Des dels anys seixanta, el colesterol ha estat considerat el gran mal de la nostra societat. Ha estat considerat el culpable de causar malalties cardiovasculars i del cor. Unes afirmacions científiques que van agafar molta força i, als anys vuitanta, va començar un corrent molt fort que proposava dietes baixes en greixos i colesterol.
No hi ha evidència científica que demostri que prendre aliments rics en colesterol causi problemes de salut
Durant tot aquest temps, la indústria alimentària, amb la publicitat i mitjans de comunicació, s’ha encarregat de difondre aquesta idea, alhora que ens ha fet arribar productes baixos en greix, suposadament més saludables, i productes per fer baixar el colesterol, com el famós Danacol.
No obstant això, ara ja sabem que els estudis que demostraven que el colesterol és dolent eren erronis i no només això, sinó que també sabem que la indústria del sucre va pagar científics de Harvard perquè assenyalessin el greix i el colesterol com els culpables dietètics principals de les malalties del cor i passessin per alt la relació entre el sucre i les afectacions cardíaques. Un engany premeditat per beneficiar interessos econòmics. Aquestes afirmacions falses, però, han arrelat molt fort a la societat i encara hi ha molta gent, i malauradament molts metges i professionals sanitaris, que segueixen reduint el consum d’aliments rics en greixos bons i colesterol. A més, els mitjans de comunicació no ajuden, ja que segueixen promocionant els productes “light” i “0% matèria grassa” com a una opció més bona…
La realitat és, però, que no hi ha evidència científica que demostri que prendre aliments rics en colesterol causi problemes de salut. En canvi, sí que n’hi ha que mostren que nivells baixos de colesterol augmenten el risc de tenir trastorns neurològics o hormonals, depressió i malalties del cor.
Què és el colesterol?
Si ens falta colesterol poden aparèixer trastorns hormonals, senzillament perquè el cos no disposa dels elements necessaris per crear-les
És un greix sintetitzat al fetge que té un paper essencial en el transport dels greixos a través dels teixits. És clau per a la salut, ja que compleix funcions tan importants com la formació i manteniment de les membranes de les cèl·lules i és el precursor d’àcids i sals biliars, la vitamina D i altres hormones esteroïdals. Això és especialment important per al sistema reproductor femení, ja que els estrògens i els progestàgens (hormones sexuals femenines) necessiten colesterol per formar-se. Per això, si ens falta colesterol poden aparèixer trastorns hormonals, senzillament perquè el cos no disposa dels elements necessaris per crear-les. A més, cal no oblidar que tot el cos actua en sinergia i, si una hormona es desordena, és fàcil que se’n desequilibrin d’altres.
Hi ha dos classes de colesterol: HDL i LDL. El primer és el que coneixem com a “bo”, perquè és el que retorna el colesterol del cos al fetge; el segon és el que anomenem “dolent”, perquè porta el colesterol del fetge a les artèries i a la resta dels teixits del cos. La qüestió és, però, que no és cert que el LDL sigui dolent. Tot és força més complex.
El LDL és necessari perquè totes les cèl·lules rebin aquest colesterol tan necessari perquè puguin funcionar correctament, per tant, només per això ja no podem dir que sigui dolent. En realitat, hi ha diferents tipus de LDL: un de format per partícules més grans que flueixen per la sang sense “enganxar-se” a les parets de les artèries, i un altre de format per partícules més petites i menys denses que, en oxidar-se, s’acumulen a les parets de les artèries. Aquestes últimes podríem pensar que són les dolentes, però el problema no són les LDL en si, sinó el que està provocant que aquestes s’oxidin, i això depèn de diferents factors, com l’alimentació.
El colesterol es forma a partir dels aliments que consumim; per tant, si consumim peix blau (omega-3), coco (greixos saturats de qualitat) i oli d’oliva verge o fruita seca (greixos monoinsaturats), les LDL estaran formades per àcids grassos molt més estables i antiinflamatoris. En canvi, si ens alimentem de productes refinats i processats que contenen greixos trans o hidrogenats i olis que no són verges, les LDL seran molt més inestables, fàcilment oxidables i inflamatòries. A més, el consum de sucres i carbohidrats refinats també fa que augmenti el risc d’arterioesclerosi, ja que augmenten els nivells d’oxidació i inflamació d’aquestes molècules LDL de baixa densitat.
D’altra banda, el nivell d’antioxidants en sang també és molt important; per això el consum de verdures i hortalisses i fruites resulta vital per fer front a aquesta oxidació.
Dels riscos del colesterol HDL no se’n parla tant, però també té un impacte molt gran en el risc o no de tenir arterioesclerosi i altres malalties cardiovasculars. Com més alt, menys risc, ja que exerceix un efecte protector contra el desenvolupament d’aquestes patologies. Té propietats antioxidants, antitrombòtiques i antiinflamatòries que promouen la funció i reparació de l’endoteli (teixit que recobreix l’interior dels vasos sanguinis). A més, també sembla que protegeix del desenvolupament de diabetis tipus II. Els nivells baixos de colesterol HDL estan associats a un risc més alt de morts per causes cardiovasculars, i també més risc de mort per càncer i altres patologies. Potser valdria la pena fixar-se en si els nivells de HDL són baixos, en comptes de preocupar-nos tant de si el LDL està elevat o no.
Valors analítics
Per tot això que us acabo d’explicar, quan mirem una analítica, no podem guiar-nos només pel valor del colesterol total que ens indica el paper, i hem de deixar d’obsessionar-nos que no passi de 200. Aquest indicador tradicional serveix de poc i no és fiable per indicar la possibilitat de tenir un atac de cor.
Quan mirem una analítica, no podem guiar-nos només pel valor total del colesterol total que ens indica el paper, i hem de deixar d’obsessionar-nos que no passi de 200
Hi ha estudis que mostren que, quan hi ha nivells baixos de colesterol, el cervell no funciona correctament i hi ha nivells més alts de depressió i més probabilitats de desenvolupar demència i altres problemes neurològics. Concretament, per exemple, un estudi del 1993 mostrava que avis amb el colesterol baix tenien un risc tres vegades més alt de tenir depressió respecte dels que tenien el colesterol més alt. Això passa perquè els greixos ens ajuden a mantenir una bona funció dels neurotransmissors, del cervell i del teixit nerviós, ja que proveeixen un aïllament crucial al voltant dels nervis que transmeten impulsos nerviosos. Si ens falta colesterol, el cos no pot transportar aquests greixos cap al cervell perquè hi facin les seves funcions correctament.
De fet, com explica el nutricionista Marc Vergés, a mesura que ens fem grans els nostres nivells de colesterol augmenten de forma natural com un factor de protecció davant problemes neuronals.
Aleshores, com podem saber si tenim un risc real? Hi ha una ràtio que es calcula dividint els triglicèrids totals entre el colesterol HDL. Si el resultat és més petit que 4, no hi ha risc associat. Si és més gran que 4 sí que hauríem de preocupar-nos i caldria millorar els valors, però la solució no implica prendre estatines, sinó per un canvi d’hàbits.
Hi ha altres valors analítics que també ens poden indicar si hi ha risc cardiovascular o no:
- La proteïna C reactiva: indicador fiable d’inflamació sistèmica. Un nivell alt d’aquesta proteïna pot ser senyal de malaltia cardiovascular, ja que el desenvolupament d’arterioesclerosi està lligat a un procés inflamatori.
- L’homocisteïna: tenir aquest aminoàcid elevat pot causar dany al recobriment de les artèries i fer que la sang coaguli més de pressa del normal. Per tant, augmenta el risc d’obstrucció de les artèries.
Els triglicèrids
Els triglicèrids són molècules de greix sintetitzades pel fetge amb la finalitat d’actuar com a reserva d’energia. El fetge empaqueta els àcids grassos en aquests complexos i els envia al teixit adipós per emmagatzemar-los.
El nivell de triglicèrids augmenta sobretot amb el consum de sucres i carbohidrats refinats. El consum excessiu de productes amb una càrrega de glucèmia elevada fa que hi hagi contínuament pics de glucosa i, conseqüentment, pics d’insulina perquè aquesta glucosa pugui entrar dins de les cèl·lules. L’excés de glucosa que les cèl·lules no faran servir per fer energia el fetge el transforma en greix, que s’empaquetarà en forma de triglicèrids. En cas que hi hagi resistència a la insulina, aquesta conversió de glucosa a greix encara és més elevada, ja que la glucosa que no pot entrar a les cèl·lules no pot quedar-se en sang perquè pot ser tòxica i necessita ser transformada.
Com més triglicèrids tinguem, més lipoproteïnes (colesterol) LDL de baixa densitat necessitarem per al seu transport, i això augmenta el risc d’oxidació i el dany a les parets arterials. Una ràtio de triglicèrids/HDL superior a 3,5 ja hauria de començar a ser motiu de preocupació.
Les estatines i alternatives saludables
La indústria alimentària no ha estat l’única interessada a culpar els greixos i el colesterol com a grans responsables de les malalties cardiovasculars. Durant molts anys, el màrqueting de la indústria farmacèutica també es va encarregar de difondre i fer-nos-ho creure per tal de promoure les estatines, unes pastilles que disminueixen la síntesi hepàtica de colesterol. Un negoci multimilionari que no ha parat de créixer i que actualment representa el segon medicament més prescrit al món.
Tenir el colesterol alt no és una malaltia i, per tant, no hauríem de medicalitzar aquesta condició
Els estudis científics, però, ens mostren que no hi ha una correlació entre el colesterol i el risc cardiovascular i, a més, no hi ha evidència per recomanar estatines a persones sense història prèvia de cardiopaties.
Tenir el colesterol alt no és una malaltia i, per tant, no hauríem de medicalitzar aquesta condició. Sempre és més còmode prendre’s una pastilla i seguir fent com fins ara, però això no és una solució real, només és un pegat a un problema derivat de mals hàbits de vida que, a més, ens pot empitjorar la salut.
Les estatines:
- No només disminueixen el colesterol LDL, sinó també l’HDL.
- Disminueixen l’enzim Q10, necessari per proporcionar energia a les cèl·lules.
- Augmenten el risc de ruptures fibril·lars.
- Augmenten el risc de Parkinson, Alzheimer i demència senil.
- Inhibeixen la funció cerebral, regulant la baixa síntesi de colesterol al cervell.
- Augmenten el risc de depressió.
- Augmenten el risc de diabetis.
I si realment tenim el colesterol alt i hi ha risc cardiovascular, què podem fer?
L’alimentació té un gran paper en la salut cardiovascular, però a més d’aquest factor també n’hi ha d’altres que poden influir-hi: l’ansietat i l’estrès, infeccions cròniques de baix grau, desequilibris hormonals, tòxics mediambientals, entre d’altres.
Per això, abans de prendre cap pastilla hi ha una sèrie d’hàbits que hauríem de canviar:
- Deixar de fumar i beure alcohol.
- Eliminar el consum de sucres i carbohidrats refinats i processats.
- Evitar el consum d’olis vegetals refinats (gira-sol, soja, blat de moro…).
- Augmentar el consum de greixos saludables: oli d’oliva verge, alvocat, olives, fruita seca, oli de coco verge, peix blau, l’ou.
- Augmentar el consum de verdures, hortalisses i fruites per obtenir una bona aportació d’antioxidants, i augmentar el consum de fibra alimentària.
- Evitar l’estrès i aprendre a relaxar-se.
- Fer més exercici físic, ja que millora el perfil lipídic i té un efecte beneficiós en molts dels factors implicats en el risc cardiovascular.
A més, també hi ha aliments amb propietats hipocolesterolemiants naturals que podem incloure dins l’alimentació: el peix blau, els llegums com les mongetes mungo o les llenties, la civada, l’arròs integral, els vegetals de fulla verd fosc, les llavors de lli i xia, les nous, la beguda d’escaiola, la canyella o el clau d’olor, entre d’altres.
Evidentment, el Danacol o les galetes Flora per baixar el colesterol no entren dins dels productes recomanables. Són productes processats amb sucres o edulcorants afegits i, en el cas de les galetes, carbohidrats refinats i olis vegetals. Justament tot el que hem dit que no es recomana i que pot empitjorar la salut cardiovascular.
Conclusió
Els greixos i el colesterol no suposen un risc per a la salut, sinó que són necessaris per al funcionament òptim de l’organisme. Per això, no ens hem d’espantar si el tenim més alt de 200 o si el colesterol LDL està més elevat que l’HDL. Aquests valors tradicionals ens diuen poc, ja que per si sols no mostren si hi ha un risc cardiovascular real.
Els hàbits de vida poden augmentar el risc de malalties cardiovascular si no són saludables. Si som persones sedentàries, fumem o bevem alcohol, vivim estressats i basem l’alimentació en productes processats amb sucres, carbohidrats refinats i olis vegetals hidrogenats, estarem augmentant l’estrès oxidatiu i fomentant un estat inflamatori que afavorirà un augment del risc cardiovascular. En canvi, si som persones actives, evitem tòxics com el tabac o l’alcohol i consumim aliments reals, mantindrem artèries, cor i l’organisme en general en bon estat.
Evidentment, els greixos saludables com el peix blau, l’oli d’oliva verge, l’alvocat, les olives, el coco, la fruita seca i l’ou, formen part d’una bona alimentació i cal que siguin presents en el dia a dia.
