El moniato té un gust dolç o molt dolç segons la varietat i la zona de cultiu. Els moniatos són rics en hidrats de carboni que s’absorbeixen lentament sense provocar pujades d’insulina; també contenen proteïnes que, tot i que moderades, tenen un perfil d’aminoàcids molt adequat per al seu aprofitament, i són riques en un dels anomenats essencials: la metionina, normalment escassa al regne vegetal. Té tant betacarotè com les pastanagues, i tanta vitamina C com les patates, però a més conté potassi, ferro, calci, magnesi fòsfor i fibra en quantitats significatives. Els seus greixos són mínims i a més resulta balsàmic per a l’estómac.

A casa nostra, durant la postguerra, el moniato va ser extraordinàriament útil per alimentar la població, però actualment el seu consum gairebé es limita a rostit al forn. En canvi, a l’Amèrica del Sud i en països asiàtics, els moniatos són un aliment bàsic que es consumeix des de bullit, fregit, en puré com a acompanyament o fins i tot com a ingredient principal de dolços i pastissos. La seva textura i sabor s’adapten a la perfecció a qualsevol recepta. Seria interessant recuperar-lo ja que tant el valor nutricional i el sabor com el preu en fan un ingredient molt interessant. A més, es prepara de manera semblant a com es cuina una patata.

Els antics erudits grecs trenaven les branques de romaní per fer corones i posar-se-les al cap per millorar la memòria. El romaní és una planta molt rica en principis actius i té moltes propietats medicinals; entre d’altres, és antisèptic, antiespasmòdic, aromatitzant, depuratiu, estimulants estomacal, carminatiu, colagog -facilita l’expulsió de la bilis-, diürètic o hipotensor.

A causa dels efectes estimulants i tònics que té, el romaní afavoreix la recuperació en el cas de les malalties respiratòries i de l’aparell digestiu. Té molt ferro, és ric en antioxidants i resulta molt útil per tractar malalties com l’Alzheimer, la sida o el càncer. Antigament se li atribuïen propietats per enfortir la ment i millorar l’agilitat mental, així com per alleujar les migranyes i els períodes d’astènia. Com que té propietats bactericides, també pot servir com a complement d’un tractament amb antibiòtics.

Externament és adequat per calmar dolors musculars i rampes a causa de l’esforç físic: n’hi ha prou fent banys de romaní durant 15 o 20 minuts, o aplicant sobre la zona en qüestió oli de romaní per notar els efectes beneficiosos. Fer massatges sobre el cuir cabellut amb oli de romaní, enriquit amb oli d’ametlla, ajuda de manera notable a millorar la circulació de la zona i al naixement dels cabells. Així mateix, en cas d’ungles fràgils i trencadisses, evita que es trenquin. També és reconegut per combatre el mal alè i alleujar nafres i inflamacions.

Per a aquest any nou, us desitjo el millor en el terreny personal i laboral, que descanseu prou, que mengeu amb ganes i amb gust sense deixar de banda la bona mesura, que canteu i balleu perquè tingueu l’ànima contenta i, per descomptat, que pugueu estar amb la gent que us estimeu per poder explicar històries de benaurança per a totes i tots els que estem en aquest planeta meravellós.

La recepta

Ingredients per a la sopa de moniato:

  • 3 moniatos mitjans
  • 1 c.s. d’oli d’oliva
  • 1 ceba mitjana
  • 2 grans d’all
  • 1 c.s. de romaní fresc picatmoni
  • la ratlladura d’una llimona
  • 2 tasses de brou de verdures
  • 1 tassa d’aigua mineral
  • Una mica de nata líquida vegetal per decorar (jo l’hi he posat de coco)

Ingredients crackers al romaní:

  • 2 coquetes integrals (jo les he agafat de civada i espelta)
  • 1 c.s. d’oli d’oliva
  • 2 c.s. de romaní fresc picat
  • 1 c.p. d’all en pols
  • Una mica d’aigua per hidratar les coquetes

Preparació:

  1. Escalfeu l’oli en un cassó i salteu els moniatos, la ceba i l’all durant uns 10 minuts. Afegiu el romaní picat, la ratlladura de llimona, el brou de verdures i l’aigua. Porteu a ebullició i abaixeu el foc, cuineu uns 15 minuts i tritureu fins a aconseguir una textura suau. Decoreu cada tassa o bol amb un rajolí de nata líquida.
  2. Crackers de romaní: Talleu les coquetes a tires mitjanes amb un ganivet o un tallapizzes. Hidrateu una mica amb aigua. Barregeu l’oli, el romaní i l’all en pols en un bol i impregneu les coquetes. Preescalfeu el forn a 210 ºC. Escampeu les tires sobre una safata de forn amb paper per coure, procurant que no quedin enganxades. Coeu-les al forn a 210 ºC a altura mitjana durant 10 minuts o fins que es daurin i quedin cruixents.

 

Que en gaudiu,

Molta salut!

Cristina Arroyo
Cristina Arroyo

Creadora de Poderosamenta
Dietista i naturòpata
Alimentació ConCiència & Salut

    @poderosamenta
banner