La sal és necessària

Anem a pams. La sal és clorur sòdic, i la font principal de sodi a la nostra dieta és la sal comuna. El sodi és un mineral amb un paper essencial a l’hora de repartir l’aigua a les cèl·lules del cos i de generar la transmissió nerviosa al cervell i la relaxació muscular. Una manca de sodi al cos provoca nàusees, vòmits, i alteracions visuals, entre d’altres. Els aliments salats a més, ens ajuden a compensar l’excés de dolç i a remuntar les baixades de tensió. La necessitat d’aliments salats ens pot indicar una falta de minerals al cos.
La sal és doncs imprescindible, però sempre en petites quantitats.

salerEl principal problema és que ens passem amb la quantitat

Quantes vegades al dia poseu sal a la cuina? I als plats? L’OMS recomana 5g de sal diaris; o sigui, 1 culleradeta de cafè. Si comenceu a comptar: ja us heu passat oi? Si a més, li sumem la sal que hi ha als aliments i que ni ens n’adonem que hi és, és lògic que a Espanya prenguem el doble de sal del que es recomana.

Sal amagada?

Només el 20% de la que mengem, prové de la sal que posem a la taula; és a dir, el 80% és als aliments. Per tant, no hem de fixar-nos tant en la sal que posem sinó en el que mengem: amb especial compte amb els precuinats, congelats, conserves, embotits i carns preparades, fumats, olives, formatges, aperitius, snacks, brous, sopes i cremes preparades, fruita seca salada, galetes, cereals d’esmorzar, torrades, palets, crostons, salses, brioixeria.

Evitant-los reduirem les possibilitats d’hipertensió, retenció de líquids, varius, mal funcionament renal, trastorns gàstrics, problemes d’ossos, insuficiència cardíaca, infarts i ictus, i augmentarem l’esperança de vida.

El segon problema és que prenem sal de mala qualitat

La sal que fem servir habitualment i que trobem a tot arreu és la refinada. Aquesta sal ha patit un procés de refinació industrial, passant per temperatures elevadíssimes que alteren la seva estructura i resten els seus continguts nutricionals. La blanquegen i inclouen substàncies per a convertir-la en un producte “net i higiènic”. Components químics resultants del iode, el coaluminat de sodi, el fluorur de bicarbonat sòdic, quantitats tòxiques de iodur de potassi, dextrosa, carbonat càlcic, agents antiaglutinants i derivats de l’alumini. El resultat és un producte que s’allunya molt d’una sal natural, rica en minerals, que és més destinada a fins industrials que alimentaris.

Altres sals que podem trobar al mercat:
Sal iodada: el dèficit de iode està relacionat amb hipotiroïdisme, goll, i alteració de la funció mental. Fonts de iode són peix, marisc, llet de vaca i sal iodada (el 1993, l’OMS i l’UNICEF van acordar una política de iodació universal de la sal, ja que és un aliment que pren tothom i així aconseguien cobrir els mínims d’aquest mineral per a tota la població). Cal anar amb compte, perquè avui ja no tenim dèficit de iode, i menys si prenem algues; per tant, un excés de iode també pot ser molt perjudicial.
Sal fluorada: en aquest cas, l’OMS, l’any 2005, determina la possibilitat d’enriquir la sal amb fluor com a mètode preventiu de càries dental; però tampoc ens convé un excés de fluor. El cos no pot metabolitzar una “complementació” constant de iodurs i fluorurs (responsables de la formació de nitrats a l’estómac).

Quina sal hem de tenir a la cuina?

La millor: la sal marina (o que no ha estat refinada). 

Cal prendre màxim 1 culleradeta de cafè de sal marina al dia i evitar els aliments processats. 

Altres sals del mercat molt bones són:
Sal de l’Himàlaia, de to rosat: fa 250 milions d’anys que la sal marina va quedar cristal·litzada i acumulada als jaciments muntanyencs, per tant és conservada de manera més natural i pura.
Sal d’Herbes: sal marina barrejada amb verdures i herbes aromàtiques com l’api, el porro, la ceba, el julivert, l’all, el romaní, la farigola i l’alga Kelp, combinant encara més propietats terapèutiques i principis actius.

Substitutius de la sal

A la cuina, hem d’intentar aportar més sabors, més varietat als plats, més ingredients, introduir les algues, el tamari i condiments com les espècies i la tekka i l’aigua de mar.

Cuinar amb aigua de mar? Oh!

No hi ha res més saludable que preparar una crema amb aigua mineral i un 20-30% d’aigua de mar. L’aigua de mar augmenta la qualitat nutricional dels aliments –té tots els minerals existents d’una manera biodisponible–.

Neus Elcacho

Dietista integrativa i coach nutricional

  @NeusElcacho   @healthy_neuselcacho
Neus Elcacho

Ara pots demanar cita amb la
Neus Elcacho a La Consulta de l´Ets
936 338 063 Correu electrònic