Bon any, família Etselquemenges! Segur que heu rebut molts missatges de bons desitjos; jo m’hi uneixo i afegeixo: Que tingueu bones experiències i molts moments feliços!
Desitjo també i espero que el nostre medi ambient no empitjori, i que el nostre medi intern estigui fort i sa per afrontar el que pugui venir. Cuidem cos i terra, perquè tots som un; el que és fora és dins i viceversa. Si voleu canviar alguna cosa, comenceu per canviar alguna cosa de vosaltres mateixos i centreu-vos en com voleu estar i on voleu arribar.
Foto: Becky Lawton
Cadascú té els seus objectius; el nostre, des d’aquest portal, és ajudar-vos a millorar l’alimentació, a aclarir dubtes, proporcionar-vos informació sobre el món dels aliments, que de vegades sembla infinit. I el primer que vull dir és: Gràcies per ser-hi, per llegir-nos i per seguir-nos!
Gener sempre em recorda paisatge de postal d’hivern, ben nevat… i això em va inspirar a proposar l’esmorzar d’aquest mes: tapioca amb vainilla i pera.
Segur que coneixeu un tubercle allargat anomenat iuca, amb una pell dura, de color marró i polpa blanca molt rica en midó. El que es prepara amb aquest midó es diu tapioca; pot ser farina, sèmola o unes petites perletes que són les que faré servir. Sol ser un ingredient habitual en algunes postres d’Indonèsia i Tailàndia, on el serveixen amb mango i/o plàtan.
Es pot trobar tapioca en perles en comerços on venen aliments d’Amèrica o asiàtics.
Beneficis? Digestivament són perfectes sobretot per a estómacs delicats, per quan hi ha acidesa, o fins i tot úlceres; mimen la mucosa gàstrica. D’altra banda, són molt saciants i donen un nivell d’energia sostenible per a tot el matí.
Però hi ha alguna cosa més. Podem convertir-la en un prebiòtic, és a dir en aliment per als bacteris intestinals, si un cop cuinada la tapioca la refredem a la nevera 24 hores (el midó es converteix en resistent a la digestió, amb la qual cosa no n’assimilem els sucres, sinó que passa a ser menjar de la flora intestinal). Ja ho hem comentat més vegades, però com que la demanda de plats prebiòtics segueix pujant, aquí teniu una altra opció.
Pel que fa a gust, són totalment neutres, així que cal donar-los sabor al gust, amb fruita, amb espècies, fins i tot amb herbes fresques com menta.
Per complementar, he fet servir una fruita de temporada: la pera, que pot ser crua o cuita en compota (aquesta opció la recomano si l’estómac no està gaire fi), una mica de coco, vainilla i llavors.
Espero que us agradi!
La recepta
- 2-3 cullerades de perletes de tapioca
- 2 gots d’aigua
- ½ got de beguda vegetal
- ½ beina de vainilla
- 1 pera
- Mitja llimona
- 1 cullerada de coco ratllat
- 1 cullerada de llavors (sèsam negre, cànem, rosella)
Edulcorant: no n’hi he posat, ja que la dolçor de la beguda vegetal i la fruita poden ser suficients; però si ho voleu una mica més dolç, podeu afegir-hi una mica d’algun endolcidor natural com sucre de coco, xarop de dàtils o uns trossets de dàtils.
Elaboració
- Poseu les perletes de tapioca en un cassó amb l’aigua i poseu-lo al foc. Bulliu-ho a foc mitjà-baix 4-5 minuts fins que es tornin transparents. Coleu-ho.
- Poseu-hi una mica de beguda vegetal i poseu-ho a la nevera 24 hores (aquest pas no és indispensable; només s’ha de fer si es volen aprofitar els beneficis prebiòtics, si no, no cal refredar-ho tanta estona).
- Talleu la pera a trossos i tritureu-la amb unes gotes de suc de llimona.
- Barregeu la tapioca amb la beguda vegetal (abans de servir, feu que estigui tèbia), afegiu-hi la ratlladura de llimona, i la vainilla (obriu per la meitat i retireu la polpa amb un ganivet petit).
- Repartiu en un bol o un plat fons la tapioca, la pera triturada, el coco ratllat i escampeu-hi les llavors per sobre.
Com que deixen anar molta substància gelatinosa durant la cocció, és millor no coure gran quantitat de perletes. És bona idea començar per 2 o 3 cullerades i coure-les en força aigua.
