Amant del heavy metal, a l’Edgar Tarrés la música l’ha acompanyat tota la vida. Del so adrenalínic del heavy metal va passar a la vibració dels bols tibetans i avui és un dels grans referents al nostre país del mindfulness, el turisme, els banys de bosc i música. Les seves vacances són úniques i ara ja les organitza a través de Mindfulkit, on es dedica a crear experiències transformadores i de benestar a través de tècniques d’atenció plena, banys de bosc i sons harmònics. Per això el volen a tot arreu i serà el cap de cartell del Life Reset d’enguany, l’estada que organitza l’Ecoresort de la Cerdanya amb els nutricionistes d’Etselquemenges Marc Vergés i David Gasol. Al Life Reset, Tarrés organitzarà banys de bosc per descobrir els sons de la natura i els harmònics que ell mateix compon.

Edgar, m’ha parlat de tu tanta gent que tenia moltes ganes que ens coneguéssim. Escolta, situem-nos: ets, avui, un referent en espiritualitat i ets formador i compositor musical, però abans eres funcionari, tens formació de professor d’anglès i de jove escoltaves heavy metal. Com casa tot això?

Sí, sembla impossible passar del heavy metal a la meditació; la gent té la imatge que el heavy és per a gent estrident i tarambana. Només per posar-te un exemple: no vaig beure ni un cubata fins que vaig fer vint-i-set anys i el heavy metal m’agradava des que en tenia deu; i amb disset ja tenia un grup. La música em transforma des de petit. Va ser molt natural. Com que m’agradava investigar amb els sons vaig començar a evolucionar i a cercar coses noves. Després del heavy, vaig passar a compondre música per dansa contemporània i, tot buscant instruments, vaig arribar als bols tibetans i a la meditació.

Mai havies fet ioga ni meditació?

I ara! El tema de l’espiritualitat m’havia cridat l’atenció, però intel·lectualment. Llegia molt sobre el tema, però no practicava mai. Els bols em van començar a fer sentir tot allò que estava llegint. Un altre cop la música m’estava transformant. El so, encara que sembli el contrari, em feia connectar amb el silenci.

Edgar Tarrés

Per a tu, l’objectiu de les relaxacions i meditacions no és deixar la ment en blanc, oi?

No. La ment és per pensar. Les teràpies d’atenció plena són, des del meu punt de vista, una eina per aprendre a gestionar els sentiments i pensaments que tenim diàriament. Hem d’aprendre a controlar els pensaments, no a deixar la ment en blanc.

Hem d’aprendre a controlar els pensaments, no a deixar la ment en blanc

Gestió del pensament. Creus que és el primer propòsit de la meditació?

Sí! Lògicament, per aconseguir-ho cal aprendre la tècnica de respirar i de baixar revolucions, i la meditació ajuda a tornar aquest centre, però sobretot l’objectiu final és per focalitzar la nostra vida, per saber cap on volem anar i estar bé. Si només penses en el futur i no vius el present, crees coses que tu no saps, perquè el futur no el coneixem. Els pensaments són com un plànol per fer una casa. Els pensaments són l’avantsala de tot el que crearàs. No pots fer res si no ho has pensat abans, i pensaments i emocions són la base del que acabaràs creant. A més, tenim el 90% dels pensaments que hem tingut el dia anterior. Per això ens costa tant canviar, perquè no sortim del nostre patró.

I n’hem de sortir?

És positiu, perquè, si no, és la vida dels que t’ho han ensenyat tot.

O sigui que hem de sortir de la nostra zona de confort.

I tant! El sentit de la vida és créixer, tenir experiències. Per això vaig a l’Índia.

I per què a l’Índia?

Doncs no m’agrada gaire l’Índia, eh? Però surto de la meva zona de confort, perquè amb el grup vam estar a llocs que no havíem pensat.

I per això has creat l’empresa que has creat.

Sí. Abans era tècnic de joventut a l’Ajuntament de Roses; era funcionari i vaig deixar la plaça. Després vaig tornar a Figueres, a l’Ajuntament també. Volia fer alguna cosa, però vaig tornar a un altre ajuntament en poc temps. Perquè vegis com et condiciona la inèrcia. Després me’n vaig adonar que m’havia equivocat. Em dedicava a la comunicació i al màrqueting per vendre els altres, fins que algú em va dir: “Escolta, tu no has vingut en aquesta vida per comunicar les coses dels altres, sinó perquè la gent es comuniqui amb ella mateixa”. I llavors vaig fer un clic. Tenia clar que la música era una cosa molt meva i sabia que la música seria el fil conductor. Vaig començar fent teràpia de so, o sigui bols tibetans, amb so. Però com que a la gent li anava tan bé, vaig començar a crear els concerts enmig del mar, concerts en boscos… Un amic meu tenia una menorquina i portava els turistes a fer una paella i al Cap de Creus; li vaig proposar de sortir al mar amb el vaixell, fer un sopar, banyar-nos i, quan sortís la lluna plena, fer un concert. A partir d’aquí vam comprovar que hi havia la necessitat de fer un oci més saludable, de consciència.

Està de moda! Es diu mindful travel, oi?

Exacte. El turisme del barnús i les sabatilles han quedat enrere. Ara la gent no vol només descansar en un balneari, perquè quan tornes, en dues setmanes, tornes a estar igual d’estressat i preocupat. Jo vull que la gent s’adoni que, canviant certs hàbits, la feina no serà tan estressant i sabrà gestionar la seva vida. La meva base és l’atenció plena, el mindfulness: atenció i respiració.

El turisme del barnús i les sabatilles han quedat enrere

Hi ha trucs senzills per aplicar cada dia per baixar revolucions? Digues-me’n un.

Inspira ràpid i fort i expira durant molta estona per la boca –tancada, perquè l’aire surti molt a poc a poc– amb consciència que l’aire surt. Quan inspirem i hem de fer un esport, inspirem fort cap endins. Aquí activem el sistema simpàtic, que ens ajuda a crear adrenalina, i quan deixem anar l’aire s’activa el sistema parasimpàtic, tot el contrari. El nervi vague s’activa i ens permet tornar a l’equilibri. Sortim a passejar, fem reunions caminant, treballem drets a estones!

Segur que aconselles viure tan envoltats de natura com puguem, oi que sí?

I tant! Jo ho tinc fàcil. Visc a l’Empordà. Busqueu la muntanya o el mar! I si us cau lluny, aprofiteu els jardins! Que la natura us ensenyi a sentir.

Ai, la natura! Els sons a la natura es transformen en alguna cosa millor per a tu, oi?

A la natura, el primer que diu la gent és: “Ostres, quin silenci”. Però si pares l’orella hi ha una sèrie de sons –dels ocells, de l’aigua, dels arbres– que generen una vibració. El so són freqüències amb les quals mesurem la vibració. Nosaltres només podem sentir de vint a vint mil hertzs. Tu i jo ja devem haver baixat a quinze mil, però els petits poden sentir fins a vint mil hertzs. Un dofí pot arribar fins a cent cinquanta mil. Imagina’t què sentiries!

Doncs no els veig gens estressats, els dofins!

[Riu.] A la natura tot sona. Els arbres generen també un so, una vibració, i el seu cervell és per tot l’arbre. S’envien senyals elèctrics per comunicar-se i defensar-se de l’atac d’insectes, per exemple. Hi ha un neurobiòleg italià vegetal, l’Stefano Mancuso, que ha estudiat moltíssim els sistemes amb els arbres i estratègies de supervivència.

Bé, doncs aquesta vibració dels arbres s’ha pogut estudiar i mesurar, i hi ha patrons: al matí, al bosc o a qualsevol ecosistema, hi ha una freqüència elevada; i a la nit, baixen els hertzs. Quan nosaltres, amb la nostra vibració, entrem en un ecosistema, ens regulem com es regula l’ecosistema. Si entrem baixos de vibració, l’ecosistema apuja aquella vibració per equilibrar, sense que el bosc et vulgui curar. El bosc es regula. I això ho sentim, sentim el benestar que ens genera, i d’aquí han sortit els famosos banys de bosc. Al Japó, a la Segona Guerra mundial es van començar a practicar i, a partir de l’any 84, es van començar a organitzar seriosament per promoure’ls i van crear boscos terapèutics ad hoc. I ara, aquí, estem vivint un boom dels banys de bosc: dues hores et canvien; imagina’t com et pot transformar un cap de setmana al bosc!

Tu fas banys de bosc diferents, però.

Sí. Agafo els sons de la natura, els que jo creo, agafo el mindfulness i els banys de bosc i ho uneixo tot.

Això ho fareu al Life Reset?

I tant!

Edgar, s’ha fet tan gran tot això que mous, que ja et conviden a Fitur i fins i tot estàs creant un postgrau de turisme i espiritualitat a la Universitat de Girona.

Hem de poder professionalitzar un àmbit dels viatges que cada vegada té més seguidors, i aquest postgrau està adreçat a professionals del turisme amb inquietuds dins el creixement personal o que veuen una nova oportunitat, i també als terapeutes o coachs, per exemple, que poden obrir un mercat nou. El Patronat de Turisme Costa Brava hi col·labora.

També estàs organitzant un esdeveniment.

El Mindful Travel Meet, sí! Serà un congrés per parlar i donar cos teòric als viatges i turisme de consciència, desenvolupament personal i benestar. Amb la mateixa filosofia que el postgrau, però durant un parell de jornades, amb ponències, tallers, treball en xarxa, concert i activitats a la natura, entre d’altres. S’hi presentaran propostes de contingut, serveis, activitats i molt més per posar en contacte experiències i destinacions. Es farà el 24 i 25 d’octubre a l’Hotel Sant Gothard d’Andorra.

Quin és el proper viatge de creixement personal que tens previst fer fora del país?

El proper viatge serà a l’Índia, el 4 de març; a Romania, a l’agost, i al desert del Marroc, al desembre. Al meu web hi trobareu tota la informació.

Edgar, moltes gràcies i enhorabona per aconseguir l’equilibri de ser un empresari tan actiu, tan creatiu i no perdre el centre.

Núria Coll
Núria Coll

Directora d'Etselquemenges.cat, Soycomocomo.es, la Consulta.
Creadora de Cómo Como Foods

    @nuria__coll