Descobrim quan, com i per a qui és recomanat consumir aquesta hortalissa de forma, textura i sabor tan especial. El pebrot té coses molt bones, com nombrosos antioxidants que ens ajuden a prevenir l’envelliment, però també algunes de dolentes, especialment per a les persones amb patologies d’ossos. Si les posem a la balança, però, quina de les dues cares que té és la que pesa més? Doncs depèn de la temporada, de com el cuinem i de qui se’l mengi.

Els pebrots van arribar a casa nostra des d’Amèrica portats pels exploradors espanyols. Pel que sembla, en la primera expedició de Cristòfor Colom els va descobrir al Carib i els va anomenar pebrots perquè el sabor picant li va recordar el pebre negre europeu. De fet, tots els pebrots eren picants fins a principis del segle xx, quan gràcies als cultius intensius es van poder desenvolupar les varietats més grosses i suaus.

Propietats nutricionals

El pebrot té una quantitat elevada d’aigua (92% del pes), és baix en calories i proteïnes, quasi no ens aporta greixos i constitueix una bona font de fibra. El pebrot destaca per la quantitat de vitamines antioxidants, especialment:

És un dels aliments més rics en vitamina C: sobretot els pebrots vermells tenen més del doble de vitamina C (131 mg / 100 g) que els cítrics (la taronja en conté 50 mg / 100 g). De fet, només el superen algunes plantes d’ús quasi medicinal i difícils de trobar al mercat –com l’acerola tropical o el fruit del roser silvestre o gavarrera, tot el contrari que el pebrot. Això sí, per estar segurs que té un contingut elevat en vitamina C, l’hem de comprar fresc, de temporada d’estiu, madurat al sol, i ens l’hem de menjar cru. Els beneficis d’ingerir vitamina C són múltiples: intervé en la formació del col·lagen, els glòbuls vermells, els ossos i les dents i afavoreix l’absorció del ferro, el calci i aminoàcids dels altres aliments.

Destaca en provitamina A: conté principalment els pigments vermells i taronges (betacarotè i criptoxantina) que l’organisme transforma en vitamina A en funció de la necessitat. Aquesta vitamina és essencial per a la vista, per a la pell, els cabells, les mucoses i els ossos i per al bon funcionament del sistema immune.

Conté vitamina E: és un antioxidant poderós i és considerat un factor de fertilitat, perquè és indispensable per a la reproducció, en la qual intervé en el procés de formació d’esperma i preveu l’avortament espontani; el dèficit d’aquesta vitamina pot causar anèmia, destrucció dels glòbuls rojos i degeneració muscular.

Vitamines del grup B: especialment conté vitamina B9, que intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en el tancament del tub neural del fetus.

Pel que fa als minerals, és ric en potassi, magnesi i fòsfor.

Efectes sobre l'organisme

Entre els efectes positius del pebrot podem destacar els següents:

Ajuda a regular la taxa de colesterol: el doctor Vidal-Jove ens recomana en aquest article consumir elements amb quantitats importants de vitamina C per reduir el colesterol. El pebrot és un d’aquests elements.

Conté compostos amb acció anticancerígena i protectora del cor: els polifenols i el licopè, que és el responsable de la coloració vermella d’algunes varietats i és present en els tomàquets. El licopè sembla que redueix les probabilitats de càncer de pròstata, pulmó, estómac, bufeta i coll d’úter, i que prevé el risc cardiovascular.

Conté una substància protectora de la mucosa gàstrica: el pebrots picants són els que contenen més capsaïcina, una substància que sembla que és protectora de la mucosa de l’estómac. També sembla indicada a l’hora de protegir la mucosa de la faringe i els bronquis envers factors irritants com ara la contaminació atmosfèrica.

L’efecte negatiu més destacable del pebrot és degut al contingut de solanina que té: és molt adequat restringir el consum de solanàcies (patates, tomàquets, albergínies i pebrots) en cas de patir d’inflamació a les articulacions o problemes d’ossos. La raó és que aquesta substància extreu el calci dels ossos i l’acumula en forma de cristalls que contribueixen encara més a la descalcificació i inflamació. En aquest article tan interessant de la nostra especialista Montse Vallory podeu descobrir-ne més detalls.

A més, la nostra xef ens fa una recomanació molt útil: en un model alimentari sense làctics ni gaire producte animal com el que promovem des de la nostra revista, les solanàcies han de ser un ingredient secundari per donar color i sabor als plats. I si s’opta per un consum més regular de solanàcies durant l’estiu, per compensar la pèrdua de minerals que comporten, hem d’incloure ingredients rics en minerals com la sal marina, les algues marines, les anxoves o el pernil ibèric.

Canvis vitals

Segons el doctor Pérez-Calvo en el seu llibre Nutrición energética y salud, el pebrot és de naturalesa freda i expansiva i resulta molt indigest. Les persones amb debilitat digestiva l’han d’evitar de forma sistemàtica.

Segons Paul Pitchford a Sanando con alimentos integrales, els pebrots milloren les ganes de menjar i l’estancament causat per altres aliments. Afavoreixen la circulació sanguínia. Per contra, aquest autor ens remarca que la solanina pot produir reaccions extremes en persones sensibles com ara diarrea, insuficiència cardíaca, mal de cap i vòmits. Aquestes reaccions és produeixen de forma molt excepcional. En canvi, un efecte més subtil i estès després de consumir quantitats importants de pebrot és la sensació de dispersió mental, cosa que dificulta la concentració i la retenció d’informació.

Com es cuina

La nostra xef Montse Vallory ens recomana en el seu article sobre les solanàcies a la cuina saludable que els pebrots els escalivem i pelem.

Cultiu ecològic, proper i de temporada: com en el cas de totes les hortalisses que mengem amb pell, convé seguir uns criteris que ajudin a fer una tria saludable dels aliments: que siguin de proximitat i de temporada i, sempre que sigui possible, ecològics.

Receptes bàsiques

Recepta per introduir les verdures als més petits de la casa:

Recepta amb estrella:

  • Raül Balam: bombes de patates i gambes amb pebrots de Padrón

 

Resum

Per aprofitar al màxim les propietats antioxidants del pebrot l’hem de consumir a l’estiu, madurat al sol, fresc i de cultiu proper. Les persones amb problemes d’ossos n’han de minimitzar el consum pel contingut en solanina.

Montse Reus
Montse Reus

Dietista i Ambientòloga