És evident que el preu del marisc no és comparable amb el del peix blau, però tampoc cal menjar ostres cada dia. Dins del concepte “marisc”, hi ha moltes possibilitats que també són aptes per a tot tipus de butxaques i que ens permetran beneficiar-nos de les seves propietats. Parlem de cloïsses, escopinyes, musclos, gambes, llagostes, pop, sípia o calamars.
El psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer indica els beneficis d’ingerir marisc. “Té un 40% de proteïnes amb aminoàcids importants (com l’àcid aspàrtic i àcid glutàmic) per a les persones que se sentin cansades o amb falta d’energia; un 35% de minerals com el zinc i coure, que són minerals indispensables per desintoxicar el cos i per a les anèmies”. El zinc i el coure també ajuden a regularitzar la menstruació femenina.
A més, també és ric en iode, i, per tant, és indicat per a la gent amb la tiroides poc activa que vulgui aprimar-se. “Les persones que acostumen a tenir sempre fred, que tenen la pell seca, que al matí els costa molt arrencar o que tenen els ulls inflats, que estan cansades, que els cauen els cabells, que tenen les ungles dèbils o afonies freqüents, els és molt recomanable sopar marisc, perquè tenen tots els símptomes d’un hipotiroïdisme”, diu Verdaguer.
Qui ha de vigilar al consumir marisc?
Una contraindicació del marisc seria per l’àcid úric que conté. “No se’n pot abusar perquè és ric en àcid úric, que desencadena gotes”. Ara bé, per metabolitzar l’àcid úric cal menjar fruites riques amb vitamina C (els cítrics especialment), perquè faciliten la fabricació de l’enzim uricasa, que el metabolitza.
“Els atacs de gota no són hereditaris; el que acostuma a passar és que si el pare o la mare tenen mals hàbits alimentaris, perquè no mengen fruita ni verdura, i ingereixen molt marisc, carn, embotits, cervesa o alcohol en general, i els fills també tenen els mateixos hàbits, al final tots patiran del mateix mal”, indica el psiconeuroimmunòleg.
Una altra contraindicació del marisc és que és ric en histamina i, per consegüent, les persones amb migranyes, èczemes, còlon irritable, pressió arterial baixa, contractures, amb tendència a fer inflamacions fortes després d’una picada de mosquit, no en poden menjar gaire, perquè els farà tenir més mals de cap o fer femtes pastoses.
Ara bé, no cal patir pel colesterol si mengem marisc sovint, perquè no el fa pujar. “Penseu que el colesterol és problemàtic quan hi ha un desequilibri entre els àcids grassos saturats i els insaturats que es mengen, juntament amb la manca d’activitat física”. És a dir si es menja marisc (ric en àcid gras insaturat i en quitina) però, també, moltes farines blanques, pastes amb farines blanques, brioixeria, begudes ensucrades (àcid gras saturat) hi haurà un desequilibri i, per tant, colesterol.
Les gambes i les seves immillorables propietats
El psiconeuroimmnuòleg Xevi Verdaguer destaca que el cap de la gamba és molt beneficiós, perquè “porta un 14-30% de quitina, un polisacàrid que es combina amb la bilis intestinal i que redueix la reabsorció dels àcids biliars, de manera que provoca una absorció menor dels greixos i del colesterol.
De fet, a les farmàcies es poden trobar fàrmacs fets amb quitina provinent de la clova dels crustacis com les gambes, llagostins o llagostes, anomenats quitosan, indicats per a dietes d’aprimament i per millorar el colesterol.
Aquesta substància natural, la quitina,té una altra propietat molt interessant: és un gran quelant, és a dir, capta els metalls pesants de l’organisme, com el mercuri. Ara bé, “hem de tenir present que, si la gamba prové d’un mar o un oceà contaminat de mercuri, el seu cap també tindrà el mercuri que haurà quelat”, afirma Verdaguer.
Finalment, a la closca del marisc també cal destacar la presència generosa d’un carotenoide anomenat astaxantina (precursor de la vitamina A), que té propietats excel·lents per al càncer de pròstata i també és un antioxidant del sistema nerviós central i del sistema ocular.
