta llaminera, una varietat local de mongeta tendra que és molt bona. I pel que fa a la mongeta del ganxet, a Cal Cerdà hi tenen una predilecció especial, perquè el terreny és molt agraït per a aquest conreu i també perquè els identifica amb la tradició de la zona. A més, aquest any provaran una varietat nova de mongeta que es diu genoll de crist, una varietat local molt preuada a la cuina.

Estiu_Cal Cerda2

Sense moure’ns del Vallès Oriental, ens aturem a l’Ametlla del Vallès, on en Jordi no ens dóna bones notícies. El passat 8 de juny va pedregar sobre la finca de l’Espigall i es va fer malbé bona part dels cultius d’estiu. “Van caure uns quaranta-cinc litres en tretze minuts amb uns rocs de por”, m’explica en Jordi. Això vol dir que les sis-centes tomateres que hi havia plantades ja no trauran fruit o que les quinze mil cebes que estaven a l’espera d’anar creixent, ja no ho faran. I és que no sempre el cel es posa d’acord amb la terra. A pagès la incertesa regna eternament i, de vegades, el temps dificulta les previsions per a la temporada nova. Mirant la part positiva, l’hort comença a recuperar-se i en Jordi està recollint carabassó corredor, mongeta tendra llaminera, ceba campeny i patates del bufet blanques. I, de cara a l’estiu, a l’Espigall colliran tomàquet tardà de Riells, que és el que es va plantar més tard i es va salvar de la pedregada.

Estiu_Espigalljpg

A les terres de Lleida, a l’hort de Ca la Cistellera de Juneda, en Jordi i la Gemma ja comencen a veure els verds de les tomateres, de les patates, de les alberginieres, dels pebroters, de les carabassoneres i de les cogombreres, que molt aviat començaran a donar aquest fruit tan preuat de l’estiu. De moment, estan collint els primers cirerols i algunes albergínies, i ja fa dies que els carabassons, els cogombres, les bajoques, les bledes, els enciams, els pebrots i les pastanagues omplen els cabassos dels més afortunats. I serà cap a la segona setmana de juliol quan començaran a recol·lectar les síndries, els melons i les patates. “L’estiu és de les èpoques més dures de l’any i també és la que més satisfaccions ens dóna”, diu la Gemma. Així que les properes setmanes a l’hort de Ca la Cistellera estaran entretinguts a collir els fruits de tanta feina. A més, també faran els primers passos per planificar els cultius de l’hivern, ja que a finals de juliol es comença a plantar.

Estiu_Magi2

Anem de les Garrigues cap a l’Urgell per saber com estan els camps d’en Magí de Belianes. Els dies de principi d’estiu són per recollir el blat i l‘ordi, tot i que sembla que enguany no és molt bon any. La manca de pluges durant la primavera i l’excés de calor d’aquests últims mesos han minvat la producció. “No diguis blat, fins que no sigui al sac i ben lligat!”, diu en Magí. Pel que fa a les oliveres, ja estan totes florides en un moment molt bonic i esplèndid. A més, sembla que serà un bon any i que hi ha força olives als arbres, així que es podrà compensar la manca de cereal. Per la seva banda, els ametllers van a pleret i al seu ritme, estan en un punt en què l’ametlla va agafant cos i volum, tot i que també voldrien una mica més d‘aigua. Finalment la vinya fa molt goig, dóna color al paisatge de secà de la plana, ara que la major part dels trossos llueixen el groc característic dels rostolls. Si us acosteu cap a l’Urgell trobareu la imatge pròpia de principi d’estiu dels territoris agraris mediterranis, un groc predominant amb alguns espais verdosos que alegren la vista.

Estiu_Poma

Arribem a Sant Llorenç de Morunys, al Solsonès, en un moment cabdal per a les plantacions de poma de muntanya. Aquests dies s’ha acabat l’aclarida, que es fa integrament a mà i que suposa un pic de feina molt important. Amb la calor i la humitat dels darrers dies cal estar molt atents a la florida de fongs, així com a la papallona del corc, que a l’estiu és més activa. Una manera de tenir-la controlada és que els ratpenats estiguin atents a la feina. “Ara estem tenint un problema amb els talps, però ja tenim un exèrcit de gats i òlibes… tot s’equilibra!”, diu en Josep. I és que als camps ecològics l’equilibri de la fauna és vital, cadascú ha de trobar el seu lloc perquè els fruits arribin a bon port. El control de l’herba també és un altre afer al qual dedicar força temps. Les darreres pluges han propiciat un creixement ràpid que cal controlar, tot i que l’aigua sempre és ben rebuda. Amb tot, la fruita va guanyant pes i aviat podrem degustar les meravelloses pomes ecològiques de muntanya!

Estiu_Mas de la Caçadora

Pel que fa als paisatges del vi, als Guiamets, al Priorat, en Joan de Mas de La Caçadora ens explica que han acabat de fer la poda en verd i que ara toca treballar amb la picadora per tallar l’herba i passar la desbrossadora per anar preparant les cobertes vegetals. Una tècnica que permet abonar el sòl amb la mateixa matèria orgànica que es produeix a la vinya, cosa que tanca el cercle de producció i fa més sostenible la finca. Al mes de juny el raïm es comença a inflar i va agafant forma. Té aquella mida i color que sembla un pèsol recent tret de la tavella. “A l’estiu les feines de la vinya consisteixen a tenir cura del sòl i de les plantes que van traient el fruit, i cal observar-les cada dia al matí per controlar el seu estat de salut i fortalesa”, comenta en Joan. Pel que fa a les tasques al celler, el que es fa durant els mesos de juny i juliol és trasbalsar els vins i embotellar-los, per així anar fent lloc per a la propera collita a la tardor.

Estiu_Mas de la Caçadora1

Saltem cap a Valls, a l’Alt Camp, per saber com estan en Josep i l’Alba al celler Dasca Vives. “La primavera ha estat molt seca i calorosa. Vaja, que es pot dir que no ha caigut ni una gota fins fa una setmana”, diu en Josep. Això fa que les cobertes vegetals espontànies que es deixen a la vinya, a les oliveres i als ametllers estiguin ja seques. Com que ja es preveia que hi hauria poca pluja, en Josep i l’Alba les van segar de forma prematura ja fa unes setmanes per poder tenir un encoixinat d’herba seca que protegeix el sòl de la calor. “Tot i això estem satisfets de com van desenvolupant-se els cultius”, argumenta l’Alba. Gràcies a la feina que han anat fent durant la primavera no hi ha secada, perquè la bona estructura de la terra està retenint eficaçment les pluges que van caure aquest hivern passat.

Estiu_Massana Noya

A l’Alt Penedès, l’Eudald Massana ens explica que a les seves feixes ja es pot veure com el raïm va creixent. “Aquest any en collirem menys quilos… el raïm és més petit que en anys normals”, ens explica l’Eudald. La manca de pluja ha fet que el creixement sigui més lent, fet que també vol dir que la verema serà de molt bona qualitat, sobretot per als vins negres i els caves de criança. Tot i així, encara cal veure com avança l’estiu i com evoluciona la collita per poder tenir una idea més clara de com anirà l’anyada. Al celler estan preparant-se per entrar el vi nou de la verema i temporada i amb moltes ganes de continuar amb les visites d’enoturisme que permeten descobrir-lo.

Estiu_CCC

I del Penedès a l’Empordà per saber quines feines es fan a les finques dels Ceps de Cap de Creus. La feina als camps durant aquestes setmanes es basa en esbrollar, que vol dir treure els brots que no interessen dels ceps per deixar els que tenen raïm, perquè creixi millor i s’airegi. Aquesta és la coneguda poda en verd, que permet ajudar la vinya a desenvolupar el seu potencial i triar el millor de cada raïm per al temps de veremar. Aquests dies s’estan pujant els fils per ajudar la vinya a agafar la forma que millor li convé. Pel que fa al celler, a l’estiu es fan tasques de manteniment per deixar-ho tot a punt per quan comenci la verema, entre mitjans i finals de setembre. A més, una de les tasques que es fan a l’estiu és acabar d’embotellar tots els vins que estaven en bótes i així deixar espai per a la nova temporada.

Estiu_CCC2

Continuem a l’Empordà i arribem a l’Albera per saber com estan les vaques rústiques que habiten aquestes muntanyes. La Marta ens explica que estan pràcticament totes a les carenes de la Serralada de l’Albera, on troben un ambient fresc i herba verda per menjar. “A les valls està tot molt sec, no ha plogut i les vaques no tenen menjar fresc”, m’explica la Marta. Aquesta sequera també ha afectat els cultius de les oliveres, que han hagut de començar a regar amb el gota a gota. L’estiu també és el moment per arreglar tancats i refer els murs de pedra seca que van caient. Es preparen els camps per quan les vaques tornin a baixar a les valls i es fa la revisió de les instal·lacions per recollir el bestiar, com per exemple de les mànegues de maneig, les menjadores o els abeuradors. I pel que fa a l’hort, a la muntanya ja comencen a recollir alguns fruits, així com els ous de les gallines empordaneses que ponen ous cada dia.

Estiu_Vaca de l'Albera

I per conèixer com tenim els ramats d’ovella, anem fins a Osona per saber com comencen la temporada al Serradet de Barneres. La Maria, en Xevi i en Sergi ja han disparat el tret de sortida de l’estiu, i el passat 5 de juny van esquilar el ramat. “Per a nosaltres l’estiu comença quan tenim les ovelles sense llana”, m’explica en Xevi. I és que amb l’arribada de la calor les ovelles necessiten estar més fresques. De fet és com si els traguessin un pes de sobre. I pel que fa a la munyida, el fet que no tinguin tant de pèl també facilita la feina i la higiene. I us preguntareu, què es fa d’aquesta llana? Doncs avui dia ben poca cosa. És una matèria primera que s’ha devaluat tant que ja ni tan sols surt a compte que algú la vagi a buscar a l’explotació ramadera. La indústria de rentar, cardar i filar la llana ha desaparegut i ha deixat sense sentit un material molt preuat anys enrere. Així que si algú s’anima a fer alguna cosa amb la llana de les ovelles, que sàpiga que al Serradet de Barneres l’hi regalen!

Estiu_pollastres

I per saber com viuen l’estiu els pollastres, ens acostem fins al Solsonès per saber com creixen al Molí de Bonsfills. A Vallmanya, en Joan i la Pilar deixen enrere una primavera que ha portat moltes pluges tempestuoses. Això implica tenir molta cura de la ventilació dels galliners a les nits, ja que la pluja fa que hi hagi molta diferència de temperatura entre el dia i la nit. “Cap al migdia fa calor i xafogor i de nit refresca bastant, i això ha fet que se’ns constipin els pollastres”, m’explica la Pilar. Per ajudar-los preparen aigua de timó i confien que amb la pastura verda recuperin l’alegria, ja que troben molta herba tendra i llavors noves. Quan l’estiu avança i va secant l’ambient, els pollastres han d’anar a cercar les ombres sota els arbres i esperar que no faci tanta calor.

Estiu_Llagrimes de Ra

Finalment, coneixem com estan les abelles que produeixen la mel Llàgrimes de Ra. La Teresa està engrescada a fer mels monoflorals, és a dir, que tinguin l’essència d’una determinada flor. Per aconseguir-ho cal moure les arnes pel territori en busca dels indrets adients que, a banda de facilitar-hi la floració, han de ser òptims per a la certificació ecològica. Per exemple, per fer la mel de taronger, les abelles han viatjat fins a Tortosa i s’hi han estat un mes. En aquest temps, que és el que dura la floració, les abelles han de treballar de valent per aconseguir l’aliment. Aquestes mateixes arnes són les que passen l’estiu a Viladrau, on faran la mel de castanyer. I pel que fa a la mel de romaní, la Teresa té unes altres arnes al Berguedà, que durant la primavera han anat produint aquest tipus de mel monofloral. Aquestes passaran l’estiu a un lloc preciós de la Cerdanya que és un paradís per a les abelles, i els permet produir mel durant tota la temporada. Llàgrimes de Ra també té mel de mil flors, que és la que es produeix a Seva i al Parc Natural del Montseny.

Una visita per la pagesia del nostre país ens ha permès descobrir la vida que habita en cadascun dels racons del món agrari català. La primavera ha estat seca i l’aigua que ha començat a arribar aquestes darreres setmanes ha estat molt benvinguda. L’estiu ens porta molts aliments desitjats durant tot l’any com les tomates, els pebrots i les albergínies, així com molta de la fruita fresca que tan bé es posa al cos els dies de calor. Bon estiu, bons aliments i molta alegria!

Neus Monllor
Neus Monllor

Doctora en Geografia i Medi Ambient
Consultora a Arrels a Taula