Aquestes petites joies vermelles ja es trobaven de manera silvestre a l’Europa medieval, on es feien servir com a remeis medicinals i com a tint per fer pintures i manuscrits de l’època.
Es creu que el gerd vermell (Rubus idaeus L.) va ser cultivat per primer cop a Grècia i que van ser els romans qui van escampar-ne les llavors arreu d’Europa. Més tard, va arribar també a l’Amèrica del Nord i, a final del segle XIX, ja hi havia més de vint varietats diferents, que avui es comercialitzen arreu del món. Actualment, els productors mundials de gerds més importants són els països de l’est d’Europa i els Estats Units.
Sovint, el fruit del gerd es confon amb la mora. Per diferenciar-los cal tenir present que el gerd té forma de petit receptacle còncau, és a dir, és buit per dins, mentre que la mora és un fruit compacte sense orifici central.
Propietats nutricionals del gerd
Com passa amb qualsevol altre fruit, el component més abundant del gerd és l’aigua.
El gerd es tracta d’un aliment molt baix en calories –52 Kcal per 100 g–, ric en fibra i sobretot en fitonutrients. Aquestes substàncies bioactives són compostos fitoquímics que es troben de manera natural en tots els vegetals i que actuen com a mecanisme de defensa. Tenen moltes propietats beneficioses que ajuden a mantenir la salut i el benestar.
En el gerd destaquen dos tipus de fitonutrients que pertanyen al grup dels polifenols i que tenen un potencial antioxidant molt elevat:
- Les antocianines. Pigment natural classificat com a flavonoide. A part de ser el responsable principal de l’acció antioxidant del gerd, també li confereix el color vermell viu.
- L’àcid el·làgic. Es genera a partir de reaccions químiques que tenen lloc a la planta de manera espontània a partir d’un tipus de tanins –un altre tipus de polifenol– anomenats el·lagitanins. A més de la capacitat antioxidant, des de fa un temps l’àcid el·làgic és el punt de mira de molts estudis per la seva capacitat antimutagènica i anticancerígena.
Altres components menys abundants, però també rellevants, del gerd vermell són:
- Vitamina C. El gerd conté 26 mg de vitamina C per cada 100 g. Aquesta vitamina hidrosoluble intervé en la formació de col·lagen, ossos i dents, glòbuls vermells i afavoreix l’absorció del ferro dels aliments i la resistència a les infeccions.
- Folats. És la forma en què trobem la vitamina B9 en els aliments. Intervé en el procés de formació i maduració dels glòbuls blancs i vermells, en la síntesi de material genètic i en processos de divisió cel·lular, entre d’altres.
- Minerals. Especialment ric en potassi (151 mg per 100 g). El potassi és necessari per transmetre i generar l’impuls nerviós, perquè l’activitat muscular sigui correcta i intervé en l’equilibri de l’aigua dins i fora de la cèl·lula.
També conté calci i magnesi, però en menys proporció.
- Fibra. com la resta de fruits, l’aportació de fibra del gerd és considerable i contribueix a millorar el sistema digestiu.
Els principals efectes del gerd sobre l'organisme
- Acció antioxidant
La deu sobretot a les antocianines, però també hi contribueixen l’àcid el·làgic i la vitamina C. Aquestes substàncies protegeixen sobretot de l’estrès oxidatiu provocat pels radicals lliures, ja que impedeixen que es malmetin molècules vitals com l’ADN, els lípids o les proteïnes.
- Acció vasoprotectora
Les antocianines també ajuden a reduir els nivells de colesterol i prevenen malalties cardiovasculars. A més, també tenen un efecte antiinflamatori i actuen de protector cerebral.
- Acció anticancerígena
Molts estudis han observat que l’àcid el·làgic protegeix l’ADN dels carcinògens químics inhibint la proliferació de cèl·lules malignes. Així doncs, sembla que protegeix de determinats tipus de càncer.
- Acció antidiabètica
Gràcies a la fibra, el gerd vermell té un impacte positiu en la regulació dels nivells de glucosa en sang. Juntament amb la resta de fibra procedent d’una alimentació variada i equilibrada, ajuda a protegir-nos de la diabetis tipus II.
Canvis vitals del gerd sobre l’organisme
La fulla del gerd és un remei natural molt utilitzat des de l’antiguitat gràcies a l’efecte astringent dels tanins. La infusió d’aquestes fulles assecades d’una manera òptima ofereix propietats relacionades amb la relaxació i tonificació de l’úter i amb la disminució dels dolors de les contraccions.
També resulta útil com a remei per tractar problemes gastrointestinals.
Pel que fa al fruit del gerd, alguns estudis diuen que el processament industrial i l’emmagatzematge del gerd poden interferir significativament en les propietats beneficioses que aporten, i poden fer que continguin menys polifenols o bé poden anul·lar-ne la capacitat antioxidant.
Recepta de batut de platan, xocolata amb fons de gers d'Elka Mocker
El gerd a la cuina
El gerd el trobem disponible en format fresc o congelat i pot ser utilitzat com a ingredient en centenars de plats, salses, melmelades, amanides, postres i begudes. Cal vigilar, però, perquè molts d’aquests productes, si els comprem ja elaborats, contenen molts sucres afegits.
La millor opció és menjar els gerds frescos (rentats i prou), o bé processar-los a casa si volem consumir preparacions amb el gerd triturat. I si són ecològics molt millor! Contindran més polifenols i menys residus tòxics procedents de pesticides.
El gerd és molt fràgil i delicat, de manera que, un cop a casa, es recomana conservar-lo en fred i en un recipient tancat hermèticament.
Les millors receptes amb gerds
Aquí trobareu algunes receptes amb aquest fruit tan deliciós que donarà, de ben segur, un toc d’alegria als vostres plats.
- Púding de chía, poma i gerds i un toc d’espècies. Recepta d’Elka Mocker.
- Batut cremós de plàtan i xocolata amb fons de gerds. Recepta d’Elka Mocker.
- Creps de cacau amb gelat de plàtan i caramel de gerds. Recepta de Mireia Gimeno Pellicer.
- Creps germinades amb coco i gerds.
Tot el que no has d'oblidar sobre els gerds
Els gerds són atractius, gustosos i una bona font d’antioxidants naturals, fibra i vitamina C. Per tot això es converteixen en un aliat perfecte per acompanyar-nos durant els dies d’estiu.
La presència de colors diferents a la dieta és important, ja que cada un l’origina un tipus de pigment determinat i, per tant, ens ofereixen propietats diverses. El gerd pot ser un component excel·lent en aquest ventall de colors de les nostres cistelles.
