El teff és un cereal d’origen mil·lenari consumit principalment a Etiòpia. Es creu que el seu nom ve de la paraula “perdut” perquè és molt petit. És un dels cultius més importants de poblacions etíops i eritrees ja que s’adapta a terrenys àrids que pateixen sequeres i té molts avantatges nutricionals. Un petit cereal supervivent amb superpoders! El teff no té gluten, és digestiu, antioxidant i amb un contingut nutricional en vitamines, minerals i aminoàcids superior a la resta de cereals.
El teff es conrea i comercialitza en molts països perquè s’adapta fàcilment a terrenys àrids, creix molt ràpid i hi ha una demanda creixent de cereals sense gluten. Menjar pizza de tant en tant pot resultar tan estimulant que val la pena fer-ho de la manera més saludable possible. Fer la massa a casa i divertir-se pensant en els ingredients que més ens agraden pot ser tot un ritual de trobada per a tota la família. En aquesta recepta he fet servir farina de teff, que podeu trobar al web de Smartfooding i comprar-la juntament amb els flocs i el gra per tenir al rebost ingredients que augmentin el contingut nutricional i millorin el gust de les vostres receptes.
Tot i que és molt petit, té molts nutrients que el converteixen, al meu entendre, en un superaliment. És ric en vitamina C i conté vitamina B1 i B6. És dels cereals amb més ferro a més de l’amarant, i és ric en altres minerals tan importants com el zinc, el magnesi, el manganès, el coure o el fòsfor. I molt important! Té unes disset vegades més calci que altres cereals, que, juntament amb el ferro, ve molt bé per augmentar la resistència física. A més, està compost per fitoquímics antioxidants com l’àcid ferúlic, que ajuden a protegir-se de malalties cardiovasculars, inflamatòries i fins i tot del càncer. El teff també té una composició ideal en proteïnes vegetals, entre les quals destaca la lisina, que agilitza la reparació muscular després de fer exercici intens. Per això molts corredors de maratons etíops el consumeixen per optimitzar el seu rendiment!
Per fer una pizza saludable, la meva teoria és que només cal tenir en compte dos factors i prou: la bona qualitat de la farina per a la base –que sigui integral i de cultiu ecològic; i no necessàriament sense gluten, si no cal– i atrevir-se a posar-hi una acolorida combinació de verdures, herbes aromàtiques i espècies de tota mena; barrejant diferents colors, sabors i textures. Estic segura que no trobareu a faltar ni l’extra de formatge i ni tan sols el tomàquet! Aquesta vegada m’he inspirat en un viatge a Marràqueix en què vaig menjar una pizza que em va sorprendre tant per la seva combinació com per la seva textura lleugera i sabor deliciós. He cobert la base amb un puré de coliflor amb comí i, per sobre, hi he posat xips de porro cruixent, nous, un toc refrescant de fulles de menta i un punt de sabor umami amb trossets de conserva de llimona que vaig portar del Marroc, però que són molt fàcils de fer a casa; també els podeu substituir per panses o baies de goji. Que la força i el sabor us acompanyi!
Si us costa trobar aquests ingredients, no patiu: jo els he comprat tots a Smartfooding, un supermercat online especialitzat en alimentació ecològica i natural que, a més, compta amb un club que ofereix descomptes durant tot l’any, consells personalitzats i ofertes de productes. Proveu-lo!
La recepta
Ingredients base (2 pizzes individuals d’uns 20 cm.):
- 400 g de farina de teff
- 200 ml d’aigua mineral
- 1 pessic sal marina
- 1 c.p. de farigola seca
- 2 c.p. de llavors de sèsam
- 1 sobre de llevat sense gluten
Beixamel de coliflor
- 1 coliflor mitjana
- Crema de llet d’arròs
- 1 pessic de comí en pols
- 1 pessic de sal marina
Extres
- 1 porro tallat molt fi
- Nous trossejades
- Llimona confitada
- Fulles de menta fresca
Preparació del puré de coliflor
- Coeu les flors de la coliflor en aigua que les cobreixin durant uns 10 minuts o fins que estiguin tendres. Escorreu-les i reserveu una mica del líquid de la cocció per si cal corregir la textura. Barregeu amb una batedora amb una mica de sal marina, el comí i la llet vegetal d’arròs fins a obtenir de puré dens. Reserveu.
Preparació de la base de la pizzeta
- En un bol formeu una espècie de volcà amb el llevat, la farigola, el sèsam i la farina de teff i, al forat del mig, afegiu-hi l’aigua i barregeu-ho tot per fer la massa. Corregiu la quantitat d’aigua si la massa s’enganxa als dits; i si queda massa enganxosa, afegiu-hi una mica més de farina fins a obtenir una massa resistent i que no s’enganxi. Formeu dues boles i deixeu-les reposar uns minuts. Preescalfeu el forn a 220 ºC i talleu el porro a la juliana, ben fi.
- Després d’uns 10-15 minuts, enfarineu una superfície amb una mica de farina per poder estirar les dues boles amb un corró fins a formar dos cercles d’uns 20 cm. Per donar-hi forma, ho podeu fer més artesanal o fer servir un plat com a motlle perquè quedi més rodona.
- Un cop llestes les bases, coeu al forn durant uns 3 minuts per cada costat i aprofiteu la calor per gratinar el porro fins que estigui daurat.
- Amb les bases cuites, només queda muntar les pizzes. Poseu com a base el puré de coliflor i cobriu amb el porro gratinat, les nous trossejades, les fulles de menta i trossets de llimona confitada; finalment, escalfeu les pizzes amb tots els ingredients a sobre.
Que en gaudiu,
Molta salut!
Hola Cristina, gràcies per a recepta. A casa ens ha agradat molt, però tot i que només he fet servir 200g de teff i mitja coliflor, no ens ho hem pogut acabar! A més, he hagut d’afegir més aigua a la massa, crec que al final he fet més o menys 200g de teff per 200ml d’aigua. He fet alguna cosa malament? També m’ha semblat molt difícil estendre la massa i posar-la a la safata del forn sense que es trenqués. Suposo que ja és normal al no tenir gluten, però igualment voldia pregunta si ten salgún consell! Gràcies! Per cert, volia comentar que enlloc de la llimona confitada hi he posat unes gotes de llimona i de menta n’he posat de seca trencadeta i ens ha semblat molt bò!
Gràcies a tu per llegir-nos. Treballar les masses sense gluten té el seu tema. No llencis la tovallola. De vegades és més un tema d’intuïció i pràctica més que de mesures. Al no portar gluten és més complicat. però segur que t’acaba sortint bé.
La quantitat d’aigua és aproximada, pot variar depenent del tipus de farina utilitzada o fins i tot de la marca. Però normalment la quantitat de l’aigua és una mica menos de la meitat de farina. Així que et comento algun altre factor que pots tenir en compte la propera vegada.
T’aconsello que tiris l’aigua a poc a poc. La temperatura de l’aigua també és una factor important. És millor que estigui temperada. Si la massa queda molt seca, afegeix més aigua i si queda molt enganxosa, afegeix més farina. La massa no ha de quedar amb una textura enganxosa sinó elàstica. També el temps de repòs és una variable. I prova a tapar la massa mentre està en repòs.
Després de reposar prova a treballa la massa uns cinc minuts, i també podries provar a afegir una mica d’oli d’oliva que ajuda a lligar la massa. Per uns 300gr de farina posa unes 2 cullerades. Una altra cosa que pots provar és a tamisar la farina per donar-li més “aire”. Barrejar 2 tipus de farina sense gluten també pot ajudar. On no arriba una, arriba l’altre
Genial això de la menta seca. Si tens oportunitat algun dia de posar-la fresca també us agradarà. És més refrescant. O fins i tot una altra herba fresca que tinguis a mà. I pel que fa a la llimona genial. Un altre dia podries provar a posar ratlladura o encenalls de la pell. O estic pensant que també podria quedar bé amb ratlladura de pell de taronja.
Qualsevol cosa, ens dius. Segur que la propera vegada et surt genial!