L’hort vegetal

Plat principal  |  Pep Nogué, Xevi Verdaguer

Recepta per tractar la glucoronització dels estrògens

  • Racions:
    6
  • Dificultat:
    Mitjana
  • Temps:
    35 minuts

Ingredients

  • 1 coliflor
  • 12 cols de Brussel·les
  • 10 g de llavors de comí
  • 20 g d’algues en pols
  • 50 ml d’oli de llavors de comí
  • 50 ml d’oli de llavors de sèsam
  • 20 g de nous
  • 25 g de xips de kale
  • 1 pebrot verd italià
  • Sal rosa
  • 50 ml d’oli d’oliva verge extra

Dieta

  • Ceto
  • Depurativa
  • Omnívora
  • Paleo
  • Vegana
  • Vegetariana
Pep Nogué

Pep Nogué
Xef, professor de cuina i divulgador de gastronomia

cib.education/ @pepnogue
Xevi Verdaguer

Xevi Verdaguer
Psiconeuroinmunòleg (PNI) de referència, divulgador científic i fisioterapeuta

xeviverdaguer.com @xeviverdaguer
 

L’hort vegetal

Plat principal  |  Pep Nogué, Xevi Verdaguer

  • Racions:
    6
  • Dificultat:
    Mitjana
  • Temps:
    35 minuts

Recepta per tractar la glucoronització dels estrògens


Ingredients

  • 1 coliflor
  • 12 cols de Brussel·les
  • 10 g de llavors de comí
  • 20 g d’algues en pols
  • 50 ml d’oli de llavors de comí
  • 50 ml d’oli de llavors de sèsam
  • 20 g de nous
  • 25 g de xips de kale
  • 1 pebrot verd italià
  • Sal rosa
  • 50 ml d’oli d’oliva verge extra

Elaboració

  1. Poseu una olla al foc amb aigua i un polsim de sal. Quan arrenqui el bull, tireu-li les cols de Brussel·les i coeu-les deixant-les un punt grenyals. Retireu-les ràpidament i refredeu en aigua i gel mig minut. Escorreu i reserveu.
  2. A la mateixa aigua bulliu la coliflor en pomets. Quan sigui grenyal, retireu-ne uns poms i la resta deixeu-los coure un xic més. Refredeu els pomets grenyals com les cols de Brussel·les.
  3. Quan la resta de coliflor sigui cuita, retireu-la i tritureu-la amb els dos olis i les algues. Reserveu.
  4. Renteu el pebrot verd, talleu-lo a bastonets.
  5. Munteu el plat posant el puré a sota.
  6. Col·loqueu al damunt les nous picades, els bastonets de pebrot, els pomets de coliflor i les cols saltades amb un raig d’oli, un polsim d’algues, els xips de kale i un raig d’oli d’oliva verge extra.
[destacat estil="apunts"]

Els apunts d'en Xevi

Els estrògens endògens (els que fabriquem nosaltres a través de l’enzim aromatasa) i exògens (els que vénen dels aliments o dels tòxics ambientals) són biotransformats a estrògens conjugats. Els conjuguem especialment en estrògens sulfatats i glucoronitzats. Aquests enzims s’expressen sobretot al fetge però també en els teixits sensibles als estrògens, com el teixit mamari. Tothom té una capacitat determinada per conjugar els estrògens i eliminar-los que varia d’un cas a un altre. La glucoronització és una via importantíssima per a la detoxificació de l’organisme. Sabràs que glucoronitzes malament perquè la part blanca del ulls (escleròtica) la tens de color groguenca, així com la pell, i possiblement notes picors a tot arreu. Posa’t davant del mirall i observa. Si tens dubtes et recomano fer una analítica per assegurar-te’n. A l’analítica trobarem la bilirubina total i la bilirubina indirecta excessivament elevades i, en canvi, la bilirubina directa sortirà entre els valors normals. És el que anomenen la síndrome de Gilbert: una mala glucoronització de la bilirubina a través de la glucoronització UGT1A1. Els estrògens, quan estan conjugats, no poden adherir-se al seu receptor i, per tant, no tenen activitat biològica. Les glucoroniltransferases o UGT són els enzims que generen àcid glucorònic i executen la glucoronització dels catecolestrògens, que s’eliminen conjugats amb el glucorònic ràpidament per la bilis i l’orina. L’estrona i el 17beta estradiol es glucoronitzen per diferents formes de glucoroniltranseferases (UGT), que catalitzen la seva glucoronització. I són: UGT 2B7, 1A1, 1A3, 1A4, 1A8, 1A9 i 1A10. La glucoronització és catalitzada pels enzims UDP-glucoroniltransferasa (UGT) i engloba la conjugació d’àcid glucorònic amb substàncies tòxiques de dins l’organisme (endotoxines) i de substàncies tòxiques a les quals estem exposats i que vénen del nostre entorn (xenobiòtics). Tot plegat forma metabòlits inactius que són solubles amb aigua i que podrem eliminar per l’orina. La UGT prevé l’acumulació de components potencialment tòxics o la consegüent bioactivació d’intermediaris potencialment més tòxics. S’han identificat 2 famílies d’enzims per a la UGT: UGT1 (UGT1A) i UGT2 (UGT2A i UGT2B). [/destacat]

Pep Nogué
Xef, professor de cuina i divulgador de gastronomia

https://cib.education/ @pepnogue

Xevi Verdaguer
Psiconeuroinmunòleg (PNI) de referència, divulgador científic i fisioterapeuta

www.xeviverdaguer.com @xeviverdaguer

Elaboració

  1. Poseu una olla al foc amb aigua i un polsim de sal. Quan arrenqui el bull, tireu-li les cols de Brussel·les i coeu-les deixant-les un punt grenyals. Retireu-les ràpidament i refredeu en aigua i gel mig minut. Escorreu i reserveu.
  2. A la mateixa aigua bulliu la coliflor en pomets. Quan sigui grenyal, retireu-ne uns poms i la resta deixeu-los coure un xic més. Refredeu els pomets grenyals com les cols de Brussel·les.
  3. Quan la resta de coliflor sigui cuita, retireu-la i tritureu-la amb els dos olis i les algues. Reserveu.
  4. Renteu el pebrot verd, talleu-lo a bastonets.
  5. Munteu el plat posant el puré a sota.
  6. Col·loqueu al damunt les nous picades, els bastonets de pebrot, els pomets de coliflor i les cols saltades amb un raig d’oli, un polsim d’algues, els xips de kale i un raig d’oli d’oliva verge extra.

Els apunts d’en Xevi

Els estrògens endògens (els que fabriquem nosaltres a través de l’enzim aromatasa) i exògens (els que vénen dels aliments o dels tòxics ambientals) són biotransformats a estrògens conjugats. Els conjuguem especialment en estrògens sulfatats i glucoronitzats.

Aquests enzims s’expressen sobretot al fetge però també en els teixits sensibles als estrògens, com el teixit mamari.

Tothom té una capacitat determinada per conjugar els estrògens i eliminar-los que varia d’un cas a un altre.

La glucoronització és una via importantíssima per a la detoxificació de l’organisme. Sabràs que glucoronitzes malament perquè la part blanca del ulls (escleròtica) la tens de color groguenca, així com la pell, i possiblement notes picors a tot arreu. Posa’t davant del mirall i observa. Si tens dubtes et recomano fer una analítica per assegurar-te’n.

A l’analítica trobarem la bilirubina total i la bilirubina indirecta excessivament elevades i, en canvi, la bilirubina directa sortirà entre els valors normals. És el que anomenen la síndrome de Gilbert: una mala glucoronització de la bilirubina a través de la glucoronització UGT1A1.

Els estrògens, quan estan conjugats, no poden adherir-se al seu receptor i, per tant, no tenen activitat biològica.

Les glucoroniltransferases o UGT són els enzims que generen àcid glucorònic i executen la glucoronització dels catecolestrògens, que s’eliminen conjugats amb el glucorònic ràpidament per la bilis i l’orina.

L’estrona i el 17beta estradiol es glucoronitzen per diferents formes de glucoroniltranseferases (UGT), que catalitzen la seva glucoronització. I són: UGT 2B7, 1A1, 1A3, 1A4, 1A8, 1A9 i 1A10.

La glucoronització és catalitzada pels enzims UDP-glucoroniltransferasa (UGT) i engloba la conjugació d’àcid glucorònic amb substàncies tòxiques de dins l’organisme (endotoxines) i de substàncies tòxiques a les quals estem exposats i que vénen del nostre entorn (xenobiòtics). Tot plegat forma metabòlits inactius que són solubles amb aigua i que podrem eliminar per l’orina.

La UGT prevé l’acumulació de components potencialment tòxics o la consegüent bioactivació d’intermediaris potencialment més tòxics.

S’han identificat 2 famílies d’enzims per a la UGT:

UGT1 (UGT1A) i UGT2 (UGT2A i UGT2B).

Els apunts d'en Xevi

Els estrògens endògens (els que fabriquem nosaltres a través de l’enzim aromatasa) i exògens (els que vénen dels aliments o dels tòxics ambientals) són biotransformats a estrògens conjugats. Els conjuguem especialment en estrògens sulfatats i glucoronitzats.

Aquests enzims s’expressen sobretot al fetge però també en els teixits sensibles als estrògens, com el teixit mamari.

Tothom té una capacitat determinada per conjugar els estrògens i eliminar-los que varia d’un cas a un altre.

La glucoronització és una via importantíssima per a la detoxificació de l’organisme. Sabràs que glucoronitzes malament perquè la part blanca del ulls (escleròtica) la tens de color groguenca, així com la pell, i possiblement notes picors a tot arreu. Posa’t davant del mirall i observa. Si tens dubtes et recomano fer una analítica per assegurar-te’n.

A l’analítica trobarem la bilirubina total i la bilirubina indirecta excessivament elevades i, en canvi, la bilirubina directa sortirà entre els valors normals. És el que anomenen la síndrome de Gilbert: una mala glucoronització de la bilirubina a través de la glucoronització UGT1A1.

Els estrògens, quan estan conjugats, no poden adherir-se al seu receptor i, per tant, no tenen activitat biològica.

Les glucoroniltransferases o UGT són els enzims que generen àcid glucorònic i executen la glucoronització dels catecolestrògens, que s’eliminen conjugats amb el glucorònic ràpidament per la bilis i l’orina.

L’estrona i el 17beta estradiol es glucoronitzen per diferents formes de glucoroniltranseferases (UGT), que catalitzen la seva glucoronització. I són: UGT 2B7, 1A1, 1A3, 1A4, 1A8, 1A9 i 1A10.

La glucoronització és catalitzada pels enzims UDP-glucoroniltransferasa (UGT) i engloba la conjugació d’àcid glucorònic amb substàncies tòxiques de dins l’organisme (endotoxines) i de substàncies tòxiques a les quals estem exposats i que vénen del nostre entorn (xenobiòtics). Tot plegat forma metabòlits inactius que són solubles amb aigua i que podrem eliminar per l’orina.

La UGT prevé l’acumulació de components potencialment tòxics o la consegüent bioactivació d’intermediaris potencialment més tòxics.

S’han identificat 2 famílies d’enzims per a la UGT:

UGT1 (UGT1A) i UGT2 (UGT2A i UGT2B).

Els enzims de la glucoronització no només actuen en el fetge

La glucoronidació té lloc al fetge, a l’epiteli biliar (vesícula biliar), ronyons, intestí, pròstata, ovaris i mames.

A part d’eliminar els estrògens, aquest embut de la glucoronització també té altres substrats que s’encarreguen de metabolitzar i facilitar-ne l’eliminació.

Per aquest embut s’eliminen concretament els substrats:

  • Hormones esteroides endògenes (glucocorticoides, mineralocorticoides, andrògens, estrògens, i progestàgens)
  • Aglicones: genisteïna/daidzeïna que trobem a la soja (miso i tempeh, especialment) i al sèsam
  • Bilirubina
  • Hormones tiroïdals (T4 i T3)
  • Àcids biliars
  • Amines
  • À. grassos
  • Drogues i medicaments
  • Alcohol
  • Carcinògens
  • Contaminants ambientals

En el cas de la bilirubina, gràcies a l’àcid glucorònic, la bilirubina no conjugada (o indirecta) és catalitzada cap a bilirubina conjugada (o directa) que és una forma hidrosoluble (soluble amb aigua) i es pot eliminar fàcilment a través de la bilis.

I els andrògens (hormones masculines) també tenen la glucoronització com a principal via d’eliminació, juntament amb la sulfatació.

La conjugació per la sulfatació i per la glucoronització de l’estrona E1 i l’estradiol E2 en faciliten l’eliminació i també una menor activitat hormonal a les cèl·lules diana.

Fins i tot durant la postmenopausa, quan els ovaris ja han parat de fabricar estrògens, trobem que els nivells d’estrògens estan molt baixos en sang però, en canvi, pel que fa a l’endometri de l’úter i del teixit mamari en dones amb càncer de mama els nivells són de 10-50 vegades més alts… igual que en les dones amb la premenopausa.

Per tant, les dones postmenopàusiques poden tenir nivells elevats d’estrògens sintetitzats en teixits extragonadals i d’estrògens circulants no metabolitzats.

Has d’estar alerta si ets un glucoronitzador lent i acumules estrògens i també bilirubina a l‘organisme perquè aquesta característica està relacionada amb diferents tipus de càncer i alteracions hormonals.

Què hi podem fer? Ho podem empitjorar i millorar

Haurem d’escollir bé. Som-hi!

Els components naturals i químics que inhibeixen la UGT i, per tant, ens empitjorarien la salut, són:

  • Quercetina: pela de la poma, raïm i altres fruites, all, ceba.
  • Tangeritina (redueix l’eficàcia del tamoxifè)
  • Crisina: passiflora, mel i pròpolis.
  • Silimarina (o silibinina) és un flavonoide que trobem al card marià (inhibeix la UGT 1 A1, que també degrada el beta-estradiol)
  • Acetaminofèn (paracetamol)
  • AINES: Diclofenac (voltaren), diflunisal (Dolobid), indometacina, ketoprofè (Fastum), Naproxèn (Naproxeno o antalgin), àcid niflúmic (adolonta, niflactol), ibuprofè.
  • À. Retinoic
  • Naringenina (aranja), genisteïna (soja i sèsam).

A través de la nutrició podem influir en l’expressió o activitat de l’enzim UGT, ja que al cap d’1 hora de postexposició del fitoquímic que hem ingerit, en detectem els metabòlits a l’orina i ens permet valorar la millor o pitjor activitat de l’enzim de la glucoronització.

La genisteïna estimula el creixement del càncer de mama en rates. La daidzeïna té un efecte oposat i, a més, millora la capacitat del tamoxifè per prevenir el càncer de mama.

La quercetina té propietats antihipertensives, millora la funció endotelial, antitrombòtica i antiinflamatòria, té un efecte antiinfecciós i immunoregulador, prevé l’obesitat i les seves malalties associades, i millora la força física! Però la quercetina inhibeix la UGT.

Ens hem de centrar a millorar la glucoronització, especialment aquelles persones que glucoronitzen malament.

El consum de fruites i verdures augmenta l’activitat de la UGT1A1 i, per tant, ens permet eliminar correctament els estrògens i tots els altres substrats que es metabolitzen per aquest embut.

És estimulat amb:

  • L’EE2 o 17alfa-EthynylEstradiol és un estrogen derivat del 17-beta estradiol E2 que es fabrica per augmentar els nivells d’estrògens un cop s’adhereix al receptor.

És un xenoestrogen que trobem als anticonceptius orals o altres propostes hormonals com ara els pegats transdèrmics, que condicionen un risc de trombosi venosa profunda o càncer d’endometri.

És una opció que no contemplo com a proposta de tractament per millorar la UGT pels riscos que comporta.

  • Cítrics: Taronges, pomelos, mandarina, llimona, llima.

Activa la UGT1A1 fins i tot a les persones amb un polimorfisme al gen UGT1A1*28 que condiciona una UGT més baixa. Les persones que consumeixen > 0,5 preses/dia de fruites cítriques o aliments de la família de les Rutaceae tenen uns nivells de bilirubina total i bilirubina indirecta < 30 % gràcies a la millor activitat de la UGT1A1 (en pacient amb un genotip homozigot). S’ha vist que el consum de cítrics condiciona una millor activitat o expressió genètica de la UGT1A1 amb una glucoronització més important de la bilirubina, estrògens, etc.

  • Crucíferes: S’ha vist que el consum de crucíferes condiciona una millor activitat o expressió genètica de la UGT1A1 amb una glucoronització més important de la bilirubina, dels estrògens, etc.
  • Daidzeïna: És un fitoestrogen present a la soja (miso i tempeh especialment) i els seus metabòlits, obtinguts en la fase 1 de fetge i que són els que tenen més activitat: equol, 3′-hydroxy-daidzein, 6-hydroxy-daidzein, glycitein i O-DMA (O-desmethylangolensin).

Redueixen els nivells d’estradiol E2 als teixits dels humans.      És recomanable utilitzar la daidzeïna sola en lloc de barrejada amb les isoflavones de la soja pel poder procancerígen a l’úter o a les mames. I, a més, el consum de soja antagonitza l’efecte protector de la daidzeïna.

  • Calci-d-glucarat: En suplements a l’herbolari. Es troba a les pomes, al bròquil i al raïm.
  • Te kombutxa fermentat: Millora la nostra capacitat de fabricar àcid glucorònic. Prendre’n regularment.
  • Carxofa

Avui en Pep ens facilitarà la glucoronització amb uns plats deliciosos.

Ja ho tenim!

Salut!

Xevi Verdaguer

Actualitzant favorits...

s'ha afegit als teus favorits

s'ha eliminat dels teus favorits

No s'ha pogut marcar com a favorit. Intenta-ho de nou si us plau.

Aquesta funcionalitat és exclusiva pels socis de la Comunitat