Ho sabies?
Ni els lactis ni els formatges són l’única font de calci. Cent grams de sardines en tenen més que una tassa de llet; i 100 g d’ametlles o d’espinacs, també. Altres aliments rics en calci són les crucíferes (el bròquil, per exemple), les llavors de sèsam, les algues o els llegums. Ho assegura el metge Joan Vidal-Jové, director de l’Institut de Medicina Biorreguladora de Barcelona. Per a més informació clica aquí.
Entre un 11 i un 15% de la població de l’Estat espanyol és intolerant a la lactosa, però aquesta xifra arriba al 50% en les persones que, de grans, s’han adonat que no la toleren bé. De sobte, veuen que, sense la llet i derivats, no tenen malestars digestius i decideixen deixar de prendre’n i decantar-se per begudes vegetals o de soja.
La Lucía Redondo, diplomada en Dietètica, i el nutricionista Marc Vergés asseguren que els casos d’intolerants a la lactosa augmenten. A l’hora de buscar causes possibles, Redondo assenyala l’alimentació actual. “Es mengen molts aliments processats i refinats que provoquen que la flora bacteriana s’alteri i que no segregui la lactasa, que és l’enzim que fa digerir la lactosa”. De fet, la intolerància a la lactosa ha arribat a tal punt que les farmàcies venen complements de lactasa perquè les persones se’ls prenguin just abans d’un àpat amb lactis. “Així s’asseguren que els podran absorbir i que no tindran problemes digestius”. Per la seva banda, en Marc Vergés assenyala que és la mateixa naturalesa humana, la que, amb el temps, perd la capacitat d’absorbir la lactosa.
Segons el nutricionista, “els adults no tenen cap necessitat de prendre llet, perquè no hi ha cap nutrient que no es pugui obtenir d’altres aliments”. Tradicionalment, s’ha pensat que la llet era la font per a una salut òssia bona, pel calci, però hi ha estudis que demostren que no és així. Continua la Lucía Redondo: “S’ha arribat a assegurar que es pot absorbir més ràpidament el calci de la llet de vaca, però, si aportem xifres concretes, absorbim un 30% del calci de la llet, mentre que, del bròquil, un 60%”. És més, els països més consumidors de lactis, com ara els EUA, “són els països on hi ha més osteoporosi”. I en Marc Vergés rebla les afirmacions: “Les raons principals del consum de lactis passen perquè agraden i perquè creen dependència, per culpa de les casomorfines que contenen.
La presidenta de l’Acadèmia Homeopàtica de Barcelona, la Teresa Bravo, explica que els habitants dels països nòrdics no perden l’enzim de la lactasa i que, per tant, poden digerir perfectament la llet i els derivats làctics fins a fer-se avis. En canvi, els habitants dels països de la conca mediterrània i també els africans la perden ben aviat. “És habitual trobar criatures de quatre anys que ja comencen a tenir dificultats per digerir-la”. Curiosament, als països nòrdics, en què hi ha més tolerància digestiva a la lactosa, és on són més conscients dels possibles malestars estomacals que pot causar la llet. Per això, a Finlàndia o a Suècia, és habitual trobar els plats de les cartes dels restaurants amb una nota que especifica si estan fets amb lactis o no.
