Foto: Pau Esculies
La Isabel Ginés, professora de cuina, tenia migranyes i mals de panxa sempre que menjava fruita, que era molt sovint. Per això, hi va haver un moment que va arribar a pensar que era intolerant a la fructosa. “Em van fer fer la prova de la fructosa, que va consistir a beure’n cada vint minuts i durant un màxim de tres hores”, recorda.
Cada cop que bevia fructosa, havia de bufar, i d’aquesta manera els metges podien dilucidar si la causa dels malestars generals eren per la fructosa. Finalment, la prova va sortir negativa. I ara, mesos després, i amb altres proves també fetes, com la del gluten, el diagnòstic més encertat que li donen és una mala digestió a la fibra, però aquest tema ja pertany a figues d’un altre paner.
El psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer aclareix que la intolerància a la fructosa suposa un problema d’absorció de l’intestí, que no pot amb la fructosa, i llavors acaba passant al còlon, on fermenta, i d’aquí els gasos i les femtes diarreiques. De fet, “els gasos freqüents, no pudents, és un dels símptomes de la intolerància, que són d’hidrogen, metà i de diòxid de carboni, però, en general, hi ha molts intolerants a la fructosa que no sospiten que ho són”.
Altres símptomes de la intolerància a la fructosa és la inflor d’estómac, dolors estomacals, moviments intestinals que produeixen sorolls, femtes diarreiques o restrenyiment, nàusees o vòmits, fatiga crònica i dolors crònics.
Verdaguer, quan reconeix aquests símptomes, també recomana la prova de la intolerància a la fructosa, en què els especialistes comproven l’alè després de beure dosis altes de fructosa. “Si fan pics excessius d’hidrogen i de metà espirats, és que la fructosa ja ha arribat al còlon i l’intestí no l’ha digerit”.
La causa de la intolerància és la carència d’un enzim que s’encarrega de transportar la fructosa a l’intestí. “No se sap per què aquest enzim desapareix o no funciona; el cas és que la fructosa no s’absorbeix”.
A la pràctica, els intolerants a la fructosa no poden menjar fruites ni tampoc altres aliments amb fructosa, que en són uns quants, ni tampoc d’altres que són hidrats de carboni, de cadena curta anomenats Fodmaps i que també deixen hidrogen, metà i co2 quan fermenten al còlon. “L’hidrogen dels aliments rics en Fodmaps com la fructosa de la fruita dóna còlon irritable, per això tampoc no en poden menjar”.
La solució de tot plegat és, primer, comprovar que l’intestí no fabrica correctament els enzims que transporten la fructosa a l’intestí. Si és així, “no podran menjar fruites ni altres dervats de la fructosa ni Fodmaps, com ara la ceba, el bròquil, els espàrrecs, els llegums, els xiclets, que contenen l’edulcorant sorbitol (E-420)”. També caldrà que es posin en mans d’un especialista per millorar les bellositats de l’intestó, on hi ha els enzims que no funcionen bé.
