Si us tiren enrere els anglicismes, no desconfieu. El mindful eating no és una tendència d’última hora destinada a passar de llarg ni ha estat inventada per cap guru amb l’objectiu de guanyar fans, seguidors o clients. No. Alimentar-se conscientment és un dels pilars fonamentals de filosofies tan tradicionals i mil·lenàries com l’Ayurveda o la medicina tradicional xinesa, que, des de sempre, han donat la mateixa importància a què mengem que a com ho fem. Segons aquests sistemes de salut holística, no parar prou atenció a la manera com ens alimentem, a l’entorn i a la situació que s’esdevé, sol ser una de les claus que expliquen les males digestions, l’ansietat, el sobrepès i algunes emocions com ara la culpa, la vergonya o la por en relació amb el menjar.

Per això, el concepte –que alguns potser us sona molt modern– no és cap invent, i apel·la, com el mindfulness, a l’aquí i a l’ara, a allò que està passant en aquest precís moment, a l’hora de menjar. Perquè, encara que ens costi de reconèixer, som ben pocs els que ho fem bé. Hi ha molt poques persones i famílies que mengen sense mirar la tele i assegudes a taula, i encara n’hi ha menys que s’esforcen a menjar a poc a poc, deixant reposar la forquilla sobre el plat entre mossos i focalitzant-se en el sabor dels aliments. I de tot això tracta el mindful eating, de com poder crear una relació saludable amb el menjar, convertint l’àpat en un ritual en comptes d’un acte impulsiu sense més transcendència. Per això també es diu que el mindful eating és la no dieta, perquè es preocupa del control de les emocions, sobretot, de la gana que no és gana.

I sembla ben obvi i de sentit comú, oi? Doncs el que sembla tan fàcil a la teoria, acaba portant-se ben poc a la pràctica. Us ha passat alguna vegada portar una carmanyola 100% saludable a la feina, menjar-vos-la davant de l’ordinador amb pressa i amb estrès, i sentir que se us posa igual de malament que el menjar ràpid? Menjar amb el mòbil a la mà repassant les xarxes socials o discutint amb algú és com fer-li la traveta a la dieta saludable, perquè el més probable és que no se us posi igual de bé que si ho féssiu relaxats i amb plena consciència.

Però si som capaços de frenar la voràgine de pensaments, d’estímuls i d’activitat que ens solen inundar i estressar i ens focalitzem en l’experiència present, el més probable és que aconseguim molta més serenitat i pau mental.  I mentre no mengem amb serenitat i amb consciència plena, no podrem apreciar de debò el que mengem ni en podrem gaudir plenament amb tots els sentits. Per tant, tampoc ens nodrirà de la mateixa manera.

Què he de fer per menjar amb consciència?

Si agafeu el propòsit de començar a gaudir de veritat del menjar, el més possible és que hàgiu de canviar força els hàbits. Però aquí teniu unes quantes tècniques que us hi poden ajudar:

  1. Menja a poc a poc i sense pressa: acabar-se el plat en 10 minuts farà que, segurament, mengis més del que necessites i acabis tenint una digestió pesada.
  2. Evita estímuls massa intensos: ni tele, ni mòbil, ni diaris, llibres, música massa forta o qualsevol altra cosa que et pugui distreure en excés.
  3. Quan mengis, menja, no treballis: acaba amb les reunions de feina a l’hora de dinar.
  4. Mastega bé els aliments: es recomana mastegar 25 cops cada mos. Res d’engolir!
  5. Empassa totalment el menjar abans de tornar-hi: d’aquesta manera també evitaràs empassar aire.
  6. Desperta l’atenció de tots els sentits: focalitza’t en el sabor però gaudeix també de l’olor, la textura i la bellesa del plat.
  7. Seu a taula: no serveix ni el sofà ni la taula d’estudi o de treball ni, per descomptat, menjar dempeus.
  8. Col·loca el menjar sempre que puguis dins del plat, però no mengis directament des de la carmanyola ni, encara menys, des del paquet.
  9. Deixa la forquilla a taula entre mossos.
  10. Fes mossos petits: ajuda a deixar de menjar amb ansietat i a poder assaborir millor els aliments.
  11. Tria bé la companyia: evita menjar a prop de persones, objectes o situacions que et posen de mal humor o que no t’aporten benestar i tranquil·litat.
  12. No creuis les cames: els òrgans digestius han de poder estar amplis i receptius, i no en tensió.
Marta Costa

Marta Costa

Periodista i Postgrau en Comunicació Alimentària.

Coordinadora de continguts d’Etselquemenges.