David Wolfe és una màquina de comunicar, desprèn energia i optimisme. De mirada penetrant, veu rotunda i amb les idees clares, és un autèntic guru mundial en alimentació crua i superaliments. Fa més de vint anys, va decidir adoptar una dieta crudivegana i voltar pel món aprenent com nodrir-se de manera saludable. L’expectativa és que Wolfe ompli el Centre de Convencions de Badalona els propers dies 21 i 22 de novembre amb més de tres-centes persones entusiasmades per veure’l. Compartirà amb l’audiència la gran quantitat de coneixements i experiència que acumula a les espatlles i té previst exposar els aspectes clau que fan possible gaudir de salut, benestar i longevitat.
Hi conversem i ens revela alguns aspectes que fa poc han fet que es qüestionés la viabilitat a llarg termini del tipus de dieta que seguia fins ara.
Hola, David. Quin tipus d’alimentació defenses i com has arribat fins aquí?
La primera cosa que voldria aclarir és que no defenso cap tipus concret d’alimentació, sinó que el que proposo són aliments saludables, majoritàriament crus però no una dieta en concret. Defenso una educació alimentària innovadora basada en la meva experiència personal de més de vint anys recopilant coneixements arreu del món. Aquest és el fet definitori i sorprenent de les meves conferències.
Em vaig iniciar en el món de l’alimentació crua fa dues dècades, vaig començar menjant així: molts sucs verds, alvocats, quantitats ingents de verdures crues… I l’augment d’energia que vaig notar em va transformar.
Així doncs, què menges per esmorzar, dinar i sopar?
És difícil de respondre perquè depèn del que tinc disponible en cada lloc i moment. Per exemple avui mateix, el que estic menjant és un concentrat de baies salvatges de bosc de Finlàndia amb suc de taronja. Em dóna molta energia! I també menjo plàtans i molt raïm. En aquests moments menjo molta fruita i verdures bàsicament. També m’agrada molt el te de chaga, un bolet medicinal i xocolata.
I quan surts a sopar fora?
No surto a sopar fora; de fet no acostumo a sopar gaire. Ahir, per exemple, vaig menjar alguns cogombres i tomàquets amb oli verge d’oliva. Bàsicament, la meva dieta és molt mediterrània.
Creus que una alimentació crudivegana o crua és bona per tothom? I durant tot l’any, fins i tot en els mesos de fred?
No, definitivament no. Pot ser una gran eina per aprendre, i ha estat una part molt important de la meva vida. Però hi ha nutrients que obtens dels aliments crus i d’altres que obtens d’aliments diferents. Pel que fa al fred, hi ha molts factors que intervenen en la generació de la calor corporal de cadascú i no hi ha gaire gent que sigui capaç de generar prou calor interna per aguantar tot el fred de l’hivern només menjant aliments crus. Ho he après al cap dels anys d’experimentar-ho. Quan la temperatura exterior és de -20 ºC i només menjava cru i vegà, m’escalfava amb tes calents (especialment el que ja he comentat de chaga).
” Els superaliments són millors que la complementació i poden ajudar a fer el salt d’una alimentació cuinada a una de crua”
Creus que la dieta crudivegana és adaptable a les persones amb símptomes de debilitat i de fred? O amb sistemes digestius febles? Com faries la transició d’una alimentació cuinada a una de crua?
Les transicions s’han de fer pas a pas i a poc a poc. Per alimentar-te amb aliments crus primer has de construir la capacitat digestiva per assimilar-los. No pots començar amb molta fibra, has de començar amb aliments fàcils de digerir com ara les baies del bosc i després anar augmentant la proporció de verdures crues.
L’alimentació crua s’ha d’adaptar a cada persona. Per exemple, en el meu cas incorporo molt d’oli vegetal i moltes baies. Molts superaliments són exactament així, grans concentrats de nutrients dels quals no cal consumir-ne gaire quantitat. Els superaliments poden ajudar molt en aquesta transició, ajuden a fer el salt de cuinat a cru, i són molt millors que la complementació.
Creus que es pot mantenir una dieta crua a llarg termini?
No, no es pot menjar durant gaires anys només cru i vegà perquè poden aparèixer deficiències. Els aliments crus són molt importants i en diferents etapes vitals poden ajudar molt. Aquesta és l’experiència que he pogut recopilar al llarg d’aquests anys; conec els dos vessants de l’alimentació crua: el bo i el dolent. I és precisament sobre aquests temes que parlo a les conferències. L’alimentació crua és una eina per descobrir com et funciona l’organisme, t’ensenya què necessites menjar.
Què em pots dir de les possibles deficiències d’una dieta crua i vegana com ara les de vitamina B12, vitamina D, àcids grassos omega-3 i proteïna? Quina solució proposes?
El problema és més aviat amb la dieta vegana, més que no pas amb la dieta crua. En la dieta vegana hi ha dèficit de vitamina B12 segur. I tots aquests dèficits que comentes s’han de tenir en compte. A més, la manca de colesterol, per exemple, és un altre aspecte que cal tenir en compte; hi pots arribar més aviat o més tard però afecta l’equilibri hormonal. Defenso més una dieta vegetariana que no pas una de vegana. La dificultat més important que trobo amb l’alimentació vegana és que no és gaire bona per al sistema nerviós. És bona per a altres sistemes de l’organisme però no per a aquest. Menjar carn i patates cada dia pot ser tan dolent com mantenir una dieta vegana quan tens dèficit nutricional.
La solució pot ser suplementació o tornar a consumir aliments d’origen animal de qualitat com ara mantega, formatge, ous… I evitar problemes de dèficits. L’experiència mil·lenària dels ioguis és un exemple clar que a una dieta vegana cal incorporar-hi productes d’origen animal de tant en tant. Per aquesta raó hi ha el ghee (mantega clarificada), que és pur colesterol i molt important per mantenir l’equilibri hormonal.
Wolfe recomana afegir a la dieta productes com el Ghee i l’ou en alguns casos. Foto ou: Pau Esculies
L’alimentació crua implica dedicar més temps comprar aliments frescos i a processar-los (com ara fer servir una màquina per deshidratar-los) que una alimentació cuinada convencional?
El menjar és una bona cosa a la qual dedicar temps i energia. Un dels reptes actuals és la necessitat de més educació alimentària sobre la importància del què mengem, la qualitat que té, la manera com fem el menjar. Passar més temps a la cuina i menys davant de la tele, l’ordinador o treballant és una bona manera de millorar la salut. Aquesta idea és bàsica en l’alimentació mediterrània: no menjar ràpid durant els àpats; gaudir. I, sí, deshidratar aliments ha tingut un pes important en la meva vida. És una bona manera d’augmentar la varietat de plats en l’alimentació crua. En qualsevol cas, passar més temps a la cuina preparant aliments sanadors és una molt bona estratègia vital.
“I quan surts a sopar fora? No surto a sopar fora, de fet no acostumo a sopar gaire”
I si no tens gaire temps, com t’ho fas per incorporar cuina crua a l’alimentació?
La gent que està massa ocupada per cuinar pot optar per contractar un xef especialista en cuina crua. Hi ha molts bons xefs d’aliments crus. És una bona inversió. Has de tenir clares les prioritats, i si dónes valor al menjar has de canviar actituds malsanes que hi puguis tenir. El menjar pot ser una eina per curar molt potent o pot ser la cosa més perillosa que facis a la vida.
I de l’epidèmia de diabetis, hipertensió, hipercolesterolèmia al món modern, què en penses? Creus que menjar cru pot ser una solució?
Si adoptes l’estil de menjar crudivegà durant uns anys pots corregir aquests problemes. Seria una mena de neteja que pots aplicar durant un temps (5-10 anys) en què també aprens què necessites. Després, pots fer el canvi a una dieta saludable de manteniment al llarg de la vida afegint productes vegetarians a la dieta crua.
“Menjar carn i patates cada dia pot ser tan dolent com mantenir una dieta vegana quan tens dèficit nutricional”
I a les persones amb problemes intestinals greus (com ara malalties autoimmunes com el Crohn o la colitis ulcerosa) la dieta crua els pot aportar beneficis?
Aquestes persones poden trobar millores si incorporen aliments que siguin més fàcils de digerir com ara liquats verds. I quan t’enfrontes a malalties autoimmunes hi ha alguns detonants que es poden arribar a apagar amb la dieta, però això no vol dir que tot el menjar cru sigui apropiat per a totes les persones amb aquestes malalties. Les fruites toves (com ara les baies i fruites del bosc, els plàtans) acostumen a ser ben tolerades en aquests casos.
La meva experiència és que en els casos de malalties intestinals autoimmunitàries, l’aigua calenta salada amb sal marina de qualitat (m’ensenya un paquet de sal no refinada d’Islàndia) acostuma a ajudar molt a calmar i a curar el budell. Així, un te calent amb un toc salat pot reconfortar molt aquestes persones.
I sobre el càncer i l’alimentació crua, què en penses?
L’alimentació crua pot ser una de les millors opcions davant d’una malaltia que posi en joc la vida, com el càncer, sempre que sigui un tipus d’alimentació crua terapèutica: molta fulla verda, germinats, hidratació, el tipus adequat de sal marina… Amb aquest tipus d’alimentació pots “netejar” i “refer” els teixits i sistemes. Al cap d’uns anys, un cop la persona ja ha passat per aquest procés i l’ha superat, llavors és millor adoptar una dieta de manteniment amb més varietat d’aliments i preparacions.
“El menjar pot ser una eina per curar molt potent o pot ser la cosa més perillosa que facis a la vida”
I l’alimentació dels nens?
Crec que en la dieta dels infants hi ha d’haver aliments d’origen animal i ecològics com ara l’ou, la mantega i el formatge. Especialment des dels tres anys fins a l’edat adulta. He conegut nens saludables i forts que han crescut amb una dieta crua, però incorporant aquests aliments per no tenir dèficits. Els nens necessiten més densitat nutritiva i energètica, per això també pot ser que necessitin menjar cuinat. Tenen un ritme metabòlic més elevat. Per exemple un aliment molt apropiat per a ells és el moniato cuit.
Wolfe recomana moniato cuit pels infants i xocolata crua per tothom
Aprofitant que ets un expert en superaliments, voldria resoldre dubtes que ens han fet arribar els lectors sobre alguns: És veritat que la maca només es pot prendre com a màxim durant tres setmanes seguides?
Sí, perquè la maca crua és una herba salvatge, és molt potent i farmacològicament activa. Pot semblar que no, quan la fas servir per empolsinar tots els batuts i amanides, però cal anar amb compte. S’han de fer tandes de tres setmanes de maca i una o dues sense. Si la maca és en forma de gelatina o cuita llavors es pot incorporar cada dia perquè no té efectes tan potents.
L’alga espirulina pot causar taquicàrdia i desvetllament en determinades persones?
L’espirulina pot ser un estimulant potent per a algunes persones. Aquest efecte té a veure amb la gran quantitat de proteïnes i d’aminoàcids que conté. Alguns d’aquests aminoàcids poden tenir efectes psicoactius. El problema amb la nutrició és quan es comença a generalitzar o a pensar que tothom reacciona igual. Personalment puc prendre espirulina, però no puc prendre algues verd-blaves perquè per a mi són massa fortes; per això són superaliments, perquè són molt potents i potser no són bons per a tothom.
Les llavors de chía s’absorbeixen només mòltes o també remullades?
Les llavors de chía remullades surten tal com entren i només s’aprofiten una petita part dels nutrients. Per extreure’n tots els nutrients les has de moldre o bé tenir una batedora molt bona que aconsegueixi partir-les.
Quin és el superaliment amb més poder desintoxicant?
L’alga clorel·la i l’àloe. L’alga clorel·la conté molts nutrients fàcils de digerir i, a més, és l’aliment amb més clorofil·la (en té quaranta vegades més que el germinat de blat o wheatgrass. Per això és molt indicada per ajudar a fer front a les toxines de la vida diària (fum dels cotxes, dels avions, radiacions, metalls pesants…).
L’àloe té un gran poder laxatiu i netejador, alhora que té un gel nutritiu molt beneficiós per al sistema immunitari del budell. L’àloe és especialment recomanable quan es tenen malalties inflamatòries intestinals com les que hem comentat abans (Crohn i colitis ulcerosa).
L’alga clorel·la i l’aloe vera són per Wolfe els superaliments amb major poder detox
A la cuina catalana, durant l’hivern, hi ha la tradició de fer guisats, sopes, caldos de llarga durada a foc molt baix. Què en penses?
Si fa tants anys que es fa és perquè té una base beneficiosa. Defenso tots els tipus de cuina saludable i tradicional. I les coccions suaus poden tenir molts efectes positius en els aliments.
L’alimentació crudivegana és la més sostenible des del punt de vista ambiental?
Sí que ho és, però no significa que sigui la millor alimentació possible per a tothom en tot moment.
Què fas per contribuir a un món millor?
He fundat una organització sense ànim de lucre anomenada “Plantar arbres fruiters” (http://www.ftpf.org/) que té com a objectiu aconseguir plantar divuit bilions d’arbres fruiters i medicinals arreu del món, així com promocionar activitats de mitigació del canvi climàtic, promocionar l’enfortiment de les comunitats rurals i millorar la qualitat de l’aire, el sòl i l’aigua. Ja hem plantat mig milió d’arbres al Brasil, l’Índia, Amèrica Central, Hawaii, l’Àfrica i els EUA.
