Quants de vosaltres espereu a tenir set per beure aigua? Sabíeu que, si estem ben hidratats, no hauríem de tenir-ne mai? La sensació de set és la manera que té el cos de demanar-nos líquid, que perdem de manera constant per la suor, l’orina o el consum de les funcions vitals.

La importància de la hidratació

Com ja hem explicat altres vegades, l’aigua és un dels components principals del cos humà (el cervell es compon d’un 90% d’aigua; la sang, d’un 83%; la massa muscular, d’un 75%, i els ossos, d’un 22%); per això hem d’assegurar-nos que en consumim prou al llarg del dia. Malgrat que és imprescindible per a tothom, els nens, la gent gran, les dones embarassades o lactants i els esportistes són els col·lectius amb més risc de deshidratació i que han d’estar més al cas de consumir prou líquid durant el dia. Però no ens atabalem! Si us costa beure quan no teniu set, tingueu en compte que també podeu complementar el consum d’aigua amb infusions, caldos casolans de verdures o brous d’ossos, menjant força fruita i verdura (millor si és ecològica) i reduint els aliments que ens deshidraten (com ara l’alcohol, la cafeïna, els refrescos ensucrats o la sal).

Malgrat que sovint es menysté, activar el xip de la hidratació és bàsic si volem fer un canvi cap a un estil de vida més saludable. Estar ben hidratat ajuda a mantenir la salut, a evitar lesions, a assegurar que les funcions vitals es desenvolupin correctament, a evitar els cops de calor o la retenció de líquids, a diluir millor les sals minerals, a millorar la circulació sanguínia i a proporcionar al cos els minerals i oligoelements que necessita.

L’amenaça mediambiental del plàstic d’un sol ús

Ara bé, quina aigua hem de beure i com ho hem de fer? Són saludables i sostenibles les ampolles d’aigua de plàstic que es comercialitzen arreu? Aquests envasos tan còmodes, que ens podem endur on sigui, que no pesen i que llencem (en el millor dels casos) al contenidor groc, tarden ni més ni menys que 450 anys a descompondre’s, i generen un impacte mediambiental desorbitat en comparació amb la seva efímera vida útil d’un sol ús. Com us explicàvem a l’article “Bye bye plàstic”, molts d’aquests envasos acaben anant a parar a mars i oceans, on sovint són ingerits per peixos. De fet, s’estima que el número de mamífers que moren cada any ofegats o intoxicats per haver menjat plàstic arriba als 100.000.

Però la presència del plàstic als mars i oceans no només afecta la fauna marina: com que no es descompon al 100%, les micropartícules que queden flotant són també ingerides pels peixos i, de retruc, ingerides pels humans que consumim peix o que cuinem o bevem aigua de l’aixeta (per a més informació, llegiu l’article “Un estudi alerta que l’aigua de l’aixeta conté fibres de plàstic”).

Per si no en teniu prou, més enllà de l’amenaça mediambiental que el plàstic d’un sol ús suposa per al planeta, tampoc resulta un material especialment saludable: com ja us hem anat explicant, hi ha estudis que vinculen l’ús del plàstic amb problemes hormonals o de reproducció i fertilitat, ja que es tracta d’un material perillós que actua com a disruptor endocrí. I, per cert, una curiositat més que potser no sabíeu: la matèria primera amb què es fa el plàstic és el petroli.

Com arriba el plàstic al cos?

Com comentàvem, podem acabar ingerint tòxics procedents del plàstic a través del consum de peix (quan el cuineu, acompanyeu-lo de verdures de fulla verda i d’algues, que us ajudaran a reduir-ne els metalls pesants), de l’aigua de l’aixeta i, molt especialment, dels recipients de plàstic que contenen BPA i que fem servir per guardar aliments, escalfar-los al microones o sotmetre’ls a altres canvis de temperatura, com ara la congelació.

El BPA és un component químic que porten alguns plàstics (especialment, els d’un sol ús o la majoria de les carmanyoles convencionals) que, en determinades condicions com ara els canvis de temperatura que comentàvem, migra als aliments o a les begudes. Aquesta migració és especialment perillosa, ja que el BPA és un component difícil d’eliminar pel nostre cos i pot acabar acumulant-se i produint els temuts efectes adversos en la salut hormonal.

Quin material saludable i sostenible cal fer servir?

Els nostres avis vivien sense plàstics i feien servir el vidre com a material principal per emmagatzemar i guardar aliments. I, certament, el vidre és un material saludable que no trasllada cap element tòxic i que tampoc altera el sabor ni l’organolèptica dels aliments. Ara bé, el vidre pesa. I això fa que sigui un material molt adequat per tenir a casa o per fer-nos la carmanyola, però potser poc útil per endur-nos a sobre o dins la bossa, oi? Què podem fer?

Tenim la sort que ja hi ha marques que comercialitzen envasos de plàstic de llarga duració i sense BPA, per tant, segurs, saludables i sostenibles. Si feu una mica de cerca, en trobareu diversos, però nosaltres us recomanem les ampolles “infinitament” reutilitzables de la marca Nalgene, que trobareu fàcilment a diferents punts de venda i que també podeu comprar per internet (ja teniu una bona idea de regal saludable per aquest Nadal i útil per a tothom!).

El propòsit de l’any nou que ens hem plantejat a la redacció d’Etselquemenges és el d’assegurar-nos una bona hidratació diària amb aigua de qualitat (ens agrada donar-li sabor amb trossos de llimona, taronja, una branca d’api, menta, etc.), transportada en un envàs saludable i lliure de BPA. Us apunteu al nostre repte?

Marta Costa
Marta Costa

Periodista i Postgrau en Comunicació Alimentària.
Coordinadora de continguts d’Etselquemenges.