Aquell moment entre les quatre i les set de la tarda que, sortint de la feina, passem per davant d’un forn de pa i no ens podem resistir, o que som a casa i de sobte tenim moltes ganes de picar alguna cosa. A la tarda la temptació i les ganes de dolç són més fortes que mai. Per què? Podem deixar de tenir aquestes ganes de dolç, xocolata o brioixeria? Expliquem exactament què genera aquest desig irrefrenable i què podem fer per controlar-lo.

xocolata

La primera causa pot ser la necessitat metabòlica de sucre

A vegades podem tenir petites hipoglucèmies sense ser diabètics, i fins i tot podem tenir una petita resistència a la insulina. El cos ens demana sucre perquè no n’hi hem donat prou i necessita glucosa (un tipus de sucre) per funcionar bé. Quin és el problema? El cos no sap diferenciar els tipus de sucres (brioixeria, fruita, cereal) i sempre ens ve més de gust el que conté greix. El cervell, la melsa i els ronyons viuen exclusivament de glucosa. Si no en reben al llarg del dia comencen a funcionar malament perquè recorren a altres nutrients (com si fossin bateries dolentes).

Les dietes no equilibrades tenen el concepte erroni que els hidrats engreixen; això fa que un alt percentatge de dones no prenguin glucosa, se sentin cansades, no aguantin les dietes i no aconsegueixin un pes més saludable perquè simplement no poden aguantar tres dies sense prendre alguna cosa amb sucre o xocolata.

Prendre sucre i aliments amb sucre amb regularitat genera colesterol, ansietat, sobrepès, problemes a la pell, agressivitat i ira

Cal saber diferenciar entre una baixada de sucre i una baixada de tensió, perquè a vegades ens pensem que hem de prendre sucre i el que necessitem són sals minerals i aliments salats.

Prendre sucre i aliments amb sucre amb regularitat genera colesterol, ansietat, sobrepès, problemes a la pell, agressivitat i ira. No endolceixen la vida; al contrari, fan que els nens estiguin més hiperactius i els costi concentrar-se i estar tranquils. A ells els atrau més que als adults, i alhora són menys conscients del que els genera. Per tant, és a les nostres mans controlar-ho, per molt que els altres nens en mengin.

Com compensem la necessitat de glucosa? Prenent cereal integral al matí, al migdia i a la tarda sense falta, i de manera regular. El cos a poc a poc s’acostumarà a rebre glucosa en un hidrat complet i ja no tindrà aquesta ansietat.

Altres causes:

  • El sucre, i per tant també la xocolata, és molecularment com una droga, addictiu. És el causant principal de l’obesitat perquè ni les persones més salades passen sense prendre’n gens, ni les persones més conscienciades poden deixar de menjar-ne.

Per això hi ha molta gent que agafa una galeta i una altra i una altra sense pensar gaire en el mal de panxa que comença a notar. A Espanya la mitjana són uns 120 g de sucre al dia per persona (més de 10 cullerades de postres!) que es prenen gairebé sense consciència.

Quan parlem de la xocolata, cal mencionar la part de greix que conté, que, com que és melós a la boca, fa més atractiu aquest aliment.

Què hem de fer? El primer pas és ser-ne conscients i llegir les etiquetes de tots els aliments prefabricats, en conserva, etc. que comprem. Ens sorprendrem. A la consulta moltes vegades pregunto pel sucre i sempre em diuen que no en prenen perquè no se’n posen al cafè; després descobrim que es passen el dia prenent sucre en plats preparats, salses, sucs, llegums en conserva… Hem de llegir etiquetes i comprar a llocs amb marques de confiança que sabem que no posen sucre a tot arreu, com moltes de les que podem trobar a Obbio.

El sucre, i per tant també la xocolata, és molecularment com una droga, addictiu.

  • Podem necessitar sucre per compensar un àpat massa salat, massa yang o amb excés de proteïna animal produeix petites hipoglucèmies. En aquest cas, el cos ens demana dolç per postres: a vegades triem fruita, iogurt i, d’altres, xocolata. Hem d’intentar no fer àpats amb gaire proteïna animal o fregit o greix; cal que ho compensem en un mateix àpat amb cereal integral, verdures i algues amb sabors diferents (àcid, amarg, neutre…) per equilibrar-lo i després no sentir que ens falta alguna cosa dolça o freda per acabar. Després de sopar, podem rentar-nos les dents per evitar picar-ne mentre descansem al sofà.
  • Mancança emocional o buit que volem omplir amb el menjar que més ens agrada. Tanmateix veiem que no acaba omplint el que realment volem que ompli.

No parlem de no menjar mai més res que porti sucre –que si fos possible seria el millor–, sinó d’entendre el que el cos ens demana i donar-li també altres satisfaccions diferents de les que donen els sucres momentàniament. Som més forts que el desig, i ho hem de saber controlar. Vivim en societat, però, i de tant en tant hem de fer com la resta de mortals sense sentir-nos malament, i menys si ens decantem per opcions com la brioixeria ecològica, amb sucres ecològics i de canya integral, que podem trobar a Obbio.

  • Falta de dopamina. Com explica el psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer, la dopamina és un neurotransmissor que fabriquem sobretot quan ens sentim recompensats per alguna cosa que hem fet. Quan està baixa plorem amb facilitat i estem més irritables (i nosaltres pensant que teníem el fetge molt saturat!). És, doncs, imprescindible per tolerar situacions d’estrès: quan patim estrès ens ve de gust menjar dolç. En aquests casos, ens poden anar molt bé les faves i la carbassa o complements com Mucuna pruriens o L-tirosina, precursors de la dopamina.
  • Segons la medicina tradicional xinesa, pot ser un símptoma de debilitat del sistema digestiu, com explica la Lucía Redondo, i caldrà tonificar-lo amb cereals neutres, llegums, aliments tebis i de colors ataronjats.
  • Simplement tenim molta gana i el que ens ve més de gust són aquests tipus d’aliments. Cal, doncs, atipar més el cos:
    • Mastegar molt i molt i menjar com a mínim en vint minuts –que és el que tarda el cos a enviar senyals des de l’estómac fins al cervell (CCK, GLP-1, PYY, Apo A-IV).
    • Fer un petit snack a mig matí i berenar. Però sobretot tenir-ho sempre a mà: a casa (planificar la compra), a la feina, a la bossa… Fruita, fruits secs, etc.
    • Prendre fibra soluble, ja que té un efecte més saciant i disminueix la velocitat d’absorció de la glucosa dels aliments. Podem prendre algues agar-agar (i fer gelatines molt saludables per berenar) o comprimits de glucomanà.

running

Aliments i complements que ens poden ajudar (a part d’una dieta rica en cereal integral al llarg de tot el dia i evitar els edulcorants):

  • Picolinat de crom, àcid alfalipoic, alga espirulina en comprimits, liti en el moment.
  • Fenigrec (Trigonella), fulles d’estèvia en el moment, canyella.
  • Cal evitar estimulants com la fenilalanina o glutamat (que és ben difícil, així que cal que mirem bé les etiquetes).
  • Fer més activitat física setmanal amb pics d’alta intensitat intercalats amb estones de ritme suau per millorar la resistència a la insulina.
  • Teràpies alternatives com l’auriculoteràpia o l’acupuntura poden ser de gran ajuda per controlar l’ansietat.

Neus Elcacho

Dietista integrativa i coach nutricional

Neus Elcacho

Ara pots demanar cita amb la
Neus Elcacho a La Consulta de l´Ets
936 338 063 Correu electrònic