La hipertensió arterial es coneix com “la mort silenciosa”, ja que, encara que afecta gran part de la població, la majoria no ho sap. De fet, segons l’OMS, les malalties cardiovasculars són la causa principal de mort a tot el món.
Sabem que a Catalunya la prevalença d’aquesta patologia en el grup de persones entre 18 i 65 anys arriba al 30%, mentre que en més grans de 65 anys aquesta quantitat s’eleva fins a un 65%. Per això, no l’hem de menystenir, ja que implica un risc important de morbimortalitat cardiovascular.
El problema principal d’aquesta patologia és que aproximadament un 80% de la població que la té no està controlada.
Què és la hipertensió arterial?
La hipertensió arterial fa referència a la patologia crònica en la qual els vasos sanguinis presenten una tensió elevada tant de les xifres de PAS (el nombre més alt, que representa la tensió que genera el cor quan bomba sang a la resta del cos: pressió arterial sistòlica) com de les de PAD (el nombre més baix, que fa referència a la pressió en els vasos sanguinis entre els batecs del cor: pressió arterial diastòlica).
De manera general, els valors mitjans haurien de ser els següents:
- La pressió arterial normal és quan no supera xifres de 120/80 mmHg.
- Parlem de pressió arterial elevada o hipertensió quan un o tots dos números de la pressió arterial (PAS o PAD) passen de 130/80 mmHg.
- Si el PAS o pressió arterial sistòlica és igual o està per sobre de 140 mmHg, parlem d’hipertensió.
- Si el PAD o pressió arterial diastòlica és igual o està per sobre de 90 mmHg també parlem d’hipertensió.
En definitiva, com més sang bombi el cor i més estretes estiguin les artèries, més gran serà la pressió arterial.
Encara que en alguns casos la pressió arterial elevada pot desencadenar mal de cap, problemes respiratoris, sagnat nasal o canvis en la visió, els signes són molt inespecífics, per la qual cosa resulta complicat associar-los a la patologia. Així, és important tenir en compte que una persona pot tenir la pressió arterial elevada durant anys sense cap símptoma clar. És important tenir-la controlada, ja que els vasos sanguinis i el cor es van fent malbé.
Quines classes d’hipertensió arterial hi ha?
Trobem dos tipus d’hipertensió arterial:
- Hipertensió arterial essencial o primària.És de causa idiopàtica (desconeguda), sol desenvolupar-se gradualment en el transcurs dels anys i és la que tenen el 95% del total de les persones hipertenses.
- Hipertensió secundària a una altra patologia. De vegades la pressió arterial s’eleva per una malaltia no diagnosticada. Normalment s’associa a patologies renals, endocrines, coartació de l’aorta, alguns medicaments o tòxics i també pot aparèixer durant l’embaràs o preeclàmpsia.
Un problema silenciós
La hipertensió arterial és un factor de risc important que cal tenir en compte. Com ja hem dit, el perill més gran d’aquesta malaltia és que no provoca símptomes per si sola o que no ho fa de manera gaire clara, i això pot propiciar situacions greus sense haver pogut prevenir-les abans d’hora. Com més elevada sigui la pressió arterial i més temps passi sense controlar-se, més gran serà el mal.
Avui dia les malalties cardiovasculars són la primera causa de mortalitat a l’Estat espanyol.
La hipertensió pot afectar diferents zones del cos i provocar danys importants. Entre els més greus trobem problemes de tipus:
- Encefàlic: accident vascular per falta de flux o per ruptura de les artèries cerebrals, la qual cosa comporta una hemorràgia o infart. També es relaciona amb problemes de memòria o comprensió.
- Cardíac: la hipertensió pot endurir i engrossir les artèries i provocar que el cor sigui incapaç de bombar prou sang per a tots els òrgans del cos. Això pot acabar derivant en infart de miocardi, ictus, insuficiència cardíaca o altres complicacions.
- Renal: uns vasos sanguinis afeblits i estrets als ronyons poden provocar un mal funcionament d’aquests òrgans i acabar generant una insuficiència renal crònica, que a la llarga fa necessari un trasplantament de ronyó o fer diàlisi.
- Arterial: arterioesclerosi, que pot ser coronària (disminueix el flux i es produeix infart de miocardi), aòrtica (es produeix un aneurisma) o de les artèries perifèriques (isquèmia).
- Retinopatia: vasos sanguinis engrossits o estrets que poden provocar un despreniment de retina i ceguesa.
Quins factors de risc s’associen a la hipertensió essencial o primària?
Entre els factors de risc, destacaríem els següents:
- Factor hereditari. Té una associació clara amb antecedents familiars.
- Edat. El risc d’hipertensió augmenta amb l’edat, ja que amb el pas dels anys els vasos sanguinis es van afeblint i perden elasticitat.
- Raça. És més comú en persones amb ascendència africana.
- Sexe. Els homes solen ser els més afectats. En dones, aquest risc s’incrementa a partir dels 55 anys.
- Excés de pes o obesitat. Com més pes, cal més sang per subministrar oxigen als teixits.
- Estrès. Els nivells elevats d’estrès poden provocar que augmenti la pressió arterial de manera temporal.
- Sedentarisme. Les persones que no fan exercici tendeixen a tenir una freqüència cardíaca més alta. Per tant, el cor ha de fer més esforç cada vegada que fa una contracció i s’exerceix més força sobre les artèries.
- Tòxics com el tabac i l’alcohol poden malmetre el revestiment de les parets arterials.
- Glucèmia en dejú alterada (prediabetis) o diabetis diagnosticada.
- Dieta elevada en sal i baixa en potassi
És tan dolenta la sal per a les persones amb hipertensió?
Sempre s’ha dit que, per a la hipertensió, cal rebaixar el consum de sal, perquè prendre’n massa s’associa amb la retenció de líquids i, en conseqüència, amb un augment de la pressió arterial. Però fins a quin punt és cert i necessari?
Les intervencions dietètiques destinades a reduir el risc d’hipertensió tenen un interès i importància realment considerables en la salut pública. Hi ha diversos estudis que indiquen que restringir el sodi és eficaç a l’hora de mitigar el risc d’aquesta patologia. No obstant això, també és cert que hi ha altres estudis que no troben relació sobre aquest tema o que llancen resultats poc concloents. Per exemple, en aquesta metaanàlisi, veiem com diversos estudis mostren evidència limitada respecte de la millora clínica i la reducció de la ingesta de sal. En aquest altra s’indica que la ingesta dietètica de sodi i potassi no està associada amb la pressió arterial elevada en adults sense antecedents d’hipertensió. Llavors en què quedem?
La importància del potassi
Cada vegada és més freqüent trobar estudis que investiguen el paper del potassi i altres minerals a l’hora de reduir la incidència de la hipertensió. En aquest article, es discuteix que la proporció de sodi a potassi sembla que té més relació amb els resultats de la pressió arterial que el sodi o el potassi per si sols. És a dir, l’evidència indica que la interacció entre aquests nutrients té un paper dominant en el desenvolupament de la hipertensió primària. Per tant, el problema no rauria només en un excés de sodi, sinó en la falta de potassi de la dieta, que podria agreujar la situació. De fet, alguns estudis mostren que augmentar la ingesta de potassi podria fins i tot reduir més la tensió arterial que no pas limitant el sodi.
En aquest, es destaquen els efectes protectors del potassi en la dieta sobre la vasculatura quan es fa una dieta alta en sodi. I d’altres com aquest o aquest mostren com prendre més potassi redueix la pressió arterial en persones amb hipertensió i no té efectes adversos sobre les concentracions de lípids en sang, catecolamines o la funció renal en adults.
Com podem prevenir la hipertensió arterial?
La part positiva d’aquesta patologia és que podem fer coses per reduir-ne la incidència i millorar la situació.
Diagnosticar ben aviat la pressió arterial alta pot ser una gran ajuda per prevenir els problemes que se’n deriven. Per poder detectar-la, hi ha diferents proves disponibles. La més habitual és el maneguet de pressió (esfigmomanòmetre). De fet, les persones de més de divuit anys haurien de mesurar-se la pressió arterial cada any, sobretot si hi ha historial de lectures amb pressió arterial alta o factors hereditaris.
D’altra banda, el que hauríem de fer per reduir la hipertensió arterial sobretot és modificar l’estil de vida:
- Deixar de banda tabac, alcohol i altres addiccions.
- Mantenir un pes corporal saludable.
- Fer exercici físic de manera regular, com a mínim 3-4 vegades per setmana i de manera vigorosa.
- Vigilar la relació entre la ingesta de sodi i potassi en la dieta.
- Reduir o gestionar l’estrès.
- Beure prou aigua.
A més, també hi ha tractament farmacològic (com diürètics, betabloquejants, antagonistes de calci, inhibidors de l’enzim convertidor d’angiotensina i antagonistes dels receptors d’angiotensina II) i és important identificar possibles lesions en els òrgans diana.
En definitiva, encara cal molta recerca per extreure conclusions definitives respecte de certs aspectes relacionats amb la patologia, però el que hem de tenir en compte –com amb tot en aquesta vida– és que no hem de buscar un sol culpable de la situació, sinó que hem d’entendre el context i treballar sobre diferents punts per intentar minimitzar el problema.
