Us porto una recepta molt aromàtica d’origen egipci que barreja el puré de faves amb tahina, all, bitxo, oli, julivert i llimona i que, servida amb ceba tendra i pa de pita, es converteix en un plat primaveral sorprenent, deliciós i ple de beneficis.

A l’hora de comprar faves tendres, trieu les més fresques, i per no equivocar-vos, el millor és que no siguin gaire grans, que la beina sigui d’un color verd brillant i sense taques, i que sigui rígida, és a dir, que en doblegar-la es trenqui i cruixi. Si són d’aquestes, us les podeu menjar senceres, és a dir, el gra i la beina, que molt sovint es descarta però que té una textura vellutada molt agradable. En aquest cas només caldrà tallar les puntes. Les faves amb beina ben tendres es poden consumir com si fossin mongetes tendres, i desgranades són ideals per menjar crues, en truita, ofegades, cuites al vapor, saltats, en minestra, etc. Les més grans se solen preparar bullides perquè tenen la pell més dura i resulten delicioses en potatges, sopes, purés o estofats.

La forma més curiosa de menjar-les, i segurament la més nutritiva, era la dels treballadors del camp, que s’enduien per berenar un cistell de faves tendres, pa i vi, les desgranaven i es menjaven les llavors crues amb sal. Però el receptari és molt extens: des de les tradicionals faves a la catalana, estofades amb cansalada i botifarra, fins a preparacions més lleugeres; fetes a la brasa, en crema, en truita o només fregides amb una mica d’all. En canvi, el pintor Salvador Dalí preferia la versió dolça: sospirava per les faves amb xocolata aromatitzades amb marduix. La temporada de les faves fresques és molt curta, però es conserven molt bé congelades fins a tres mesos; si bé abans de congelar-les, convé escaldar-les. Per a això, cal escalfar-les en aigua bullent durant dos minuts, deixar refredar i congelar un cop que les llavors estiguin fredes.

Tenen moltíssimes propietats nutricionals. En general, les faves poden resultar especialment beneficioses per millorar l’anèmia o el colesterol; i tenen a més un índex glucèmic baix, per la qual cosa són molt recomanables per cuidar els nivells de sucre en sang. La seva aportació en potassi fa que siguin especialment beneficioses per controlar la hipertensió, la mala circulació sanguínia o la retenció de líquids. Amb el fòsfor ajuden a mantenir un cervell sa, proporcionen una resistència física més gran, així com una pell, dents i ossos forts. Gràcies a la fibra que contenen podrem millorar el trànsit intestinal. Recordeu que, a més, igual que altres llegums, les faves són una font sana i completa de proteïna vegetal.

El nom d’aquesta recepta es compon de la paraula egípcia ful, que significa ‘fava’, i la paraula mudammas que, en copte, significa ‘enterrat’, i ens remet al mètode primitiu de cocció d’aquest plat: les faves es ficaven en una olla (normalment de coure) cobertes d’aigua i s’introduïa a les brases del foc; és a dir, cocció llarga a foc molt lent. Abans de servir s’amania amb molt oli d’oliva i all, s’afegia una mica de julivert picat, cebes i una mica de suc de llimona; molt similar en textura a l’hummus però amb un gust totalment diferent. Les faves eren vistes pels antics egipcis com a símbol de la reencarnació i les consumien en abundància perquè consideraven que potenciaven la virilitat. Ja sabeu, si encara no les heu tastat, aprofiteu el seu millor moment: introduïu-les a la dieta i gaudiu d’aquest petit gran menjar.

La recepta

Ingredients:

  • 250 g de faves tendres
  • 2 grans d’all
  • Sal marina
  • Julivert fresc
  • El suc d’1 llimona
  • 2 c.s. de tahina
  • 1 pessic de bitxo
  • Oli d’oliva primera pressió bio
  • Aigua mineral
  • 1 ceba tendra
  • Cogombre
  • Tomàquet
  • Pa de pita

Preparació

  1. En un morter piqueu l’all, el julivert picat i la sal marina. Afegiu el suc de llimona, el bitxo, la tahina, l’oli i l’aigua fins a obtenir una pasta uniforme; ni massa líquida ni massa espessa.
  2. Per coure les faves tendres, escaldeu i traieu la pell perquè quedi un gust més fi. Un cop cuites, simplement tritureu a la batedora amb la salsa de tahina reservant-ne una mica per adornar. A l’hora de servir el puré, acompanyeu-lo de ceba tendra, pa de pita, cogombre, tomàquet o els vegetals que més us agradin.
Cristina Arroyo

Cristina Arroyo

Tècnica en dietètica i nutrició, naturòpata, assessora nutricional i cuinera saludable