El sucre i les muntanyes russes
Estaven molt cansats, semblava que s’adormien, però després de menjar un producte amb sucre refinat s’exciten. Han pujat a dalt de tot de la muntanya russa de cop, només menjant, sense haver passat pel llit. Al cap d’una estona, els nivells de sucre en sang disminueixen i l’esgotament torna. “Les alteracions continuades dels nivells de sucre en sang produeixen canvis emocionals i esgoten el sistema nerviós”, segons els especialistes de les botigues Marsan. Una alternativa al sucre que tant agrada als nens llaminers són les melasses, de cereals i de fruites i vegetals. “Són productes més saludables que els sucres refinats, perquè proporcionen vitamines, minerals, proteïnes, sucres complexos i enzims, i, perquè, són molt digeribles i afavoreixen una corba de glucèmia estable”, expliquen.
[/destacat]
El petit de casa estava malalt constantment. Una setmana, un constipat. Una altra, unes diarrees infinites. Una altra, molta tos. Ho agafava tot. Abraçava tots els virus que rondaven. Ho asseguraven els seus pares. “Quan vèiem que a la classe hi corria algun virus, patíem perquè sabíem que a ell li tocava”. Va ser així fins que, un dia, farts de tants patiments, van decidir revisar amb atenció què passava.
Per entendre-ho, cal tenir en compte que el 70% del sistema immunitari és al budell. “Una ingesta excessiva de sucre refinat fa que s’alteri la flora bacteriana, i, per tant, que creixin els gèrmens patògens, i, per conseqüent, que baixi el sistema immunitari”. Ho explica la doctora Maite Bravo, metge homeòpata i directora docent del màster en Medicina Homeopàtica IL3 Barcelona. Així doncs, un sistema immunitari debilitat no pot tenir una resposta adequada davant dels virus i els bacteris; els deixarà passar.
Si els pares dubten si l’alimentació dels seus fills és sana i equilibrada, es poden fixar ens dues coses. La primera, les femtes; la segona, el color de la llengua. “Un nen que sovint va restret o que fa unes caques diarreiques està demostrant que no menja bé”. Si va restret, malament, perquè llavors augmenten els tòxics interiors. D’altra banda, la caca desfeta vol dir que no s’han absorbit els nutrients. En canvi, el color de la llengua també és com un llibre obert sobre l’alimentació. “Una llengua bruta és un símptoma que passa alguna cosa amb l’alimentació del petit. Sense embuts, que no està fent una alimentació sana”.
I, entre d’altres, una de les qüestions que es van fer va ser l’alimentació. Era un nen golafre, que menjava aliments ensucrats per esmorzar, com croissants de xocolata, rosquilles o galetes de xocolata. També menjava altres coses, però la brioixeria industrial li encantava. Els va costar acceptar-ho, perquè, d’entrada, no ho haurien dit mai, però l’excés d’aliments amb sucres refinats era el culpable de tot.
Recordeu aquell petit de casa que estava malalt constantment? Doncs, ja no ho està. Fa un any dels constipats, diarrees, virus i no sé quantes coses que l’afectaven dia sí i dia també. A casa, van deixar d’entrar-hi els dolços i les galetes, i la cuina es va omplir de fruites i verdures. El flequer de costat de casa es va convertir en amic íntim del petitó, i se’l va guanyar regalant-li cada dia un panet o un bastonet integrals; al final, va aconseguir un client empedreït: un panarra, vaja.
