Descobrim els secrets de la fruita medicinal per excel·lència: la llimona. Un cítric que ens serveix tant per ajudar a curar un mal de coll, com per millorar la circulació sanguínia, i fins i tot per prevenir les pedres als ronyons.

Sabíeu que, en les expedicions a ultramar, el capità Cook i l’armada britànica obligaven a portar un bon carregament de llimones que havien de ser ingerides a raó de 30 g diaris quan feia més de deu dies que eren a alta mar? La raó: prevenir la plaga de l’escorbut que es produeix quan no s’ingereix prou vitamina C. Per sort, avui en dia es tracta d’una malaltia quasi desapareguda, però malgrat tot podem continuar traient profit del poder antioxidant tan valuós d’aquesta fruita.

Propietats nutricionals

La llimona destaca per un gran contingut en vitamina C i dos tipus d’antioxidants: els bioflavonoides i els betacarotens.

La llimona és un dels cítrics que conté més vitamina C si se’n consumeix també part de la pell (sense pell el contingut és d’uns 53 mg; i amb pell és de 73 mg per 100 grams). Tot i que aquests nivells de vitamina C queden per sota d’altres fruites i verdures (com el bròquil o les móres) l’avantatge de les llimones és que en podem trobar quasi tot l’any.

La vitamina C és essencial per al bon funcionament de l’organisme perquè intervé en moltes reaccions metabòliques. Per altra banda, com que s’elimina per l’orina (és soluble en aigua) convé ingerir diàriament aliments que en continguin.

Convé desterrar el tòpic que la vitamina C prevé els refredats. Fins i tot el Ministeri de Sanitat es fa ressò dels resultats d’un estudi comparatiu de diverses investigacions científiques que han utilitzat la vitamina C. Les conclusions són ben contundents: l’administració de suplements de vitamina C per disminuir la incidència dels refredats entre la població en general no en justifica la prescripció mèdica de manera rutinària.

Per altra banda, sí que podem destacar les propietats antioxidants de la llimona, capaces de prevenir l’activitat negativa dels radicals lliures que produeixen l’envelliment de l’organisme. La llimona conté quasi trenta components antioxidants, entre els quals destaquen els flavonoides, que són uns pigments naturals protectors de l’oxidació de la fruita (flavus significa ‘groc’). Aquests flavonoides tenen noms complicats –rutina, hesperidina, naringenina o luteïna– i efectes beneficiosos com ara millorar la resistència i la permeabilitat dels vasos sanguinis. Alguns, a més, actuen com a antitrombòtics, antiinflamatoris i protectors del fetge. Els altres antioxidants destacats de la llimona són els betacarotens, que inhibeixen el desenvolupament de tumors, especialment els de pulmó i de pell.

Efectes sobre l'organisme

La llimona, tot i tenir gust àcid, una vegada metabolitzada, i sempre que en prenguem amb mesura, té un efecte alcalí que ens ajuda a compensar la tendència natural a l’acidificació del cos. Aquesta acidificació està provocada per la majoria de situacions amb què ens enfrontem cada dia: els aliments refinats i processats, la contaminació atmosfèrica, les reaccions de l’organisme davant l’estrès, etc.

Un altre efecte important de la llimona és que té una acció beneficiosa sobre el fetge, ja que l’ajuda a millorar les funcions de descongestió, que són essencials per evitar l’acumulació de tòxics a l’organisme. També cal destacar el fet que la llimona ens pot ajudar a reduir el colesterol.

En darrer lloc, però no per això menys important, cal destacar les evidències científiques que hi ha en la prevenció de formació de pedres als ronyons. Com que conté molt de citrat, la llimonada –sense sucre– és un remei deliciós per prevenir les temudes pedres.

Tot i aquests efectes tan fabulosos de la llimona, cal no abusar-ne i, de fet, convé anar amb molt de compte si s’està embarassada o es dóna el pit, ja que els olis essencials d’aquesta fruita poden arribar a ser tòxics; a més s’ha d’evitar menjar-ne en el cas de patir d’úlcera d’estómac o de gastritis. També cal tenir present que l’excés d’àcid de la llimona pot atacar l’esmalt dental,. Per tant, com qualsevol aliment, cal prendre’l amb mesura.

Canvis vitals

La llimona és de naturalesa fresca i ens pot ajudar a produir canvis vitals beneficiosos: refresca l’organisme, calma la set i fa baixar la febre, és un tònic digestiu que promou la formació i secreció de bilis –per tant contribueix a activar el fetge–, ens ajuda a combatre l’excés de mucositat intestinal, a combatre les flatulències i, en general, les indigestions.

I tal com ens recorda el doctor Pérez-Calvo en aquest article, prendre el suc de mitja llimona diluït en aigua durant els àpats ens ajuda a desbloquejar l’energia dels aliments concentrats i rics en proteïna animal que ens poden fer enfadar.

Com es cuina

El suc de llimona s’utilitza com a ingredient refrescant en moltes receptes, begudes, i vinagretes.

Les llimones es poden conservar perfectament durant setmanes a temperatura ambient sense necessitat de nevera; dins de la nevera, es poden conservar en bones condicions fins i tot durant un mes.

A banda del suc, també en podem aprofitar la pell per fer infusions.

Cultiu ecològic, proper i de temporada:

És important comprar llimones ecològiques sempre que en vulguem aprofitar la pell, ja que evitarem les ceres amb què es tracten i els insecticides i fungicides de les de cultiu industrial.

L’arbre floreix durant tot l’any, però la millor època és del mes d’octubre fins al mes de juny. Durant el juliol i l’agost les llimones que trobem al mercat són majoritàriament d’importació, per tant, és millor consumir-ne quan puguem adquirir-ne de proximitat.

Receptes bàsiques

De manera semblant al que vam comentar en el cas de les mandarines, la llimona té una naturalesa doble: el suc té un efecte molt refrescant i és ingredient de moltes receptes de postres fresques o de vinagretes per a amanides; però, en canvi, la pell té un efecte escalfador i és ingredient d’infusions que ens ajuden a escalfar-nos a l’època freda de l’any. Trobareu exemples de tots dos casos en les receptes dels nostres xefs.

Bernard Benbassat

Montse Vallory

Resum

La llimona és un aliment amb propietats remeieres conegudes des de fa segles a la nostra cultura; cal destacar que conté antioxidants que prevenen l’envelliment del cos i que estimula la digestió.

Montse Reus
Montse Reus

Dietista i Ambientòloga

  @montsevolutiva   @montsereusdietista