Foto de Pau Esculies. Recepta de Montse Vallory
“Només vaig bé de ventre quan tinc la regla”, la resta de dies, no. Aquesta afirmació té una explicació, que és “la relació entre les hormones sexuals femenines (els estrògens) i la histamina”, afirma el psiconeuroimmnunòleg Xevi Verdaguer. “L’excés d’histamina provoca una fabricació més gran d’estrògens que, al seu torn, fan excés d’histamina segons el dia del cicle menstrual, perquè utilitzen el mateix receptor hormonal”, indica.
Com poden notar les dones que tenen excés d’histamina? Els símptomes serien: la síndrome premenstrual i el restrenyiment-diarrea, però també la cremor d’estómac, gasos, mal de cap, migranyes, contractures cròniques o fibromiàlgia, la falta d’energia, la pell seca, èczemes, picors, la pressió arterial baixa, el somni poc profund i al·l èrgies primaverals com rinitis, sinusitis, que necessitarien un antihistamínic.
En canvi, l’excés d’estrògens ve indicat també per la síndrome premenstrual (“sensibilitat als pits, dolor a la zona dels ovaris i l’úter, dolor lumbar i a les cames, fatiga, irritabilitat o depressió, retenció de líquids, mal de cap o migranyes, ansietat per menjar dolç…), i encara d’altres, com l’excés de flux vaginal, contractures musculars, pèrdua de libido, dificultat per perdre pes o sensació habitual de fred.
“Sovint els dos símptomes es barregen en una mateixa persona perquè els estrògens i la histamina s’estimulen recíprocament i, per això, caldrà reduir-les totes dues”.
Ara bé, la clau de volta és: com es pot saber si el restrenyiment és un problema de l’intestí i tractar-ho per exemple amb bacteris intestinals o enzims digestius, o bé és per culpa d’un excés d’estrògens? Perquè, en aquest últim cas, seria l’excés d’estrògens el que provoraria restrenyiment.
Les dones que pateixen restrenyiment per un problema hormonal “podran comprovar que el restrenyiment desapareix per art de màgia durant la menstruació perquè durant aquests dies els estrògens estan en els nivells més baixos del mes”. En aquests casos “el problema no és l’intestí, sinó dels estrògens”, afirma.
Llavors, Verdaguer aconsella una dieta, saludable, “pobra en estrògens i també en histamina”, i també “seguir un tractament personalitzat per resoldre’n el problema de forma individualitzada”.
Alguns dels aliments que caldria evitar són la llet de vaca i derivats, els cereals i els sucres refinats, els pans de farina blanca (vegeu llista extensa d’aliments rics en histamina i sense, aquí). I alhora també una dieta que redueixi els estrògens, com per exemple: no prendre cafè, ni alcohol ni aliments escalfats en recipients de plàstic. I, en canvi, sí que caldria consumir dues infusions per dia de te verd+canyella+regalèssia, bròquil germinat o bé cuit durant només tres o quatre minuts, remolatxa, verdures crucíferes i oli de llinet de manera regular.
