El nom albercoc és una evolució del vocable àrab El-Barquq; precisament els àrabs són els que en van estendre el cultiu pel litoral mediterrani. El seu nom científic, Prunus armeniaca, fa referència a Armènia, que és per on va ser introduïda a Europa des de l’Orient Llunyà pels grecs cap al 400 aC. Les primeres referències del seu cultiu apareixen a la Xina ja l’any 3000 aC.

Propietats nutricionals

Si comparem l’albercoc amb altres fruites, veurem que ens aporta relativament menys calories, perquè conté una quantitat elevada d’aigua (un 90%). Destaca per una gran quantitat de fibra, que millora el trànsit intestinal i té efecte prebiòtic (nodridor de la flora intestinal).

Ara bé, si l’albercoc és famós per algun nutrient, és per la vitamina A que conté, i molta, en forma de betacarotè. Tres albercocs madurs contenen la meitat de la dosi diària recomanada de vitamina A. Aquesta vitamina és essencial per al bon estat de la vista, la pell, els cabells, les mucoses, els ossos i el bon funcionament del sistema immunològic. I, a més, té propietats antioxidants.

Vitamina B3 o niacina: intervé en el trencament dels hidrats de carboni, greixos i proteïnes. És important en el metabolisme energètic cel·lular, sobretot en el del sistema nerviós. És una vitamina hidrosoluble i, per tant, només la trobem en l’albercoc fresc.

Ferro: els albercocs frescos contenen quantitats importants de ferro en comparació amb altres fruites, però si els consumim assecats (en forma d’orellanes) la concentració en aquest mineral augmenta enormement. En xifres, 100 grams d’orellanes tenen més del doble de ferro que la mateixa quantitat que un bistec de vedella.

Potassi: participa en la regulació del balanç d’aigua en l’organisme i també en la contracció del cor i la transmissió de l’impuls nerviós. Una insuficiència de potassi provoca símptomes com ara cansament, dolor muscular, debilitat, astènia i les temudes rampes. La manca de potassi es pot produir durant una pràctica d’exercici intens, moment en què la sudoració és màxima.

Magnesi: es relaciona amb el funcionament de l’intestí, del sistema nerviós i dels muscles, forma part dels ossos i de les dents i millora la immunitat; a més, té un lleuger efecte laxant.

Calci: el calci és el mineral més abundant del cos. La seva funció principal és la d’ajudar a construir i a mantenir ossos i dents alhora que intervé en els processos de coagulació sanguínia.

Coure i cobalt: són dos minerals que formen part dels glòbuls vermells i de l’hemoglobina. El cobalt forma part, a més, de la vitamina B12, que és necessària per fabricar aquests glòbuls i per a l’equilibri del sistema nerviós.

Efectes sobre l'organisme

Els efectes beneficiosos només són aplicables a la fruita madura: l’albercoc és una fruita que s’ha de collir madura, perquè només així s’assegura la concentració en nutrients i, especialment, en antioxidants, que li confereixen la tonalitat ataronjada-rosada. Hi ha un article científic que avalua la concentració d’aquestes substàncies en varietats primerenques i demostra que tenen menys concentració en compostos nutritius (substàncies bioactives i àcids orgànics).

Efecte antioxidant elevat: l’elevat contingut en betacarotè d’aquesta fruita (que és precisament el que li dóna el color ataronjat característic) té efectes antioxidants que ajuden a reduir el risc de tenir malalties cardiovasculars, degeneratives i, fins i tot, càncer. A banda, pot ajudar a recuperar-se de les lesions intestinals produïdes per la malaltia celíaca, gràcies a la vitamina A que conté. Aquesta vitamina també té un paper decisiu en el bon funcionament de l’ull i, per tant, de la visió.

Efecte astringent, antiinflamatori i protector del fetge: els albercocs madurs són especialment rics en tanins, unes substàncies amb propietats astringents i antiinflamatòries que ajuden a desinflamar la mucosa intestinal alhora que la nodreixen de substàncies prebiòtiques (alimenten la flora intestinal beneficiosa). A més, també tenen efecte protector davant les agressions hepàtiques. S’han fet estudis comparatius de les lesions de fetges degradats per l’abús d’alcohol, i els individus que feien una dieta rica en agents antioxidants –entre els quals hi havia l’albercoc– tenien menys lesions al fetge.

Efecte dermoprotector: sembla que la natura ens regala aquesta fruita primaveral i de principi d’estiu justament quan més necessitem protegir-nos de l’agressió del sol. Efectivament, l’albercoc té propietats protectores, tal com es destaca en aquest article, i ens pot ajudar fins a tot a millorar els problemes de psoriasi.

Precaució en cas de càlculs renals: l’albercoc conté àcid oxàlic, amb la qual cosa es poden formar sals si es combina amb minerals com el calci i donar lloc a l’oxalat càlcic; una dada que s’ha de tenir en compte si teniu pedres al ronyó.

Canvis vitals

Segons la medecina tradicional xinesa, l’albercoc és un aliment de naturalesa tèrmica neutra, sabor agredolç i amb la propietat d’humitejar els pulmons i d’augmentar els fluids yin: s’utilitza per a la gola seca, la set, l’asma i altres problemes de pulmons que tenen a veure amb la deficiència de fluids.

Gràcies a la concentració tan elevada de ferro, coure i cobalt que té, s’utilitza per tractar el buit de sang (anèmia). De fet, un remei natural contra l’anèmia que ens recomana aquesta medicina és consumir de tres a cinc albercocs diaris durant un mínim de deu dies.

Els albercocs, que són precisament originaris de la Xina, són considerats per aquesta cultura capaços d’afeblir l’organisme si es consumeixen en excés. També es recomana precaució durant l’embaràs –ja que tenen molta vitamina A– i evitar-los en cas de diarrea, perquè contenen molta fibra.

Com es cuina

Quan anem a comprar albercocs, hem de tenir en compte que siguin al punt, que no tinguin cops, ni taques i que no es passin de madurs (tenen un aspecte arrugat). També cal tenir present que no s’han de menjar mai albercocs verds perquè són molt indigestos de fet, es tracta d’una fruita que s’ha de collir ben bé al punt perquè, una vegada collida, ja no continua madurant. Per això és una fruita fràgil de manipular i transportar.

Una vegada la tenim a casa, convé guardar-la a la nevera protegida amb una bossa amb algun forat perquè respiri i no ens durarà més de tres o quatre dies en estat òptim.

Cultiu ecològic, proper i de temporada: la major concentració de vitamina A (betacarotè) de l’albercoc la trobem a la pell, per altra banda, prou fina perquè sigui agradable de menjar. Malauradament, a la pell és on es concentren també els agrotòxics utilitzats en el cultiu convencional. Per aquesta raó us recomanem enormement que consumiu albercoc ecològic i de cultius propers per assegurar-vos la màxima frescor i concentració de vitamines.

Quan consumim la versió seca d’aquest fruita, convé encara més que sigui d’origen ecològic perquè la dessecació concentra les substàncies que pugui tenir la fruita, tant les bones com les dolentes. A més, si comprem orellanes ecològiques, ens assegurem que no tindran sulfits, com el diòxid de sofre, l’additiu E220, una substància que es fa servir per accelerar l’assecat de la fruita i que és molt fàcil d’identificar perquè dóna un color taronja molt viu. Justament pot ser la responsable de generar atacs d’asma en persones que pateixen aquesta malaltia. Les orellanes ecològiques són menys vistoses, però molt més segures de consumir.

Receptes bàsiques

La millor manera de gaudir de totes les propietats nutricionals de l’albercoc és consumir-lo cru i al punt de maduració.

Per a les persones amb tendència al fred, cal recordar que no convé menjar la fruita freda de la nevera, sinó deixar que torni a la temperatura ambiental.

Una manera de gaudir dels beneficis dels albercocs fora de temporada, és menjar-ne en forma de fruita seca (orellanes), que precisament concentra alguns dels seus nutrients de manera extraordinària, com ara el ferro i el potassi.

Una recepta que us proposem, però, per alimentar la pell és fer-vos una mascareta amb un parell d’albercocs ben madurs. Tota la vitamina A que conté us nodrirà el cutis i us proporcionarà molts minerals.

Resum

L’albercoc és una fruita que destaca per un gran contingut en vitamina A – amb un efecte antioxidant clar – i en ferro. El podem menjar fresc quan n’és temporada, i la resta de l’any en forma d’orellanes.

Montse Reus

Montse Reus
Dietista i Ambientòloga