A punt de començar el curs escolar més estrany de les nostres vides, l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) ha publicat “L’alimentació saludable en l’etapa escolar”, un manual de referència tant per a famílies com per a escoles i serveis de restauració escolar. De fet, no és una guia nova, sinó una actualització d’una primera edició del 2005 molt completa i visual de teoria i organització pràctica de menús, freqüències i racions.

Què han de menjar els nens a l'escola?

Aquesta publicació té com a objectiu promoure l’alimentació saludable en la infància i remarca la importància de l’aprenentatge d’hàbits en família i el rol del menjador escolar en tot aquest procés educatiu.

La guia facilita informació, eines i recursos a les famílies, centres educatius i serveis de restauració escolar per preparar de manera conscient els àpats i alhora promoure hàbits alimentaris saludables i també sostenibles entre la població infantil.

5 aportacions principals de la nova guia

Les novetats principals de l’actualització de la guia de l’alimentació saludable en l’etapa escolar 2020 són:

1-Aliments frescos i reducció del malbaratament alimentari

Es recomana prendre aliments frescos o mínimament processats, de temporada, preferentment de producció local i de venda de proximitat i de producció agroecològica.

2-S’incorporen els missatges principals de la guia del 2018 “Petits canvis per menjar millor”, també de la Generalitat

  • Consumir més fruita, hortalisses i fruita seca.
  • Canviar els productes refinats per integrals.
  • Beure aigua principalment.
  • Fer servir oli d’oliva verge, tant per amanir com per cuinar.
  • Reduir el consum de sal, sucres, carns (sobretot processades i vermella) i d’aliments ultraprocessats.

3-Noves freqüències d’aliments al menjador escolar

Aquestes noves freqüències integren les propostes de la mencionada guia “Petits canvis” i tenen la intenció d’oferir un menú més saludable per als infants, però també per al planeta, ja que promou evitar el malbaratament alimentari i l’impacte mediambiental de les decisions de compra (més vegetals i menys animals):

  • S’augmenta la presència de proteïna vegetal en forma de llegums.
  • S’augmenta la recomanació d’hortalisses a cada àpat (sigui en un primer plat o segon).
  • Hi ha una aposta pels cereals integrals.
  • Es redueix la presència de carns i peixos. Aquest punt preocupa certes famílies, que pensen que, si no hi ha tall, l’àpat és incomplet.
plat harvard alimentació infantil

Adaptacions del plat de Harvard amb plat únic o amb primer i segon plat

4-Menús per a situacions especials i d’atenció a la diversitat

A part dels menús que ja s’estaven elaborant per motius de salut (al·lèrgies o malaltia celíaca, per exemple), també es tenen en compte motius ètics o religiosos. Això es tradueix en menús sense porc o sense aliments d’origen animal –cada cop més demanats i que generaven controvèrsia–, per exemple.

5-Més protagonisme als infants

  • Donar més protagonisme als infants fent-los partícips del procés alimentari: compra, distribució dels àpats, disseny del menú, cuina i preparació de receptes, parar i recollir la taula i la cuina, etc.
  • Es considera molt important el paper de l’adult acompanyant els infants, tant al menjador escolar com en l’entorn familiar per promoure una alimentació saludable.

Piràmide activitat física

Potenciar l’activitat física en l’etapa escolar

L’OMS recomana com a mínim 60 minuts d’activitat física (moderada i intensa) al dia per afavorir un bon desenvolupament i una bona salut tant en la infància com en l’edat adulta.

La guia diu que es pot repartir en diferents moments de la jornada tenint en compte sempre el joc actiu i el moviment espontani en qualsevol ocasió, que permet una activitat moderada: pujar escales; fer els desplaçaments a l’escola caminant, en bici o patinet; pauses actives a l’escola a les classes o entre classes; a l’estona de lleure anar al parc després de l’escola o passejar per la natura, etc. També es poden incloure activitats extraescolars esportives més intenses.

Beneficis de l’activitat física:

  • Físics: un bon desenvolupament d’òrgans vitals i de l’aparell locomotor ajuda a establir una bona coordinació, a mantenir el pes i a dormir millor. Per tant, contribueix a prevenir malalties metabòliques com diabetis en l’edat adulta (i ja present en alguns infants).
  • Cognitius: amb efectes sobre el rendiment escolar, l’autoestima, l’autoconfiança, la gestió de sentiments negatius com l’angoixa o la tristor i el benestar general.
  • Eina per al desenvolupament social, ja que fomenta la integració.

Recursos d’interès

Un dels punts forts són les propostes de menús mensuals escolars per a època de fred i de calor, que fan èmfasi en els aliments de temporada per freqüència i els tipus de coccions. Hi ha propostes de menús basals (estàndard) i també per a situacions adaptades (celiaquia, al·lèrgies, veganisme o ovolactovegetarianisme).

A més, a la guia hi ha informació extra molt útil enllaçada a documents ja elaborats per la Generalitat de temes de gran interès en l’etapa escolar:

  • Pícnics per als infants quan es fan sortides escolars: recomanacions tant si el prepara la família o l’escola, idees d’entrepans i carmanyoles.
  • Repensar les celebracions de festes infantils: l’infant és el protagonista i no sempre cal celebrar-ho al voltant d’un àpat (sovint, ric en sucres, farines i greixos de mala qualitat). Es poden plantejar activitats com treballs manuals, cantar cançons, jocs a l’aire lliure o, fins i tot, preparar un pastís saludable a classe entre tots.
  • Carmanyoles per portar a l’escola: opcions de carmanyola saludable per a estudiants de secundària que poden portar a l’escola. El centre ha de tenir espai de refrigeració i per poder escalfar. També suposaria un gran estalvi per a les escoles.
  • Recomanacions sobre màquines expenedores: opcions de begudes (aigua, llet sense sucres afegits, sucs de tomàquet, pastanaga i altres hortalisses o sucs de fruites 100%) i aliments saludables (fruita fresca i envasada, hortalisses envasades, fruita seca i dessecada, bastonets de pa integral, coquetes d’arròs, iogurts sense sucres afegits, compotes o purés de fruites, entre d’altres).

En la revisió i consens d’aquesta guia hi han participat 55 professionals de 40 entitats (departaments de la Generalitat de Catalunya, universitats, municipis, societats científiques, associacions de famílies d’alumnes, col·legis professionals, associacions de persones afectades per algun trastorn, entre d’altres).

De moment només s’ha publicat en català, però ben aviat sortirà en castellà i en altres idiomes, tal com va passar amb la guia “Petits canvis”, que s’ha convertit en un document de referència per a nutricionistes d’arreu.

Lluca Rullan
Lluca Rullan

Periodista i dietista integrativa

  @llucarullan   @llucarullan