Aquesta setmana s’ha publicat un estudi a la revista científica Gut de The British Medical Journal titulat “La composició de la microbiota intestinal reflecteix la gravetat de la malaltia i les respostes immunes disfuncionals en pacients amb COVID-19”. En aquest estudi, fet a Hong Kong, s’ha investigat si la salut del microbioma està associada amb la gravetat de la malaltia en pacients que tenen la COVID.
Si bé és cert que la COVID-19 es relaciona principalment amb problemes respiratoris, cada vegada hi ha més evidència que reflecteix que la salut del tracte gastrointestinal podria tenir més relació de la que creiem amb el desenvolupament i grau d’afectació de la patologia. Aquest tipus de troballes podrien suggerir que l’esgotament de certa mena de microorganismes intestinals i la predominança d’uns altres pot contribuir a fer que la malaltia sigui més o menys greu i que el cos tingui més o menys capacitat per combatre-la.
A partir dels resultats de l’estudi es va observar que la composició del microbioma de l’intestí estava lleugerament alterada en pacients amb la malaltia comparada amb la dels que no la patien. En concret, es va veure reducció (tant durant la malaltia com una vegada erradicada) d’alguns comensals intestinals amb potencial immunomodulador. Entre d’altres es va destacar la manca de Faecalibacterium prausnitzii, Eubacterium rectale i alguns tipus de bifidobacteris.
Aquesta composició alterada va mostrar relació amb la gravetat de la malaltia i també es va relacionar amb nivells elevats de citocines inflamatòries i alguns marcadors sanguinis com la proteïna C reactiva, el lactat deshidrogenasa, l’aspartat aminotransferasa o el gamma-glutamil transferasa.
Educar-nos per prevenir, no per curar
Cada cop és més evident la importància del que fem nosaltres respecte de la nostra pròpia salut. Cal prendre partit i no deixar-la únicament en mans dels professionals. Tot i que, evidentment, no tot recau en nosaltres, sí que podem fer molt més del que creiem.
Un aspecte fonamental de la salut, és mantenir la microbiota en un estat saludable i fomentar una diversitat bacteriana que ens ajudi a fabricar una bona quantitat d’àcids grassos de cadena curta. Entre d’altres, podríem destacar el butirat, ja que ens ajuda a augmentar les citocines i immunomissatgers antiinflamatoris.
Com podem millorar la microbiota?
L’alimentació adequada és la clau per millorar o mantenir la microbiota en un estat saludable. Aquesta s’alimenta principalment de carbohidrats complexos fermentables, com la fibra alimentària.
La fibra alimentària, en concret dels carbohidrats accessibles per a la microbiota, tenen impacte sobre la immunitat i salut, ens ajuden a fabricar àcids grassos de cadena curta, a modular la composició i funció de la microbiota, a oferir efecte protector i a reduir la inflamació.
Entre els carbohidrats accessibles destaquem la inulina, els FOS, els GOS i el midó resistent (la famosa “patata de l’endemà”).
En quins aliments els trobem?
Ceba, all, llegums, remolatxa, bròcoli, fonoll, radicchio, pèsols, porro, carxofes, espàrrecs, plàtan, sègol, xicoira, nyàmera, plàtan mascle, endívies i llet materna (d’aquí la importància de prioritzar la lactància materna sempre que sigui possible).
De totes maneres, hem de destacar que no es tracta d’incloure i prou, sinó que també hem d’eliminar tots els aliments que ens facin mal.
D’altra banda, cal destacar que factors com la gestió de l’estrès, l’exercici físic, nivells suficients de vitamina D i altres factors, també poden influir en la salut.
No hem d’extreure conclusions abans d’hora
Tot i que aquest tipus d’estudis són una alenada d’aire fresc i ens ajuden a prendre consciència de la importància del paper que tenim sobre la nostra salut, no podem extreure’n conclusions definitives.
Com que s’ha fet un estudi amb pacients malalts i amb pacients sans, però no s’havien pres mostres dels pacients malalts abans d’emmalaltir, no sabem amb exactitud si hi ha una relació clara i directa entre l’estat de la microbiota i la salut.
Finalment, també és important dir que la composició de la microbiota és molt heterogènia entre poblacions, per la qual cosa els canvis aplicats en aquest estudi poden no correspondre’s amb pacients amb COVID d’altres zones geogràfiques.
