Els apunts d'en Xevi

Els estrògens endògens (els que fabriquem nosaltres a través de l’enzim aromatasa) i exògens (els que vénen dels aliments o dels tòxics ambientals) són biotransformats a estrògens conjugats. Els conjuguem especialment en estrògens sulfatats i glucoronitzats.

Aquests enzims s’expressen sobretot al fetge però també en els teixits sensibles als estrògens, com el teixit mamari.

Tothom té una capacitat determinada per conjugar els estrògens i eliminar-los que varia d’un cas a un altre.

La glucoronització és una via importantíssima per a la detoxificació de l’organisme. Sabràs que glucoronitzes malament perquè la part blanca del ulls (escleròtica) la tens de color groguenca, així com la pell, i possiblement notes picors a tot arreu. Posa’t davant del mirall i observa. Si tens dubtes et recomano fer una analítica per assegurar-te’n.

A l’analítica trobarem la bilirubina total i la bilirubina indirecta excessivament elevades i, en canvi, la bilirubina directa sortirà entre els valors normals. És el que anomenen la síndrome de Gilbert: una mala glucoronització de la bilirubina a través de la glucoronització UGT1A1.

Els estrògens, quan estan conjugats, no poden adherir-se al seu receptor i, per tant, no tenen activitat biològica.

Les glucoroniltransferases o UGT són els enzims que generen àcid glucorònic i executen la glucoronització dels catecolestrògens, que s’eliminen conjugats amb el glucorònic ràpidament per la bilis i l’orina.

L’estrona i el 17beta estradiol es glucoronitzen per diferents formes de glucoroniltranseferases (UGT), que catalitzen la seva glucoronització. I són: UGT 2B7, 1A1, 1A3, 1A4, 1A8, 1A9 i 1A10.

La glucoronització és catalitzada pels enzims UDP-glucoroniltransferasa (UGT) i engloba la conjugació d’àcid glucorònic amb substàncies tòxiques de dins l’organisme (endotoxines) i de substàncies tòxiques a les quals estem exposats i que vénen del nostre entorn (xenobiòtics). Tot plegat forma metabòlits inactius que són solubles amb aigua i que podrem eliminar per l’orina.

La UGT prevé l’acumulació de components potencialment tòxics o la consegüent bioactivació d’intermediaris potencialment més tòxics.

S’han identificat 2 famílies d’enzims per a la UGT:

UGT1 (UGT1A) i UGT2 (UGT2A i UGT2B).

Els enzims de la glucoronització no només actuen en el fetge

La glucoronidació té lloc al fetge, a l’epiteli biliar (vesícula biliar), ronyons, intestí, pròstata, ovaris i mames.

A part d’eliminar els estrògens, aquest embut de la glucoronització també té altres substrats que s’encarreguen de metabolitzar i facilitar-ne l’eliminació.

Per aquest embut s’eliminen concretament els substrats:

• Hormones esteroides endògenes (glucocorticoides, mineralocorticoides, andrògens, estrògens, i progestàgens)
• Aglicones: genisteïna/daidzeïna que trobem a la soja (miso i tempeh, especialment) i al sèsam
• Bilirubina
• Hormones tiroïdals (T4 i T3)
• Àcids biliars
• Amines
• À. grassos
• Drogues i medicaments
• Alcohol
• Carcinògens
• Contaminants ambientals

En el cas de la bilirubina, gràcies a l’àcid glucorònic, la bilirubina no conjugada (o indirecta) és catalitzada cap a bilirubina conjugada (o directa) que és una forma hidrosoluble (soluble amb aigua) i es pot eliminar fàcilment a través de la bilis.

I els andrògens (hormones masculines) també tenen la glucoronització com a principal via d’eliminació, juntament amb la sulfatació.

La conjugació per la sulfatació i per la glucoronització de l’estrona E1 i l’estradiol E2 en faciliten l’eliminació i també una menor activitat hormonal a les cèl·lules diana.

Fins i tot durant la postmenopausa, quan els ovaris ja han parat de fabricar estrògens, trobem que els nivells d’estrògens estan molt baixos en sang però, en canvi, pel que fa a l’endometri de l’úter i del teixit mamari en dones amb càncer de mama els nivells són de 10-50 vegades més alts… igual que en les dones amb la premenopausa.

Per tant, les dones postmenopàusiques poden tenir nivells elevats d’estrògens sintetitzats en teixits extragonadals i d’estrògens circulants no metabolitzats.

Has d’estar alerta si ets un glucoronitzador lent i acumules estrògens i també bilirubina a l‘organisme perquè aquesta característica està relacionada amb diferents tipus de càncer i alteracions hormonals.

Què hi podem fer? Ho podem empitjorar i millorar

Haurem d’escollir bé. Som-hi!

Els components naturals i químics que inhibeixen la UGT i, per tant, ens empitjorarien la salut, són:

• Quercetina: pela de la poma, raïm i altres fruites, all, ceba.
• Tangeritina (redueix l’eficàcia del tamoxifè)
• Crisina: passiflora, mel i pròpolis.
• Silimarina (o silibinina) és un flavonoide que trobem al card marià (inhibeix la UGT 1 A1, que també degrada el beta-estradiol)
• Acetaminofèn (paracetamol)
• AINES: Diclofenac (voltaren), diflunisal (Dolobid), indometacina, ketoprofè (Fastum), Naproxèn (Naproxeno o antalgin), àcid niflúmic (adolonta, niflactol), ibuprofè.
• À. Retinoic
• Naringenina (aranja), genisteïna (soja i sèsam).

A través de la nutrició podem influir en l’expressió o activitat de l’enzim UGT, ja que al cap d’1 hora de postexposició del fitoquímic que hem ingerit, en detectem els metabòlits a l’orina i ens permet valorar la millor o pitjor activitat de l’enzim de la glucoronització.

La genisteïna estimula el creixement del càncer de mama en rates. La daidzeïna té un efecte oposat i, a més, millora la capacitat del tamoxifè per prevenir el càncer de mama.

La quercetina té propietats antihipertensives, millora la funció endotelial, antitrombòtica i antiinflamatòria, té un efecte antiinfecciós i immunoregulador, prevé l’obesitat i les seves malalties associades, i millora la força física! Però la quercetina inhibeix la UGT.

Ens hem de centrar a millorar la glucoronització, especialment aquelles persones que glucoronitzen malament.

El consum de fruites i verdures augmenta l’activitat de la UGT1A1 i, per tant, ens permet eliminar correctament els estrògens i tots els altres substrats que es metabolitzen per aquest embut.

És estimulat amb:

• L’EE2 o 17alfa-EthynylEstradiol és un estrogen derivat del 17-beta estradiol E2 que es fabrica per augmentar els nivells d’estrògens un cop s’adhereix al receptor.

És un xenoestrogen que trobem als anticonceptius orals o altres propostes hormonals com ara els pegats transdèrmics, que condicionen un risc de trombosi venosa profunda o càncer d’endometri.

És una opció que no contemplo com a proposta de tractament per millorar la UGT pels riscos que comporta.

• Cítrics: Taronges, pomelos, mandarina, llimona, llima.

Activa la UGT1A1 fins i tot a les persones amb un polimorfisme al gen UGT1A1*28 que condiciona una UGT més baixa. Les persones que consumeixen > 0,5 preses/dia de fruites cítriques o aliments de la família de les Rutaceae tenen uns nivells de bilirubina total i bilirubina indirecta < 30 % gràcies a la millor activitat de la UGT1A1 (en pacient amb un genotip homozigot). S’ha vist que el consum de cítrics condiciona una millor activitat o expressió genètica de la UGT1A1 amb una glucoronització més important de la bilirubina, estrògens, etc.

• Crucíferes: S’ha vist que el consum de crucíferes condiciona una millor activitat o expressió genètica de la UGT1A1 amb una glucoronització més important de la bilirubina, dels estrògens, etc.

• Daidzeïna: És un fitoestrogen present a la soja (miso i tempeh especialment) i els seus metabòlits, obtinguts en la fase 1 de fetge i que són els que tenen més activitat: equol, 3′-hydroxy-daidzein, 6-hydroxy-daidzein, glycitein i O-DMA (O-desmethylangolensin).

Redueixen els nivells d’estradiol E2 als teixits dels humans.      És recomanable utilitzar la daidzeïna sola en lloc de barrejada amb les isoflavones de la soja pel poder procancerígen a l’úter o a les mames. I, a més, el consum de soja antagonitza l’efecte protector de la daidzeïna.

• Calci-d-glucarat: En suplements a l’herbolari. Es troba a les pomes, al bròquil i al raïm.
• Te kombutxa fermentat: Millora la nostra capacitat de fabricar àcid glucorònic. Prendre’n regularment.
• Carxofa

Avui en Pep ens facilitarà la glucoronització amb uns plats deliciosos.

Ja ho tenim!

Salut!

Xevi Verdaguer