Aquest petit gra es confon sovint amb un cereal, ja que, en realitat, el fajol és una planta herbàcia de la mateixa família que l’agrella i el ruibarbre. És un aliment constructiu, energètic, hipoglucemiant, hipocolesterolemiant, vasodilatador, mineralitzant… Una planta amb tantes propietats que resulta gairebé màgica.
Acompanyat d’un deliciós te sobacha, un te original del Japó a base de grans torrats de fajol, tindreu l’oportunitat de preparar una bona celebració. Des d’una perspectiva nutricional, el fajol és digne de consideració. No conté gluten i està especialment aconsellat per a persones convalescents, celíacs, esportistes, embarassades, mares lactants, diabètics, per problemes circulatoris, pulmonars o renals; té fins i tot compostos inhibidors de cèl·lules tumorals. Aquesta planta silvestre conté a més vitamina P o rutina, 1 flavonoide normalment present en la closca dels cítrics i que reforça els capil·lars, fet que contribueix a prevenir infarts, hemorràgies, hipertensió, trastorns cardiovasculars i danys per radiacions.

El fajol té l’avantatge que es cou molt de pressa. Us recomano que, per a la cocció base, feu prèviament un lleuger torrat en sec, després hi afegiu de dues a tres tasses d’aigua per tassa de gra; amb menys aigua s’aconsegueix un gra més desprès i amb més aigua s’obté una consistència més cremosa com per a guisats; si hi afegiu l’aigua calenta tindreu una consistència més esponjosa. Aquesta planta silvestre, creix fàcilment en sòls pobres, és molt resistent i no necessita adobs, herbicides ni insecticides, cosa que la converteix en una candidata ideal per a l’agricultura ecològica. Es conrea a Europa, al Canadà, al Japó, a França i a l’Estat espanyol i es fa servir en receptes de gran tradició culinària com les famoses creps bretones, en forma de blinis, el kasha (grans torrats) de tradició russa o els coneguts fideus soba d’origen japonès.

Als temples budistes, els monjos fan períodes de purificació de tres mesos, durant els quals s’alimenten només amb farina de fajol i aigua. Amb aquesta dieta restrictiva aconsegueixen nivells admirables d’energia i una neteja profunda. Al Japó és tradició menjar fideus soba en els sopars de cap d’any, per tal d’iniciar purificats l’any nou. Vivim en temps difícils, en societats amb tendència al divisionisme, manipulades moltes vegades per oportunismes polítics que no entenen les diferències com una oportunitat d’expressió de pluralitat, diversitat i progrés. És ara o mai que hauríem de crear a casa nostra les condicions que ens permetin, sense pors ni prejudicis, ressaltar les diferències sota la premissa de trobar i enfortir acords i promoure, així, trobades felices i delicioses, tot un desafiament per a la societat actual.

La recepta

Ingredients del fondant (per a 6/8 persones):

  • 200 g de flocs de fajol
  • 500 ml de beguda vegetal (d’ametlles, per exemple)
  • 400 g de xocolata negra fondant
  • 1200 g de crema d’avellanes
  • 80 g de sucre integral de canya (o panela)
  • 3 gotes d’oli essencial de taronja o mandarina (opcional)

Peparació

Barregeu els flocs amb la beguda vegetal i poseu-los a la nevera durant unes 4 hores (o tota la nit com a màxim). Escalfeu el forn a 180 ºC. Foneu la xocolata al bany maria, barregeu-la amb la crema d’avellanes, el sucre i els flocs remullats. Aboqueu la preparació en un motlle per a pastissos recobert amb oli i una mica de farina i coeu durant una mitja hora o fins que, en punxar amb un escuradents, surti gairebé sec.

Es pot acompanyar d’una mica de crema de llet vegetal batuda i maduixes.

Te sobacha (per a una tassa gran)

Torreu 2 c.p. de fajol i poseu-lo en una tassa. Bulliu 200 ml d’aigua i aboqueu-la sobre el fajol. Deixeu en infusió i després coleu. Preneu-lo fred o calent i amb una mica de mel.

Que en gaudiu,

Molta salut!

Cristina Arroyo
Cristina Arroyo

Creadora de Poderosamenta
Dietista i naturòpata
Alimentació ConCiència & Salut

    @poderosamenta
banner