Nabius destacada_OKPerquè creieu que creix any rere any el consum mundial de nabius? Potser és perquè aquesta petita fruita del bosc amaga grans propietats antioxidants i moltes aplicacions terapèutiques? Descobrim-ho.

El nabiu és una baia procedent de la família d’arbusts de les ericàcies (gènere Vaccinium). Aquest gènere està format per una gran varietat de plantes que produeixen els diferents tipus de nabius que coneixem (vermell, blau, entre d’altres). Principalment creix al nord d’Europa i d’Amèrica, i acostuma a fer-ho en llocs molt humits. En concret, els Estats Units són el país amb més producció, comercialització i consum del món. A Europa destaca França, com a país productor principal. A Espanya, la producció és creixent a les zones fredes i humides de l’Estat –amb Astúries al capdavant–, com també als hivernacles de Huelva.

Propietats nutricionals

Les propietats nutricionals dels nabius són molt interessants. Com pràcticament totes les fruites i verdures, tenen molta aigua (87%) i poques calories –només 46 calories per 100 grams d’aliment.

El percentatge de proteïna (0,3) i greix (0,1), per altra banda, no és destacable. Sens dubte, el més remarcable són els carbohidrats (12,2 g) que contenen, però com que tenen pocs sucres totals (4 g/100 g) i molta fibra (4,6 g/100 g) és una opció excel·lent per mantenir els nivells de glucosa estables i un estat de salut equilibrat.

Quant als minerals, destaquen potassi, fòsfor, magnesi i manganès. Comparant les dades de la USDA amb els requeriments nutricionals de vitamines i minerals a la taula del FESNAD podem establir que un berenar de 200 g de nabius ens aporta (1 i 2):

  • El 24% de potassi diari tant per a homes com dones amb un total de 170 mg. Aquest mineral intervé en l’equilibri de l’aigua dins i fora de les cèl·lules. A més, és necessari per transmetre i generar l’impuls nerviós i per a l’activitat muscular normal.
  • El 31% per a homes i el 40% per a dones de requeriments diaris de manganès, amb 0,72 mg. El manganès és indispensable per al creixement dels ossos i la formació dels músculs.
  • El 3% per a homes i el 4% per a dones de requeriments diaris de magnesi, amb 12 mg, que és necessari, entre d’altres, per a la formació dels ossos i dents, i per metabolitzar i sintetitzar vitamina D.

Pel que fa a vitamines destaquen la vitamina C, A i E. Així doncs, 200 g de nabius ens aporten:

  • El 43% tant per a homes com dones de requeriments diaris de vitamina C, amb un total de 26 mg. Aquesta vitamina intervé en la formació del col·lagen, els glòbuls vermells, els ossos i les dents i afavoreix l’absorció del ferro, el calci i aminoàcids dels altres aliments.
  • El 17% per a homes i el 20% per a dones de requeriments diaris de vitamina A, amb un total de 120 mg, essencial per a la vista, pell, cabells, mucoses i ossos i per al bon funcionament del sistema immune.
  • El 16% tant per a homes com dones de requeriments diaris de vitamina E, amb un total de 2,4 mg. La vitamina E conserva els glòbuls vermells, protegeix les cèl·lules dels radicals lliures i manté la pell en bon estat, entre d’altres.
  • Tot i així, els nabius són sobretot antioxidants, ja que contenen molts flavonoides. Segons les taules de la USDA (1) en conté de diferents tipus: proantocianidines, flavonols, antocianines, catequines i galats de catequines. Tots aquests components proporcionen els pigments que donen color a aquests fruits a la vegada que aporten propietats interessants que comentarem a continuació.

Fonts:

(1) Taula: informe de la USDA (Agència Americana d’agricultura) amb les propietats nutricionals dels nabius crus (consultada el 22/04/2014): http://ndb.nal.usda.gov/ndb/foods/show/2269?fg=&man=&lfacet=&count=&max=25&qlookup=cranberry&offset=&sort=&format=Full&reportfmt=other&rptfrm=&ndbno=&nutrient1=&nutrient2=&nutrient3=&subset=&totCount=&measureby=&_action_show=Apply+Changes&Qv=2&Q4293=1.0&Q4294=1.0

(2) Taules de les ingestes diàries recomanades per a la població espanyola, requeriments diaris de vitamines i minerals, FESNAD 2010: http://umh1544.edu.umh.es/wp-content/uploads/sites/63/2013/02/Tema-2.1.pdf

Efectes sobre l'organisme

Al nabiu vermell se li han atribuït diverses propietats terapèutiques que tot seguit revisem:

Prevenció de les infeccions urinàries
El nabiu vermell s’ha utilitzat tradicionalment per prevenir les infeccions urinàries de les vies baixes (bufeta, uretra) perquè evita que el bacteri principal que causa la infecció (E. Coli) s’adhereixi a la paret epitelial. La literatura científica ens proporciona molts articles amb referències a aquesta acció protectora però no tots ells concluen que té el mateix efecte. A continuació us citem les fonts d’articles amb les revisions d’estudis que ens han semblat més complets:

  • En un article de revisió de 122 publicacions sobre l’efectivitat dels nabius a l’hora de reduir les infeccions del tracte urinari, les conclusions diuen que els resultats obtinguts no són definitius per diferents raons: no queda clara quina és la millor forma d’administració (suc, barreja amb altres fruites o càpsules); la majoria dels estudis clínics avaluaven l’efecte protector dels nabius, i l’efecte general queda poc clar, la forma com s’escullen els individus és limitat i, per tant, no es pot generalitzar a tota la població. Per tot això, s’insisteix que, mentre no hi hagi estudis clínics que confirmin tant la dosi com la forma d’administració, els productes de nabius no s’haurien de prescriure com a substitut dels antibiòtics (3).
  • Una revisió feta per Cochrane l’any 2012 (la iniciativa científica considerada més fiable del món) de 24 estudis amb un total de 4.473 participants conclou que prèviament a aquesta actualització semblava que hi havia alguna evidència que el suc de nabius podia fer baixar el nombre d’infeccions urinàries simptomàtics durant un any, en particular en dones. Després d’afegir-hi 14 estudis més, ha quedat demostrat que és menys efectiu del que s’havia indicat. En el cas d’altres preparacions com els extractes en pols, caldria que els mètodes d’obtenció i les potències seguissin un estàndard abans d’avaluar els resultats clínics perquè no hi ha estudis concloents (4). 
  • Una altra revisió d’articles (de l’any 2006) vol comprovar si la teràpia nutricional és útil per evitar malalties infeccioses. Pel que fa als nabius es revisen 5 articles, un dels quals és alhora una revisió d’11 assajos clínics (5). L’article conclou que sí que resulta efectiu ingerir suc de nabius (250 ml tres vegades al dia) per evitar infeccions recurrents (6).

Acció antioxidant potent
En general, les fruites del bosc són riques en antioxidants (antocians i carotenoides), que neutralitzen l’acció dels radicals lliures, nocius per a l’organisme. Els efectes fisiològics poden ser molt diversos: antiinflamatoris, d’acció antibacteriana, estimuladors del sistema immunitari i de reducció del risc de desenvolupar malalties degeneratives, cardiovasculars o fins i tot càncer. Revisant la bibliografia científica, en relació amb els antioxidants dels nabius, trobem els estudis següents:

  • Antioxidant potencial que podria limitar les malalties cardiovasculars, incloent l’arteriosclerosi, la isquèmia, les malalties neurodegeneratives i l’envelliment. Aquestes propietats s’han demostrat en cultius in vitro en què els compostos dels nabius (flavonoides com ara les antocianidines, proantocianidines i l’àcid ursòlic) contraresten l’estrès oxidatiu, disminueixen la inflamació i modulen l’expressió dels gens associats al progrés de les malalties (7).
  • Un estudi de revisió de 93 estudis d’intervenció (8) conclou que concentracions elevades de procianidines han mostrat (in vitro) que milloren el sistema vascular, incloent la capacitat antioxidant del plasma sanguini. Tot i això, l’estudi subratlla que, comparats amb els efectes in vitro, els efectes in vivo dels polifenols, encara que significants, són més limitats i que caldria aprofundir-hi per veure les conseqüències d’un consum a llarg termini. 
  • Un estudi d’intervenció (9) sembla que demostra la millora en l’oxidació del colesterol LDL, la capacitat antioxidant del plasma sanguini, la dislipèmia i el metabolisme de la glucosa. Els beneficis s’observen tant en individus sans com en d’altres que tenen riscos metabòlics. Una altra revisió d’estudis d’observació clínica (10) apunta en la mateixa direcció. Hi ha estudis específics fets en dones amb síndrome metabòlica que indiquen també una reducció de l’oxidació de les lipoproteïnes, però en canvi no tenen efecte sobre la pressió sanguínia, els nivells de glucosa o el perfil lipídic (11). 

Anticàncer

  • D’acord amb el doctor Greger, que ha fet una revisió d’articles al seu web d’alimentació i divulgació científica (www.nutritionfacts.org), sembla que els nabius són efectius –in vitro– a l’hora de disminuir, de manera molt significativa, el creixement de diferent tipus de cèl·lules cancerígenes, com ara de fetge, pit, còlon, cervell, boca i ovaris (12). Segons els estudis, el principi actiu d’aquest efecte anticancerigen és l’acció sinèrgica de tots els compostos presents en el nabiu, ja que els fitonutrients aïlladament (com ara les proantocianidines i antocianidines) no proporcionen aquests resultats (13).
  • Hi ha diferents publicacions científiques que apunten també cap a aquest potencial anticancerigen dels nabius (in vitro) sense els indesitjats efectes secundaris (14). Un altre estudi (també in vitro) indica que sembla que els fitoquímics dels nabius (sobretot proantocianidines, quercetines i l’àcid ursòlic) mitiguen diversos tipus de tumors a través de la inducció de l’apoptosi (mort cel·lular programada), inhibint la proliferació de colònies tumoral i limitant-ne la capacitat d’invasió i metàstasi (15). Tot i això, no s’ha establert si això és efectiu en humans i s’apunta que la baixa absorció i la ràpida excreció podrien limitar els efectes.

Millora dels nivells de sucre en sang (diabetis)
Un altre efecte terapèutic possible dels nabius és la capacitat de fer baixar el sucre en sang (hipoglucemiant):

  • Segons la nutricionista Jordina Casademunt, hi ha diversos estudis que suggereixen que les baies riques en polifenols (com ara els nabius) poden reduir la digestió i absorció del midó, i disminuir així la glucèmia postprandial (l'augment dels nivells de sucre en sang després de menjar). Els investigadors han observat que consumir baies amb pa de blat o de sègol redueix significativament la resposta postprandial de la insulina (16).
  • Altres estudis mostren com els tanins dels nabius interaccionen amb la proteïna i possiblement amb els enzims digestius (alfaamilasa i glucoamilasa), que alhora afecten la hidròlisi del midó (estudi in vitro) i redueixen la càrrega glucèmica. (17).
  • Un estudi fet en pacients amb diabetis tipus 2 que consumien suc de nabius comparats amb un grup control va mostrar que reduïa els nivells de glucosa en sang i diferents tipus de lipoproteïnes (colesterol) (18).

Fonts:

(3) Article “The effectiveness of cranberry products to reduce urinary tract infections in females: a literature review”. Peggy Wang, BS, BSN, RN Urologic Nursing 2013;33(1):38-45. http://www.medscape.com/viewarticle/782475_1
(4) Article “Cranberries for preventing urinary tract infections”. Jepson RG1, Williams G, Craig JC. Cochrane Database Syst Rev. 2012 Oct 17;10:CD001321. doi: 10.1002/14651858.CD001321.pub5 http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/14651858.CD001321.pub5/abstract
(5) Article “Cranberry Juice and Urinary Tract Infection”. Clinical Infectious Diseases 2004 May 15;38(10):1413-9. Epub 2004 Apr 26. http://cid.oxfordjournals.org/content/38/10/1413.long
(6) Article “Nutritional therapy and infectious diseases: a two-edged sword”. Donabedian H. Nutrition Journal, 2006 Sep 4;5:21 http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1570358/
(7) Article “Cranberry and blueberry: evidence for protective effects against cancer and vascular diseases”. Neto CC. Molecular Nutrition and Food Research. 2007 Jun;51(6):652-64. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17533651
(8) Article “Bioavailability and bioefficacy of polyphenols in humans. II. Review of 93 intervention studies”. Williamson G1, Manach C. The American Journal of Clinical Nutrition 2005 Jan;81(1 Suppl):243S-255S. http://ajcn.nutrition.org/content/81/1/243S.long
(9) Article “Berries: emerging impact on cardiovascular healthBerries: emerging impact on cardiovascular Health”. Basu A, Rhone M, Lyons TJ. Nutrition Reviews. 2010 Mar;68(3):168-77. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3068482/
(10) Article “Evidences of the cardioprotective potential of fruits: the case of cranberries”. Ruel G, Couillard C. Molecular Nutrition and Food Research. 2007 Jun;51(6):692-701. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17492799
(11) Article “Low-calorie Cranberry Juice Decreases Lipid Oxidation and Increases Plasma Antioxidant Capacity in Women with Metabolic Syndrome”. Arpita Basu, Nancy M. Betts, Jennifer Ortiz, Brandi Simmons, Mingyuan Wu, and Timothy J. Lyons Nutrition Research Volume 31, Issue 3, pages 190-196, March 2011. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3075541/
(12) Vídeo del doctor Greger al seu web de divulgació sobre alimentació i salut: “Cranberries versus cancer”. May 13, 2013. Volume 13 Nutrition facts. http://nutritionfacts.org/video/cranberries-versus-cancer/
(13) Article del doctor Greger al seu web de divulgació sobre alimentació i salut: “Anti-Cancer Nutrient Synergy in Cranberries”. December 12, 2013 Michael Greger M.D Nutrition facts. http://nutritionfacts.org/2013/12/12/anti-cancer-nutrient-synergy-in-cranberries/
(14) Article “Cranberry as promising natural source of potential anticancer agents: current evidence and future perspectives”. Katsargyris A1, Tampaki EC, Giaginis C, Theocharis S. Anticancer Agents Medicinal Chemistry. 2012 Jul;12(6):619-30. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22043998
(15) Article “Cranberry and Its Phytochemicals: A Review of In Vitro Anticancer Studies. Catherine” C. Neto 2007 American Society for Nutrition, The Journal of Nutrition. http://jn.nutrition.org/content/137/1/186S.long
(16) Article de la nutricionista Jordina Casademunt al web de divulgació http://www.saludnaturalyantiage.com (13 gener 2014): http://www.saludnaturalyantiage.com/los-frutos-rojos-contrarrestan-el-efecto-de-los-alimentos-ricos-en-almidon/
(17) Article “Inhibition of α-amylase and glucoamylase by tannins extracted from cocoa, pomegranates, cranberries, and grapes”. Barrett A1, Ndou T, Hughey CA, Straut C, Howell A, Dai Z, Kaletunc G. Journal of Agriculture and Food Chemistry. 2013 Feb 20;61(7):1477-86. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/?term=23289516
(18) Article “The effects of cranberry juice on serum glucose, apoB, apoA-I, Lp(a), and Paraoxonase-1 activity in type 2 diabetic male patients”. Shidfar F1, Heydari I, Hajimiresmaiel SJ, Hosseini S, Shidfar S, Amiri F. Journal of Research in Medical Sciences. 2012 Apr;17(4):355-60. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3526129/

Canvis vitals

Més enllà dels estudis científics, diferents especialistes experimentats en la pràctica clínica, ens confirmen algunes propietats dels nabius:

  • La nutricionista Jordina Casademunt afirma que “el nabiu vermell es fa servir de manera comuna per prevenir les infeccions de les vies urinàries. La seva riquesa en tanins, quercitina i vitamina C ajuda a impedir que el bacteri s’adhereixi a les mucoses del tracte urinari. Es troba en suc concentrat o bé en complement alimentós” (19).
  • Les autores Olga Cuevas i Lucía Redondo al llibre Tratamientos naturales al alcance de todos (2011) diuen que “els nabius vermells poden servir per prevenir la cistitis”. Aconsellen ingerir al dia 475 ml de suc no endolcit, perquè conté uns components que inhibeixen la proteïna que els bacteris fan servir per enganxar-se a les parets de la bufeta de l’orina, i així s’eliminen de manera natural (20).
  • El doctor Greger, conegut divulgador sobre salut i alimentació als EUA, argumenta que no hi ha evidència plena que suggereixi que els nabius són un tractament efectiu. Eviten que els bacteris (sobretot l’E. Coli) s’adhereixin a l’epiteli de la bufeta, però això passa al principi de la infecció. Un cop hi ha infecció, no tenim dades clíniques que suggereixin que els nabius són més efectius que els placebos, que funcionen. Per exemple, sembla que l’ibuprofè funciona igual de bé que els antibiòtics quan hi ha infecció urinària sense complicacions, tal com ho fan els nabius. La raó pot ser que, si es deixa fer el procés, el cos acaba superant la infecció tot sol (21 i 22).
  • Paul Pitchford, al seu llibre Sanando con alimentos integrales (2011), diu que els nabius són rics en proantocianidines, uns antioxidants concentrats que ajuden a curar les ferides, enforteixen les artèries, venes i capil·lars i milloren la circulació de la sang. Afirma que són un dels antioxidants més potents i que protegeixen contra el càncer i la majoria de les malalties degeneratives. També argumenta que les proantocianidines augmenten la protecció contra substàncies tòxiques (23). A més, subratlla que els nabius també són rics en tanins (sobretot quan estan una mica verds), fet que els confereix una sensació d’aspra al paladar i fa que siguin astringents i refrescants; un cop madurs, tenen menys tanins i són laxants, tònics i depuratius.

Precaucions en persones amb els problemes següents:

  • Al·lèrgies: com que contenen àcid benzoic, les persones amb tendència a tenir crisis asmàtiques, sobretot per al•lèrgia a aquest àcid, haurien d’evitar menjar-ne. També tenen àcid salicílic, cosa que cal que tingui en compte les persones amb al·lèrgia a l’aspirina.
  • Càlculs renals: si teniu càlculs renals d’origen oxàlic, heu d’anar en compte a l’hora de consumir nabius i preparats amb aquesta fruita. En aquest cas, és recomanable restringir el consum d’oxalats a 50 mg diaris com a molt (24). Aquesta altra taula indica que una ració de nabius té força oxalats: més de 10 mg/ració. Alhora, una dieta baixa en oxalats no ha d’aportar més de 60-70 mg d’àcid oxàlic al dia (25). Tot i això, també hi ha estudis que diuen que els nabius podrien tenir un efecte antilitiogènic (antiformador de pedres al ronyó) (26). Sembla que l’efecte acidificant de l’orina resultat d’ingerir suc de nabius pot ser útil per tractar la formació de pedres de dos tipus específics (brushita i estruvita, de naturalesa fosfatada), per tant cal tenir present el tipus de litiasi a l’hora de decidir prendre nabius (27).
  • Medicació antitrombòtica (warfarina): la tardor del 2004, el Comitè de Seguretat dels Medicaments de l’Agència del Regne unit (28) va emetre un comunicat per avisar els pacients que consumien warfarina que no beguessin suc de nabius per possibles efectes secundaris: augmentava la incidència d’aparició de blaus i fins i tot havia mort una persona. Tot apuntava a l’àcid salicílic (29). Tot i això, durant els anys següents, es van fer diferents estudis pilot que no van poder confirmar aquest efecte (30). De totes maneres, hi ha hipòtesis mèdiques que vinculen l’efecte de la interacció dels nabius amb aquest tipus de medicació i, per precaució, els metges recomanen consumir-ho alhora.

Fonts:

(19) Article “Fer front a la temuda cistitis” de la nutricionista Jordina Casademunt (28/11/2011), publicat a la revista digital d’alimentació i salut Etselquemenges: https://etselquemenges.cat/alternativa/fer-front-a-la-temuda-cistitis-7592
(20) Llibre "Tratamientos naturales al alcance de todos. Sentido Común, ciència y filosofia oriental" d’Olga Cuevas Fernández i Lucía Redondo Cuevas (2011), Cenadiher, S.L IFPS Roger de Llúria, Barcelona.
(21) Article del doctor Greger al seu web de divulgació sobre alimentació i salut: “Does Cranberry Juice Work Against Bladder Infections?” February 4, 2014 by Michael Greger M.D. at Nutrition facts. http://nutritionfacts.org/2014/02/04/can-cranberry-juice-treat-bladder-infections/
(22) Vídeo del doctor Greger al seu web de divulgació sobre alimentació i salut: Can Cranberry juice treat blader infections? June 12, 2013, Volume 13 Nutrition facts. http://nutritionfacts.org/video/can-cranberry-juice-treat-bladder-infections/
(23) Llibre Sanando con alimentos integrales. Tradiciones asiáticas y nutrición moderna de Paul Pitchford (2011), 15-16, North Atlantic Books, Berkeley, Califòrnia (EUA).
(24) Restriccions dels nivells d’oxalats a la dieta per a les persones amb pedres al ronyó d’aquesta naturalesa que van ser publicades a la revista de divulgació d’alimentació Consumer: http://www.consumer.es/web/es/alimentacion/aprender_a_comer_bien/enfermedad/2001/11/20/35574.php
(25) Taula del contingut aproximat d’oxalats de diferents aliments: http://www.fisterra.com/ayuda-en-consulta/dietas/oxalatos.asp
(26) Article “Influence of cranberry juice on the urinary risk factors for calcium oxalate kidney stone formation”. McHarg T1, Rodgers A, Charlton K. British Journal of Urology Int. 2003 Nov;92(7):765-8. http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1046/j.1464-410X.2003.04472.x/abstract;jsessionid=DEA19D446B137B4F11B2F472BA8BC539.f04t01
(27) “Effect of blackcurrant-, cranberry- and plum juice consumption on risk factors associated with kidney stone formation”. Kessler T1, Jansen B, Hesse A. Eur Journal of Clinical Nutrition 2002 Oct;56(10):1020-3. http://www.nature.com/ejcn/journal/v56/n10/full/1601442a.html
(28) Advertència del Comitè de Seguretat dels Medicaments de l’Agència del Regne Unit sobre la interacció del medicament Warfarin i el suc de nabius: Warfarin and Cranberry juice interaction, 2004. Case studies. http://www.mhra.gov.uk/Safetyinformation/Howwemonitorthesafetyofproducts/Medicines/TheYellowCardScheme/Casestudies/index.htm
(29) Article “Interaction Between Warfarin and Cranberry Juice”. Jonathan L. Aston, BS, Amy E. Lodolce, PharmD, and Nancy L. Shapiro, Pharmacotherapy. 2006;26(9):1314-1319. http://www.medscape.com/viewarticle/545631_5
(30) Article que es fa ressò d’una revisió d’estudis en què no queda clara la interacció entre la warfarina i els nabius: “Cranberry Juice is Safe to Consume with Warfarin!” Jack Ansell, M.D Spring 2011. http://www.cranberryinstitute.org/HCP/CranberryJuiceisSafetoConsumerwithWarfarin.pdf

Com es cuina

L’única manera d’assegurar-nos que els nabius mantenen els antioxidants és consumir-los frescos o liofilitzats. Les altres formes de preparació (sucs, secs i endolcits, extractes...) poden contenir sucres afegits, que n’anul·len la majoria dels efectes positius. L’època de maduració se situa durant els mesos d’estiu i la tardor. La millor temporada per consumir-ne és de maig a novembre. És important consumir-los de producció ecològica per evitar que estiguin plens d'agrotòxics, els trobareu frescos i liofilitzats a les botigues Veritas, Obbio i Biospace
El doctor Greger fa una comparativa de les quantitats equivalents de l’antioxidant antocianidina en cada presentació (31) i conclou que la mateixa quantitat d’antocianidina que trobem en 1 tassa de nabius frescos de 240 ml equival a:

  • 16 tasses de suc envasat de nabius (amb un 25% de fruita pasteuritzada, de manera que la majoria dels antioxidants desapareix).
  • 7 tasses de nabius secs endolcits

El problema és que la majoria de persones troben els nabius frescos massa aspres; de fet es va fer una enquesta en què els consumidors expressaven que no els importava consumir nabius cada dia, però que preferien menjar-los secs i endolcits per aquest motiu.
El problema dels secs és que normalment estan endolcits i, per tant, afecten els nivells de sucre en sang, fins i tot les varietats baixes en sucres. Així doncs, els efectes antioxidants es poden veure contrarestats pels prooxidants dels endolcidors afegits (sacarosa, fructosa, etc.), fins i tot si porten vitamina C afegida; s’anul·len, doncs, la majoria dels efectes beneficiosos dels nabius.

Fonts:

(31) Article “Anti-Cancer Nutrient Synergy in Cranberries”. December 12, 2013 by Michael Greger M.D. http://nutritionfacts.org/2013/12/12/anti-cancer-nutrient-synergy-in-cranberries/

Receptes bàsiques

Recordeu que, si voleu gaudir els efectes antioxidants dels nabius sense renunciar al sabor, us oferim aquesta recepta d'una beguda de nabius original del doctor Greger, que es fa amb la fruita sencera sense afegir-hi sucre. Tot i que és deliciosa, l’hem modificat perquè ell hi afegeix l’endolcidor eritritol (32), i nosaltres preferim fer servir l’extracte d’estèvia o, millor encara, l’estèvia en pols.

  • 2 tasses d’aigua mineral
  • Un grapat de nabius frescos
  • Mitja culleradeta de postres d’extracte d’estèvia o estèvia en pols

Ho posem tot a la batedora i ja tenim el suc de base; si a més fem un escuma d’aigua amb menta fresca per posar a sobre, tenim un suc deliciós, molt sa, dolç i ple d’antioxidants.

A més, els nostres xefs Montse Vallory i Bernard Benbassat preparen unes postres amb nabius molt saludables sense sucres afegits:

Fonts:

(32) Vídeo a la recepta del còcter de nabius del doctor Greger per poder gaudir de la fruita sencera sense necessitat d’encolcir-la: http://nutritionfacts.org/video/pink-juice-with-green-foam/

Resum

Els nabius són unes fruites del bosc amb propietats antioxidants molt marcades i, per tant, que prevenen malalties relacionades amb la degeneració dels teixits per acció dels radicals lliures, com ara càncer, malalties cardiovasculars i degeneratives, entre d’altres. La forma de preparació d’aquestes fruites (fresques, en suc, endolcides...) influeix molt a l’hora de preservar aquests antioxidants (la millor opció és frescos o liofilitzats).

Montse Reus
Montse Reus

Dietista i Ambientòloga