L’alvocat és una superestrella a les xarxes socials i, fins i tot, en els últims anys s’han creat Avocado Bars (restaurants que serveixen tots els plats amb alvocat). La seva textura greixosa i saciant, que combina tan bé tant amb dolç com amb salat, així com les propietats beneficioses que té per al sistema cardiovascular, fa que cada vegada ens enamori més.

Què tenen en comú l’alvocat i l’oli de palma? Són igual de problemàtics?

El de palma és l’oli que més es fa servir arreu del món. Cada any es destrueixen milions d’hectàrees de boscos per cultivar-ne. L’expansió de monocultius intensius, com les plantacions de palma, especialment al sud-est asiàtic, s’ha associat amb la desforestació dels boscos tropicals, l’apropiació de terres pertanyents a comunitats autòctones, abusos contra els drets humans i la mort d’animals de diferents espècies. En el cas de l’alvocat, la situació no s’allunya gaire d’aquesta.

Creixement de la demanda de l’alvocat associada als monocultius

La comercialització d’alvocat va pujar a l’Estat espanyol durant l’any 2018 a 74 milions de peces (19 milions d’unitats més que l’any 2017). És un dels deu països amb nivells d’importació més alts.

Com ens agrada el guacamole i l’alvocat sobre una torrada amb ou escumat, oi? Bé, doncs aquest boom amaga un problema molt gran: és una fruita originària de zones càlides i humides, com les zones on hi ha els boscos tropicals més importants del món. Les zones de cultiu actuals (proveïdors) són sobretot a Mèxic, Perú i Xile (TradeMap, 2018).

El boom del consum d’alvocat amaga un problema molt gran: és una fruita originària de zones càlides i humides, com les zones on hi ha els boscos tropicals més importants del món

Problemes del cultiu de l’alvocat

L’impacte ambiental de la producció d’alvocat, igual que la d’altres cultius tropicals com els de cafè, oli de palma o sucre, té condició de monocultiu. I això afecta a molts nivells:

  • Flora i fauna: No pot coexistir amb altres arbres i plantes, de manera que cal eliminar-los sistemàticament, amb la desforestació consegüent. Cada any es perden entre 600 i 1.000 hectàrees de bosc per aquest motiu, segons dades de l’Institut Nacional d’Investigacions Forestals, Agrícoles i Ramaders (INIFAP). Però a més, la Secretaria d’Urbanisme i Medi Ambient de Michoacán estima que els cultius il·legals d’alvocat són d’unes 20.000 hectàrees més. Moltes són en zones que abans eren boscos o selves.
  • Temps de cultiu (desgast del subsol): Heu intentat plantar i fer créixer algun cop un alvocat? Deveu haver vist que és realment difícil i demana molt de temps. L’alvocat necessita assentar-se al terreny durant anys abans de començar a produir en grans quantitats (perquè surti l’alvocat calen entre cinc i sis anys) i, durant aquest període, treu els nutrients al sòl, de manera que cal posar-hi adobs químics.
  • Ús de pesticides: Els monocultius estan més subjectes a plagues perquè no tenen altres plantes ni fauna que els ajudi a combatre-les; això requereix l’ús massiu de pesticides, que afecta encara més la flora i fauna de la zona (com és el cas de la papallona monarca de Mèxic) i contamina les aigües, els horts i la població local. L’ús indiscriminat de plaguicides a la zona alvocatera de Michoacán implica que s’hi aboquin 450.000 litres d’insecticides, 900.000 de fungicides i 30.000 tones de fertilitzants cada any.
  • Ús d’aigua potable: L’alvocat necessita una quantitat immensa d’aigua per viure (característica que el fa molt poc sostenible per ser cultivat a gran escala: per a 1 kg calen fins a 8 l d’aigua). Un cultiu d’alvocat demana gairebé el doble d’aigua que un bosc bastant dens, cosa que significa que arriba menys aigua als rius de muntanya, dels quals depenen boscos i animals. Tota aquesta aigua s’inverteix perquè els europeus ens cuidem menjant alvocat (també als Estats Units i al Japó hi ha un consum important) i fa que una part important de la població de Xile no en tingui (en aquest país l’aigua és de propietat privada: qui la paga es queda amb tot el dret a accedir-hi i pot desviar els rius).
  • Preu, robatoris i màfies: La proliferació de l’«arbre d’or» i el preu elevat del seu fruit no ha passat desapercebut per als lladres, que hi han vist una mina. Per això, el problema de furts d’alvocats a la zona de la Marina Baixa no deixa de créixer i de restar rendibilitat a l’agricultor.

 

Malgrat tot el que passa al món relacionat amb incendis provocats per poder plantar determinats aliments en benefici dels humans i l’augment de consciència sobre les accions que podem emprendre (donar a associacions, fer pressió compartint notícies i etiquetant influenciadors i mitjans, votar a partits que puguin ajudar, reduir encara més el consum de carn…), sempre hi ha gent que diu: “Au, va, que al final no podrem menjar res”. És una afirmació molt inconscient: el món s’esgota i l’estem matant. Cada vegada hi ha menys aigua potable, més desastres naturals i més calor. Cada decisió compta, perquè som una suma de molts. Comenceu a poc a poc. Però comenceu.

  1. Teniu costum de mirar d’on ve la fruita i la verdura que compreu? Doncs amb els alvocats és important fer-ho: compreu-los de proximitat (els cultius a l’Estat espanyol és concentren a Màlaga, amb 6.200 hectàrees, i Granada, encara que també hi ha zones productives a l’Algarve portuguès, Cadis, Alacant i València).
  2. Penseu que quan demaneu alvocat en un restaurant no sabeu d’on ve.
  3. Planteu un arbre d’alvocats

Com plantar un arbre d’alvocats

Pas 1 – Una vegada tenim el fruit de l’alvocat, en traiem el pinyol. Després el rentem bé i li posem tres o quatre escuradents en creu, perquè, quan el posem en un got, no s’enfonsi del tot.

Pas 2 – Posem l’alvocat en un got ple d’aigua, el deixem en un lloc amb llum fins que creixi l’arrel, entre tres i quatre setmanes.

Pas 3 – Quan l’arrel faci uns deu centímetres, traiem els escuradents, llencem l’aigua i la trasplantem en un test amb substrat universal. Al cap d’un mes, veurem com floreixen les primeres fulles.

Pas 4 – L’alvocat es pot trasplantar a principi de primavera en un sòl fèrtil i amb un encoixinat de fusta. Requereix força aigua; cal regar quan veiem que la capa superficial del substrat està seca. A més, hi podeu afegir un fertilitzant ecològic un cop al mes per fer que creixi més. Els fruits solen tardar de cinc a sis anys a sortir, i cal que tinguem un alvocat femella i un de mascle, però després cada any tindrem més alvocats

Si en voleu saber més:

Neus Elcacho

Dietista integrativa i coach nutricional

  @NeusElcacho   @healthy_neuselcacho
Neus Elcacho

Ara pots demanar cita amb la
Neus Elcacho a La Consulta de l´Ets
936 338 063 Correu electrònic