Rebost de l'alimentació saludable

L’api és una d’aquelles verdures que associem amb la salut i les dietes per aprimar. Qui no té al cap la imatge d’algú que fa dieta rosegant una penca d’api? És una verdura difícil per a molta gent pel seu gust amarg i fort, però precisament aquest sabor amaga moltes propietats saludables.

L’api creix de manera espontània en àrees de clima temperat a Europa o a l’oest de l’Àsia. Tanmateix, se’n desconeix l’origen, però se sap que es cultiva des de fa prop de 3.000 anys. Els egipcis, grec i romans el feien servir com una planta aromàtica fins que el metge grec Hipòcrates —el que deia allò “que l’aliment sigui la teva medecina”— va parlar de les seves propietats diürètiques.

Propietats i beneficis per a la salut de l'api

Les propietats nutricionals de l'api

L’api té:

Molta aigua, poques calories i fibra.
Conté vitamina C, A, E, B1 i B2
Presenta minerals com sodi, potassi, calci, magnesi, ferro, sofre, fòsfor, zinc, coure i silici.
I també àcid fòlic i betacarotè.

Els 10 principals beneficis per a la salut de l'api

L'api és molt beneficiós per a l’estómac, el pàncrees i la melsa i, per tant, beneficia la digestió. També és bo per al fetge.

Segons Pitchford, aquests són els avantatges principals de l’api:

És bo per desintoxicar l’organisme, perquè purifica la sang i té un efecte diürètic.
Redueix el vertigen i el nerviosisme.
Estimula la sudoració.
Redueix l’acne.
Com que refreda l’estómac i el fetge, també és bo per tractar mals de cap i l’excés de gana. Per aconseguir aquest últim efecte se’n pot menjar entre àpats i també entre plat i plat, perquè alenteix el ritme al qual mengem.
Pel seu elevat contingut en silici, és bo per renovar les articulacions, les artèries, els ossos i tot el teixit connectiu.
Gràcies a aquestes propietats i a la seva capacitat per netejar la fermentació que es pot produir durant la digestió i l’excés d’àcid a la sang, que sol acompanyar les inflamacions de teixit, és útil per tractar el reumatisme, l’artritis, la gota i les inflamacions dels nervis.
Tant a Orient com a Occident, és un remei tradicional per tractar la pressió arterial alta.
El liquat d’api amb suc de llimona és un bon remei per als refredats.
Aquesta mateixa combinació també ajuda en cas de mals de cap produïts per la pressió alta i és útil per eliminar l’acidosi causada per la diabetis. Pitchford recomana beure de dos a quatre gots al dia de suc.

Qui ha de vigilar el consum d'api?

Com sempre, no és un aliment perfecte i abusar-ne pot ser contraproduent, en especial si patiu de problemes renals greus o inflamacions de la bufeta, perquè conté molts oxalats (que poden formar pedres al ronyó fetes d’oxalat càlcic).

Dàtils amb api de Bernard Benbassat

L'api a la cuina

A la botiga trobareu api tot l’any, però el període òptim és la tardor i l’hivern.

Hi ha dues varietats d’api:

Api verd, que és més fàcil de conrear i que és el més comú;
Api groc, força més difícil de trobar.

Per comprar api en bon estat fixeu-vos en les penques: han de ser gruixudes, fresques, rígides, no desmaiades, d’un color verd clar o blanc.

L'api el podeu menjar cru, liquat o en suc i cuinat. Si és cru, les seves vitamines restaran intactes, però també pot refredar una mica el cos. Si feu un àpat amb carn o peix, mengeu-ne una mica al final per digerir millor la proteïna.

L’api és una de les poques verdures, juntament amb l’enciam, que combinen bé amb la fruita.