lli-200El lli és una llavor plena de vitalitat, minerals, vitamines i de greixos molt beneficiosos per al nostre organisme. És de les poques fonts naturals d’àcids grassos omega-3, summament preuats i essencials per al bon funcionament del sistema nerviós, cardiovascular i que contribueixen a reduir els processos inflamatoris.

El lli és la llavor de la planta que porta el nom botànic de Linum usitatissimum, que es cultiva a quasi totes les regions climàtiques del món. Tradicionalment, s’ha utilitzat per a l’extracció de fibres, d’oli i les seves llavors s’han utilitzat com a font addicional de greixos saludables afegint-les al pa. Per poder pair els nutrients que conté la llavor de lli l’hem de moldre i menjar-nos la farina resultant tan aviat com sigui possible perquè si no es pot tornar rància ràpidament. En aquest rebost aprendrem un truc de la nostra xef Montse Vallory per evitar-ho.

Propietats nutricionals

El lli, com que es tracta d’una llavor a partir de la qual s’ha de desenvolupar tota una planta, conté molts nutrients i una reserva energètica elevada. De fet, el 30% del lli són greixos de diferents característiques (els efectes dels quals sobre l’organisme els veurem en l’apartat següent). També conté un 20% de proteïna, un 30% d’hidrats de carboni i un 15% de fibra.

Insistim en el fet que per poder accedir als nutrients del lli l’hem de consumir acabat de moldre.

Pel que fa a les vitamines i minerals que té, convé destacar:

Vitamines del grup B i Lecitina: vitamines B1, B2, B3 i, especialment, B6. Totes intervenen en els processos d’assimilació dels nutrients energètics (hidrats de carboni, greixos i proteïnes) essencials per al bon funcionament del sistema nerviós. Aquestes vitamines també són importants per a la formació de glòbuls vermells, la síntesi de material genètic i la producció d’hormones sexuals. La lecitina és una substància present en la membrana de totes les nostre cèl·lules. Sembla que millora el rendiment intel·lectual.

Vitamina E: són una bona font d’aquest antioxidant tan potent que actua protegint-nos dels radicals lliures i, per tant, amb efecte antienvelliment. També va bé per reduir el colesterol, tal com ens indica el nostre especialista el Dr. Vidal-Jové.

Ferro: Es tracta d’un mineral amb funcions molt importants. Forma part de l’hemoglobina que actua en el transport de l’oxigen i el diòxid de carboni, i participa com un element actiu dels enzims relacionats amb el procés de la respiració cel·lular.

Fòsfor: es tracta del segon mineral en quantitat al nostre cos i el trobem en totes les cèl·lules. Forma part dels compostos necessaris per transportar l’energia als nostres músculs i teixits. Forma part del material genètic i de la membrana cel·lular. Té una funció essencial en el bon funcionament del sistema nerviós.

Zinc: mineral que intervé en la síntesi d’hormones sexuals. En l’home afavoreix l’augment del nombre i de la mobilitat dels espermatozoides i eleva els nivells de testosterona.

Efectes sobre l'organisme

A les llavors de lli se li atribueixen tradicionalment propietats laxants i emol·lients, ja que el mucílag que conté, en contacte amb l’aigua, forma un gel viscós que incrementa el volum de la femta i la fa més tova, a més de promoure el moviment peristàltic.

També es un bon mucolític i antioxidant. Actualment s’estan fent estudis per demostrar les propietats antitumorals de la planta. Sembla que la ingesta continuada de lli pot reduir el risc de càncer de mama i de càncer de pròstata (els lignans que conté tenen propietats antioxidants que ajuden a modular els efectes de l’excés hormonal).

Pot contribuir a disminuir el nivell del colesterol “dolent” gràcies als mucílags i àcids grassos instaurats, que disminueixen l’absorció intestinal del colesterol.

La riquesa en olis essencials omega-3 ajuda a formar les membranes cel·lulars, disminueix la viscositat de la sang i afavoreix la circulació sanguínia. L’omega-3 dóna lloc a la síntesi d’unes substàncies, les prostaglandines tipus 3, que tenen funcions antiinflamatòries perquè actuen contrarestant l’efecte inflamatori de les prostaglandines tipus 2 procedents de la proteïna animal. Per entendre com funciona el delicat equilibri entre els diferents tipus de greixos de l’organisme us aconsellem que consulteu aquest article del Dr. Pérez-Calvo.

Cal, però, fer una advertència sobre el lli, i és que els preparats medicinals casolans no s’han d’ingerir quan hi ha problemes d’obstrucció d’esòfag o d’intestí, i tampoc en el mateix moment que s’estigui prenent medicació, ja que pot retardar-ne l’absorció.

Canvis vitals

Segons la medecina tradicional xinesa, les llavors de lli tenen una naturalesa tèrmica neutre, són de sabor dolç i s’utilitzen tradicionalment com a remei per laxar, i també com a antiinflamatori i per tractar malalties degeneratives del sistema nerviós.

Segons aquesta medecina, el lli influeix en el sistema pàncrees-melsa que es relaciona amb la capacitat digestiva i el sistema immunitari dels nostres intestins. Alhora, se li atribueixen capacitats de descongestió i neteja, tant del intestí gruixut com del cor i les artèries.

Com es cuina

El lli és ric en els àcids grassos essencials omega-3 i omega-6. Especialment el primer és molt delicat i es torna ranci de seguida una vegada trencada o mòlta la llavor. Per aquesta raó, si volem fer-nos la vida més fàcil, podem seguir el truc de la nostra xef, la Montse Vallory: molem una quantitat mitjana de lli, la que normalment necessitem per a una setmana o quinze dies, per exemple, i la guardem en un pot ben tapat al congelador. Com que el lli no conté quasi gens d’aigua, no es congela, queda solt, i el podem utilitzar fàcilment cada vegada que en necessitem agafar una cullerada.

Cultiu ecològic, proper i de temporada: al mercat trobem dos tipus de lli en funció del color: el lli marró i el lli daurat. Les diferències des del punt de vista nutritiu no són significatives. Normalment es té preferència pel lli daurat perquè té un sabor una mica més dolç i, a més, té una presentació i un aspecte millors. En alguns àmbits s’acostuma a dir que el lli marró és el nacional i el daurat el que ve de fora però la veritat és que Catalunya no és una gran productora d’aquesta llavor.

Receptes bàsiques

La nostra xef, Montse Vallory, és molt imaginativa a l’hora d’idear condiments i salses utilitzant el lli. Les receptes que ens proposa resulten delicioses, nutritives i tot un descobriment culinari:

 

Resum

El lli és una llavor amb propietats molt útils en cas de problemes d’excés de colesterol, inflamació o restrenyiment.

Montse Reus
Montse Reus

Dietista i Ambientòloga