Encara no t’has enganxat a l’exercici?

Al gener i al setembre ens apuntem al gimnàs o diem que començarem a córrer… i ens dura dues setmanes. Siguem sincers, quan ens agafa per alguna cosa, la majoria fracassem al cap de poc temps, som mandrosos i ens costa tenir constància, sobretot en una cosa que ens suposa un esforç.

En general, a l’exercici li donem poca prioritat perquè “no tenim temps”, entre la feina, la casa, les compres, els fills… Aturem-nos un segon: De debò que de 168 h que té una setmana som incapaços de trobar una sola hora per fer exercici?

I quan l’excusa no és el temps, és el “no tinc diners”, o “fa molta calor”, o “fa molt fred”, o “avui tinc la regla”, o “avui estic trist”, o “no tinc ningú que m’hi acompanyi”, o “estic massa cansat”.

Com podem estar cansats d’estar asseguts tot el dia?

La majoria passem 8-10 h treballant en una cadira i volem seure quan agafem el metro. Potser, el que necessitem, és descansar mentalment (desconnectar i descarregar). Com a humans, estem fets per aguantar molt més físicament del que fem actualment. Així que no, no estem realment cansats; físicament podem fer molt més del que creiem.

Com deia abans, el que passa és que mentalment estem esgotats, no ens queda energia vital. Gestiones i organitzes bé les teves tasques? Saps dir que no, poses límits i mires per tu de tant en tant? Tens temps per a tu? Fas cada setmana activitats que t’omplin?, o arribes al juny que ja no pots més mentalment ni físicament? Si és així, cal replantejar-se prioritats i horaris. Perquè ens mereixem gaudir de la vida, més enllà de la feina i la família.

Quan ens sentim físicament cansats, generalment, avui dia, pot ser també perquè no estem donant a l’organisme tots els nutrients que necessita (que no vol dir que no mengem prou, sinó que no li estem proporcionant el que realment necessita), o potser està massa intoxicat o inflamat per contaminants, hormones, tòxics i components sintètics derivats d’una alimentació no saludable. És normal, doncs, notar que “ens pesa tot”.

L’exercici ajuda a contrarestar tots aquests efectes físics i mentals. Tothom sap que després de fer exercici s’està més animat, actiu i alegre. Si trobéssim una activitat física que ens agradés i ens omplís, tampoc ens caldria descansar tant, perquè l’exercici ens fa estar més actius, alegres, i animats. Potser llavors ens cal una mica menys de sofà i una mica més d’exercici per sentir-nos amb més energia?

Per què els professionals de la salut som tan pesats amb el tema de fer exercici?

Ja sabem que practicar exercici físic ajuda a prevenir gairebé totes les malalties que existeixen, però, com tot al que té un resultat no immediat i a llarg termini, no hi donem molta importància. No ens sentim en perill per haver de fer-ho ja, si realment ens suposa més esforços que beneficis immediats.

Però, sabíeu que sí que podem notar beneficis a curt termini?

• Eliminació de toxines.
• Acceleració del trànsit intestinal.
• Regulació dels nivells hormonals i regulació dels nivells de sucre en sang.
• Activació de la circulació.
• Generació d’endorfines (que produeixen sensació de felicitat i eufòria i milloren els símptomes d’ansietat, baixes i pujades d’energia i ànim i insomni).
• Reducció de l’estrès. L’exercici també incrementa la producció de noradrenalina, que modera la resposta del cervell a l’estrès.
• Millora indirecta de l’autoestima i autoconfiança, la capacitat per ser fort i sentir-se capaç de seguir fent alguna cosa difícil.
• Ajuda a regular els cicles circadians, és a dir a dormir quan cal dormir, i a estar despert quan cal estar-ho.
• Ajuda a controlar l’”addicció” cap al dolç o els carbohidrats a causa del metabolisme de la dopamina.
• Enfortiment del sistema immunitari. Imprescindible per combatre infeccions i candidiasi (fongs).
• Intel·lectualment, millora de la memòria, prevenció del deteriorament cognitiu i la capacitat cerebral: afavoreix les connexions entre neurones, així com l’augment d’una proteïna anomenada BDNF, que facilita la presa de decisions. ”Exercitar regularment és bo per a l’humor, la memòria i l’aprenentatge”, explica el psiquiatre John Ratey de l’Escola de Medicina de Harvard.

Com comencem a fer exercici?

Pot ajudar molt un rellotge d’aquests tan moderns que compten els passos o que diuen que cal moure’s més, però la qüestió és voler començar (pas preliminar), i organitzar-se: proposo fer una llista d’activitats que us agradaria fer o provar, i una altra llista amb les persones que podríeu fer-ho.

I per què no proveu de fer una activitat sols? Per internet hi ha mil classes o sortides a l’estiu.

I recorda;

• Ens ho hem de plantejar seriosament. Comenceu ja, el moment és ara, per què endarrerir-ho més?, per què sempre ho deixem per al dilluns quan podem fer-ho ja?
• No cal llevar-se a les 6 del matí d’un diumenge per sortir en bici o a córrer.
• No cal anar al gimnàs cada dia.
• Com tot a la vida, el tema és que, si l’exercici se sent com una obligació, ja podem plegar. Perquè a la vida tot són obligacions, i estem desitjant fer el que volem.
• Deixeu de pensar: “He de … he de”.
• Busqueu una activitat que us faci gaudir; hi ha mil activitats, alguna us deu agradar, ¿oi?
• I penseu: “Vull provar això, vull anar a practicar allò altre perquè em fa sentir bé…”. Segurament al principi aquest tipus de frases no sortiran soles, per això és bo tenir-les apuntades a prop i anar-repetint al principi; com tot, la ment també es pot entrenar, i la tenim més entrenada per a allò negatiu que no pas positiu.

Neus Elcacho

Dietista integrativa i coach nutricional

  @NeusElcacho   @healthy_neuselcacho

Demana cita amb la Neus Elcacho a La Consulta
936 338 063 Correu electrònic