Crema de xirivia, porro i kuzu amb crostons de cigrons

Em venia de gust fer una crema blanca, ja que segons la medicina tradicional xinesa és el color de la tardor, i tots els aliments d’aquest color com el nap, la coliflor, l’all, la ceba, la pera o la xirivia, el kuzu, entre d’altres, tonifiquen els pulmons i augmenten l’energia defensiva de l’organisme.

Espero que us agradi especialment aquesta recepta tan senzilla amb ingredients humils i de sabor intens que representa tot l’amor incondicional i l’energia positiva que vaig rebre durant dotze anys del meu estimat i inoblidable Mendi.

Els ingredients estrella d’aquesta càlida crema de xirivia

He triat la xirivia perquè és una arrel humil i discreta que, malgrat la seva riquesa nutritiva, avui dia trobem en safates preparades per a brou i poc més, però figura com una de les verdures més antigues. Durant l’edat mitjana va ser aliment principal de la població en èpoques de fam.

Avui en dia, la xirivia és impulsada per molts cultius ecològics perquè reconquisti el seu lloc a la cuina. El seu sabor és dolç però especiat i fins i tot perfumat. És molt amiga d’espècies com el gingebre, la mostassa, el curri, la cúrcuma… que són ideals en aquest moment de l’any per escalfar-nos i mobilitzar fluids i energia.

Fresques són delicioses en cru, ratllades o tallades a la juliana i simplement amanides amb una mica de suc de llimona. Malgrat el seu aspecte rústic i modest, val la pena donar-los una oportunitat més enllà del brou. Ens proporcionen molt d’àcid fòlic, que exerceix un paper fonamental en el funcionament del sistema nerviós, i una aportació important de vitamina C, que potencia les defenses. És ideal preparar-les amb la pell, ja que és on hi ha gran part dels nutrients.

L’altre ingredient important d’aquesta recepta és un producte mil·lenari i imprescindible a la cuina de mig món, des de l’Índia, l’Orient Mitjà i tots els països banyats pel Mediterrani: el cigró, una de les varietats més antigues de la família de les lleguminoses, ja consumit a l’antic Egipte i l’Imperi Romà.

Sempre ha estat molt conegut pels seus importants beneficis i propietats, ja que és un dels llegums més energètics (conté tant hidrats de carboni d’absorció lenta com moltes proteïnes vegetals, alhora que múltiples vitamines, minerals i fibra). Es tracta d’uns cigrons cruixents, saborosos i picants que podeu guardar en un pot de vidre per tenir un refrigeri saludable o com a complement de qualsevol plat d’amanida o de verdures.

Com a complement a aquesta crema, he fet servir un ingredient indispensable a la meva cuina i que m’encanta: el porro. La part blanca té un gust dolç i perfumat i resulta deliciós simplement cuit al vapor amb una vinagreta o en cremes, pastissos salats…

No llenceu la part verda; podeu aprofitar-ne les fulles, de sabor penetrant, fins i tot una mica picant. Encara que tingui un valor nutritiu discret, els porros són diürètics i molt rics en fibra; a més, com que són una hortalissa botànicament situada entre la ceba i l’all, tenen efectes desinfectants.

Finalment, tenim un ingredient habitual a la cuina terapèutica per les seves múltiples propietats i que ens anirà de primera per tractar afeccions respiratòries tan habituals amb el canvi d’estació. El kuzu (Pueraria Lobata) és una arrel seca molt recomanada per ajudar a reduir la febre i combatre símptomes gripals, refredats, bronquitis i quadres amb tos.

Té cura tant de l’intestí gros com del sistema respiratori; és un superaliment vigoritzant sense arribar a ser excitant, molt útil per tractar el cansament crònic, l’apatia i la falta d’ànim. A més, ajuda a superar l’ansietat que pot provocar el fet de deixar de fumar.

Cristina Arroyo

Creadora de Poderosamenta
Dietista i naturòpata
Alimentació ConCiència & Salut

    @poderosamenta