El rebost

Inici / El rebost 16 de juliol 2012 per Montse Reus

La síndria

Aquesta fruita de textura aquosa, porosa i molt sucosa és refrescant i té un deliciós gust dolç. Amb la síndria es menja, es beu i es renta la cara, solia dir la meva besàvia, i tenia tota la raó, ja que es tracta de la fruita que té més aigua (un 93%).

La síndria apareix per primera vegada com a planta cultivada a Egipte fa uns 5.000 anys. Fou precisament al llarg de tots els marges del riu Nil on es van cultivar a l’antiguitat. Al segle X es van introduir a la Xina, on han arribat a tenir una popularitat tan gran que fins i tot avui és costum regalar síndries amb motiu de celebracions importants, per agrair la invitació a l’amfitrió o amfitriona d’un àpat o per desitjar una ràpida recuperació a les persones convalescents. Descobrim què fa de la síndria mereixedora d’aquest estatus tan rellevant.

Propietats nutricionals

El seu contingut elevat en aigua li confereix propietats hidratants, fins al punt que dos talls de síndria equivalen a un got d’aigua. L’aportament calòric és molt baix (30 kcal per cada 100 grams de fruita) i conté pocs hidrats de carboni i quasi zero greixos. En canvi, la síndria és rica en:

Vitamina A (en forma de betacarotè): és un pigment groc-ataronjat que queda emmascarat per una altre de color vermell (el licopè) que li dóna aquest to tan característic. La vitamina A és necessària per al bon estat de la retina. Ajuda a formar i mantenir la pell, el cabell i les mucoses. És necessària per al creixement dels ossos, de les dents i la reproducció.

Vitamina C: conté quantitats significatives de vitamina C (9 mg per 100 grams). Aquesta vitamina és essencial per al bon funcionament del nostre organisme, perquè intervé en moltes reaccions metabòliques. A més, com que s’elimina per l’orina (és soluble en aigua) convé ingerir aliments que en continguin diàriament.

Vitamines del grup B: hi destaca la B6 (Piridoxina) que intervé en els processos d’aprofitament dels hidrats de carboni, greixos i proteïnes. Facilita l’alliberació del magatzem de sucres del fetge i dels músculs, i és essencial per a la regulació del sistema nerviós central.

Manganès: necessari en l’activació de molts processos cel·lulars. Juga un paper molt important en la fabricació de proteïnes i d’àcids grassos.

Potassi: és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i per a l’activitat muscular normal. A més, el potassi col·labora en l’equilibri d’aigua dins i fora de les cèl·lules.

Efectes sobre l'organisme

La síndria té efectes beneficiosos notables, sempre que es tracti de fruita de temporada, de producció local i madurada al sol.

Efecte diürètic i depuratiu: a causa del seu contingut elevat en aigua, augmenta la producció d’orina, cosa que s’indica en cas d’àcid úric elevat, hipertensió i malalties amb retenció de líquids. Resulta interessant menjar un bon tall de síndria al cap d’unes hores d’haver fet un àpat excessiu, ja que ens ajudarà a eliminar les substàncies de rebuig per l’orina. Aquest efecte diürètic i depuratiu està recollit des de fa anys a la literatura científica, fins i tot de la NASA.

Efecte protector del licopè davant del càncer i els problemes de cor: el licopè està contingut en el pigment roig que dóna el color tan característic a la síndria. Es tracta d’una substància que actua protegint les cèl·lules dels radicals lliures responsables de les malalties cardiovasculars, de l’envelliment i del càncer. Es desconeixen les bases biològiques ni fisicoquímiques precises d’aquesta propietat, però sembla ser que un gran nombre de processos cancerígens degeneratius estan associats als danys genètics ocasionats pels radicals lliures (òxid i peròxid) que el licopè sembla neutralitzar reduint el risc de determinats tipus de càncer, en especial el de pròstata, però també el de pàncrees, pulmó i còlon. Fins fa poc, es considerava que el tomàquet era l’aliment amb més licopè però la síndria està en condicions de competir-hi.

Conté una substància que és clau en la divisió cel·lular: la síndria és una font excel·lent de l’aminoàcid citrul·lina i el nostre organisme el transforma en un dels aminoàcids essencials durant l’etapa de creixement, l’arginina. Aquesta té un paper clau en la divisió de cèl·lules, la cura de ferides i l’eliminació de l’amoníac del cos. Actualment s’està avaluant l’ús de l’arginina en els tractaments per a la hipertensió arterial, els nivell elevats de glucosa i determinades complicacions vasculars.

Canvis vitals

Segons la medicina tradicional xinesa, la síndria és un aliment de naturalesa tèrmica que tendeix a refredar i, per tant, només és apropiada en el moment més càlid de l’any. El seu sabor és dolç i el seu efecte és el d’eliminar la calor, incloent-hi els problemes que se’n deriven a l’estiu: influeix al cor, a la bufeta i a l’estómac. Reconstitueix els fluids del cos, és diürètica, hidrata els intestins. S’utilitza per satisfer o saciar la set, per a les dificultats en orinar, els edemes, les petites ulceracions molestes a la boca o als llavis (panses i aftes), les inflamacions renals i els problemes del sistema urinari com ara nefritis i uretritis.

Com a precaució, en aquest tipus de medicina es recomana que no en prenguin les persones amb digestió deficient, anèmia, els que pateixen d’incontinència urinària o els que orinen excessivament.

Les llavors de la síndria són beneficioses pels ronyons i actuen com a diürètic. Contenen cucurbocitrina, un compost que produeix dilatació capil·lar i regula la pressió arterial alta. Les llavors també són un remei per a l’estrenyiment. Amb les llavors seques es fa una infusió. Les llavors fresques poden menjar-se si es masteguen molt bé.

La closca de la síndria és rica en silici i la closca externa té un contingut elevat en clorofil·la. Per extreure’n les propietats, segons Paul Pitchford (a Sanando con alimentos integrales) es posa en aigua calenta i es deixa coent-se a foc lent durant 20 minuts i es prepara un te molt antioxidant però de gust difícil. En aquest cas és imprescindible que la síndria sigui ecològica.

Com es cuina

La síndria és una fruita no climatèrica, això significa que una vegada collida no continua madurant, per tant, convé triar els exemplars madurs. Per fer-ho, podem seguir les recomanacions següents: rasquem la pell amb l’ungla i si ens emportem la capa verda i apareix la capa blanca vol dir que està al punt. També es pot agafar amb les mans i prémer-la suaument. Si cruix, està al punt.

Cultiu ecològic, proper i de temporada: convé decantar-se per la fruita obtinguda a través d’un pagès de confiança o aquella que està certificada com a ecològica, perquè tindrà més contingut en vitamines i antioxidants, i també per aquelles síndries que tenen llavors (diploides), perquè són varietats més antigues i, per tant, menys modificades.

Les síndries sense llavors (triploides) són el resultat de creuar una síndria normal (diploide) amb una tetraploide que ha estat obtinguda a través del tractament amb colquicina (una substància del còlquic, que és una planta molt tòxica). Les llavors obtingudes del creuament són les síndries triploides que produeixen exemplars estèrils amb llavors sense desenvolupar del tot, molt rudimentàries i toves com si fossin de cogombre.

Receptes bàsiques

La síndria no tolera bé la cocció i per tant us recomanem que la prengueu sempre crua.

Suc antioxidant i digestiu de síndria i pinya

  • 300 grams de pinya tallada a daus
  • 300 grams de síndria tallada a daus
  • El suc d’una llimona
  • Una culleradeta d’oli de germen de blat

Elaboració

  1. Col·loqueu les fruites tallades en una liquadora.
  2. Afegiu-hi el suc de llimona i el germen de blat.
  3. Processeu-ho.
  4. Beveu-vos-ho immediatament per evitar que perdi les propietats antioxidants, sobretot de la vitamina C, ja que passats 10 minuts de l’extracció el contingut d’aquesta vitamina s’ha reduït en un 50%.

Resum

La síndria és la fruita d’estiu amb més propietats hidratants. Conté també vitamines i antioxidants que ens ajuden a afrontar l’envelliment i en la prevenció de les malalties que hi estan associades.

Montse Reus

Montse Reus
Dietista i Ambientòloga
mreus@etselquemenges.cat

PUBLICITAT
Cercador

amunt

Tens el colesterol suposadament elevat? Doncs no et perdis la xerrada de divendres, 24 de març d'en Marc Vergés.