Cada cosa al seu temps i les figues a l’agost, diu la dita que subratlla la temporada òptima d’aquesta fruita estiuenca, molt dolça, ben perfumada i de textura carnosa. Tant pel nom com per la forma se li han atribuït des d’antic unes connotacions sexuals que l’han vinculat amb la fertilitat i la feminitat. Descobrim els secrets nutricionals que la fan mereixedora d’aquesta fama i d’altres.

La figa ha format part de la dieta habitual a la zona mediterrània des de fa molt de temps. Ja a les piràmides de Gizeh (4000 – 5000 anys aC) hi apareix representada la recol·lecció d’aquesta fruita. Per a la cultura grega clàssica, era un aliment simbòlic: es consagrava a Dionís, el déu de la renovació, i quan es fundava una ciutat es plantava una figuera entre l’àgora i el fòrum per assenyalar el lloc de reunió. Era el menjar predilecte de Plató, que la va anomenar la fruita dels filòsofs. El poble berber la considera un símbol de fecunditat i resurrecció.

Propietats nutricionals

La figa és una de les fruites més dolces i, per tant, més riques en sucres (principalment en forma de sacarosa, que a la vegada està formada per la unió de la glucosa més la fructosa) i ens aporta 74 kcal per 100 g de fruita fresca que augmenten fins a les 250 kcal en el cas de la figa seca.

Les diferències nutricionals entre la fruita fresca i seca són notables. Així, la primera és rica en vitamines hidrosolubles (vitamina C i vitamines del grup B), mentre que la segona quasi no en té perquè s’eliminen quan s’asseca, però en canvi concentra els minerals com el calci (144 mg de calci per 100 g de fruita en el cas de la seca, vers només 35 mg en el cas de la fresca).

Vitamina C: la trobem en la figa fresca a raó de 3,5 mg per 100 g de fruita. Aquesta vitamina és essencial per al bon funcionament de l’organisme perquè intervé en moltes reaccions metabòliques. Per altra banda, com que s’elimina per l’orina (és soluble en aigua) convé ingerir diàriament aliments que en continguin especialment en l’època de més sudoració, com a l’estiu; per tant, una raó més per gaudir de la fruita fresca en plena temporada.

Vitamines del grup B: també en la fruita fresca. Especialment conté vitamina B9, que intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en el tancament del tub neural del fetus.

Pel que fa als minerals, els més abundants són:

Potassi i calci: el primer és un mineral imprescindible per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i l’activitat muscular normal, i evita les rampes a les extremitats. A més, intervé en l’equilibri de l’aigua dins i fora de la cèl•lula. El calci és el mineral més abundant del cos. La seva funció principal és la d’ajudar a construir i a mantenir ossos i dents, alhora que intervé en els processos de coagulació sanguínia.

Magnesi: es relaciona amb el funcionament de l’intestí, els nervis i els músculs, i a més forma part dels ossos i dents, millora la immunitat i té un efecte laxant suau.

 

Efectes sobre l'organisme

Millora i prevé el restrenyiment: com que és molt rica en fibra soluble i insoluble s’ha convertit en un dels remeis tradicionals per al problema del restrenyiment. Si volem potenciar encara més aquest efecte, només cal coure 3 figues madures en aigua durant un quart d’hora, deixar-ho reposar, beure’s el líquid i menjar-se les figues l’endemà en dejú.

Suavitza la mucosa gàstrica i impedeix la reabsorció del colesterol: la figa conté unes substàncies emol•lients de la mucosa gastrointestinal que ajuden a protegir-la i a mantenir-la hidratada. També té fibra soluble que forma una espècie de gel viscós que reté el colesterol eliminat pel fetge i que fa l’efecte que podria ajudar a evacuar-lo per la femta. A més, conté una substància (el benzaldehid) que sembla que té propietats anticancerígenes.

Recomanable en cas d’osteoporosi o anèmia: en aquest article de l’etselquemenges, podeu veure com es recomana la ingesta de figues, especialment de seques, perquè contenen molt de calci: 4 figues seques aporten 168 mg de calci (és a dir quasi la mateixa quantitat que un got de llet sencera, que en conté uns 200 mg). També té un contingut en ferro elevat: 4,2 mg de ferro per 100 g de figues seques (com a referència, les llenties en contenen 9 mg per cada 100 g).

Fruita amb fama d’afrodisíaca: en la tradició mediterrània, la figa és una de les més citades també, fins al punt que el seu nom ha esdevingut un eufemisme per citar el sexe femení. És també un símbol de fertilitat per les nombroses llavors que té a dins.

Però també té alguns efectes negatius:

Contraindicada en cas d’herpes: d’acord amb el que ens assenyala el Doctor Pérez-Calvo al seu llibre Nutrición energética y salud, la figa és potser la fruita més herpètica entre les fruites autòctones de casa nostra.

Contraindicada en cas de candidiasi: l’autora Loto Perrella del llibre Candidiasis. Verdades y mentiras de una enfermedad, desaconsella consumir figues si es té aquesta malaltia, ja que conté molt de sucre, que afavoreix la proliferació de la infecció fúngica.

 

Canvis vitals

Segons la medicina tradicional xinesa, la figa és una fruita de naturalesa tèrmica neutral i sabor dolç que influeix en l’estómac i en el sistema melsa-pàncrees, humiteja els pulmons i l’intestí gruixut (restrenyiment i hemorroides).

Té acció desintoxicant i s’utilitza per a les descàrregues (o secrecions) de la pell com els furóncols. La figa és un aliment alcalinitzant, equilibra les condicions àcides que resulten de la dieta rica en carns i aliments refinats.

 

Com es cuina

La figa es pot consumir fresca durant la seva curta temporada (agost i setembre) o bé seca, especialment durant l’hivern.

Per saber si una figa fresca es troba al punt òptim de maduració, segons la dita popular, ha de ser madureta, coquereta i picadeta pel pardal. Això vol dir que ha de ser madura, una mica tova i, si l’ha triat l’ocell abans que nosaltres, és que era la millor de la figuera. Si la recolliu vosaltres mateixos de l’arbre convé prendre precaucions per evitar el contacte del làtex que desprèn amb la pell, ja que conté unes substàncies anomenades furocomarines que són altament irritants.

Les figues seques s’obtenen deixant les fresques esclafades amb la mà sobre el canyís lleugerament decantat durant els dies de bonança de final d’estiu (les figues de setembre). Es posen al sol des del matí fins a migdia i a partir de les sis de la tarda i es recullen a la nit i sempre que amenaci pluja.

Cultiu ecològic, proper i de temporada: la figa fresca té una temporada curta, d’agost a setembre, que convé aprofitar. A Catalunya en trobem en moltes zones de la geografia: un exemple és la figa d’Alguaire, que és grossa carnosa, de color negre per fora i morat de la polpa i un sabor especialment dolç; una altra varietat, també dolcíssima, és la coll de dama negra.

Receptes bàsiques

La nostra xef Montse Vallory utilitza la figa fresca en aquesta recepta deliciosa:

També us regalem una recepta per nodrir la pell:

Màscara facial i píling de figa

Podem fer una màscara reafirmant per a la cara barrejant la polpa d’una figa negra amb unes gotes de llimona. Ho apliquem sobre la cara fent un massatge suau d’arrossegament amb les llavors (un píling) i deixem que actuï durant trenta minuts, després dels quals retirarem la màscara amb aigua freda abundant.

I finalment una recepta tradicional catalana:

Pa de figues seques

Ingredients

  • 300 g de figues seques
  • 600 g d’ametlles torrades
  • 2 copes de moscatell
  • 1 copa d’anís
  • Matafaluga
  • Farina

Preparació

  1. Piqueu les ametlles, les figues i la matafaluga per separat en un morter i després barregeu-les en un recipient.
  2. Afegiu-hi el moscatell i l’anís, i remeneu-ho tot fins que quedi una massa homogènia i compacta.
  3. Poseu-ho en un motlle enfarinat amb un pes al damunt i cada 3 hores aneu-ho comprimint amb les mans, procurant de no desfer la forma que li heu donat.
  4. Deixeu-ho de 2 a 4 dies en repòs en un lloc fresc.
  5. A l’hora de servir-lo, talleu-lo a llesques.

Font: Corpus Culinari Català a través de Gastroteca

 

Resum

La figa fresca és un regal que ens fa la natura durant el mes d’agost i que convé aprofitar perquè conté moltes vitamines, minerals, sucres i fibra. Durant la resta de l’any, podem degustar la figa seca, que concentra els minerals i que és font destacable de calci.

Montse Reus
Montse Reus

Dietista i Ambientòloga