S’estima que un 20% de la població adulta té intolerància a la fructosa en algun grau. Es tracta d’una incapacitat per digerir i absorbir aquest sucre a l’intestí prim, que passa tal qual al còlon, on és fermentat per bacteris, cosa que provoca gasos i diarrea.
Els enteròcits, que són les cèl·lules de l’intestí, tenen diverses funcions, com actuar com a barrera de protecció i participar en la digestió. Aquestes cèl·lules alliberen enzims que descomponen les substàncies més complexes en altres de més simples, i també expressen transportadors, que són els que s’ocupen que aquestes substàncies o nutrients travessin la barrera intestinal.
Intolerància a la fructosa i sobrecreixement bacterià (SIBO)
La intolerància a la fructosa sol conviure amb un sobrecreixement bacterià a l’intestí prim (SIBO). De fet, quan hi ha SIBO, com que la mucosa intestinal es malmet i s’inflama, no aconsegueix fer les seves funcions correctament, fet que en molts casos genera altres intoleràncies, a la histamina o la lactosa, per exemple. El resultat va molt més enllà de les molèsties digestives, ja que genera deficiències nutricionals i afecta els sistemes immunitari i neuroendocrí.
La dieta baixa en FODMAP és un protocol que restringeix la ingesta de determinats sucres de cadena curta, com la fructosa, i que ha mostrat bons resultats per controlar el SIBO. Hi ha diverses llistes d’aliments baixos en aquest tipus de sucres que serveixen de guia. Després, la realitat és que cada persona les hauria d’adaptar a la seva realitat. De manera general, cal deixar de banda les fruites amb més fructosa, com la poma, la pera, les cireres o el préssec, però també algunes verdures com la ceba, l’all, el pebrot, les carxofes, les cols i, per descomptat, sucre, mel, melasses, xarops, lactosa i edulcorants tipus sorbitol o xilitol.
Entre els aliments permesos, hi ha, en principi, els que tenen menys fructosa, com el plàtan, alguns cítrics, les magranes, la pinya, els fruits de bosc, el carbassó, la pastanaga o la patata. Les llistes, com hem dit, no són exactes i depenen, principalment, del nivell de sensibilitat. Com que la simptomatologia és molt immediata, és força fàcil detectar quines fruites i verdures convé deixar de banda i quines es poden seguir menjant. Si cal endolcir, la millor alternativa són les fulles d’estèvia.
La part complicada d’aquesta dieta és que deixa de banda aliments que són saludables, com la majoria de les fruites, verdures i alguns llegums, però, com diu el psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer, no hauríem de mantenir aquest tipus d’alimentació gaire temps.
Per tornar a prendre fructosa, primer cal reparar l’intestí
Xevi Verdaguer explica que, els que tenen aquest desajust, no haurien de renunciar a la fructosa per sempre. Atès que el problema és a l’intestí prim, el que s’ha de fer és, efectivament, limitar el contacte amb aquest tipus de sucre alhora que es repara l’intestí.
Si recuperem la mucosa intestinal i la microbiota, també estarem recuperant l’activitat enzimàtica i els transportadors i, per tant, la capacitat per metabolitzar la fructosa. Això demana temps i requereix, a més, una alimentació i hàbits que afavoreixin un procés antiinflamatori i reparador de les parets del lumen de l’intestí.
Així, cal limitar també altres substàncies proinflamatòries com el gluten i optar per aliments rics en omega-3, com els peixos blaus petits, llavors de lli i chía, espècies com la cúrcuma i el pebre, oli de coco, brous d’ossos, i fins i tot plantejar-nos, amb l’ajuda d’un terapeuta, algun suplement per reparar la mucosa.
També pot ser útil recórrer a algunes plantes amb efecte antibiòtic, ja que controlaran el sobrecreixement bacterià que possiblement conviu amb la intolerància a la fructosa. L’orenga o la menta, per exemple, tenen acció antisèptica i poden donar suport al procés de neteja per reduir la disbiosi.
La reintroducció, un procés que demana paciència
Passat un temps, quan la simptomatologia cedeixi, es poden anar reintroduint un a un els aliments que abans feien mal (o que se sospitava que feien mal). Cal tenir molta paciència, però, segons explica Verdaguer, cal proposar-se tornar a prendre aquests aliments una vegada que l’intestí funcioni correctament.
