xirivia_destacatSegurament us sona d’haver-la vist a la safata de caldo vegetal, però la xirivia –dolça, remineralitzant i amb propietats nutritives destacades– mereix tenir entitat pròpia a la cuina! A més us oferim diverses receptes per incorporar-la a tot el menú, des del primer plat fins a les postres.

La xirivia (Pastinaca sativa), amb el seu aspecte i el seu color crema per fora i blanc per dins, sembla una pastanaga descolorida. Però el sabor és més rotund, amb un dolç més concentrat i un toc anisat i un punt picant molt originals. A més, des del punt de vista nutritiu, en alguns aspectes supera la pastanaga.

La xirivia era coneguda a Europa ja en temps dels grecs i romans i, des d’aleshores, es va cultivar àmpliament a tot el continent, fins al punt d’esdevenir un aliment bàsic per combatre la gana durant l’hivern. Diuen que Leonardo da Vinci li atribuïa grans virtuts afrodisíaques! Però amb l’arribada de la patata, després del descobriment d’Amèrica, va ser desterrada a ingredient del caldo i poca cosa més. Pel seu valor nutritiu es mereix que la recuperem!

Propietats nutricionals

La xirivia és un aliment molt hidrant i lleuger, com la majoria de les hortalisses, perquè conté molta aigua (80%) i poques calories (només 75 kcal per 100 g). Hi trobem un 18% d’hidrats de carboni d’alliberació lenta en forma de midó, un 5% de sucres i un 5% de fibra. Per tant és un aliment saciant de gust dolç que podem incorporar a les dietes d’aprimament per reduir l’ansietat per aquest sabor. Les vitamines:

  • Vitamina C: la xirivia conté una quantitat discreta d’aquesta vitamina (100 g de xirivia ens aporten 17 mg de vitamina, un 20% de les necessitats diàries). Per evitar perdre-la amb la cocció, ho hem de fer de manera ràpida (uns 15 min) i preferentment al vapor. La vitamina C és important perquè ens pot resultar molt útil quan estem refredats, ja que ens ajuda a afrontar millor la infecció, és essencial en l’embaràs i també ens ajuda a absorbir millor el ferro de la dieta, especialment en dietes vegetarianes.
  • Vitamines del grup B: la xirivia conté les diferents vitamines d’aquest grup (a excepció de la B12), que contribueixen a assimilar els hidrats de carboni (18% de midó) que la componen. Destaca especialment el folat (vitamina B9), que, amb 67 mg per 100g de xirivia, ens aporta quasi una quarta part del que ens cal diàriament. És molt important per al funcionament correcte del sistema nerviós i resulta vital durant l’embaràs i lactància.
  • Vitamina E (en forma d’alfatocoferol): aquesta vitamina antioxidant tan important també és present en la xirivia en una quantitat equivalent al 10% de les necessitats diàries(1,5 mg per 100 g de xirivia).

Els minerals:

  • Fòsfor: la xirivia destaca per aquest fet, ja que uns 100 g cobreixen el 10% de les necessitats diàries de fòsfor, que és un mineral amb una funció estructural important ja que forma part dels ossos i de les dents i col·labora en els processos d’obtenció d’energia.
  • Potassi: la xirivia conté aquest electròlit que regula l’equilibri d’aigua dins i fora de la cèl·lula i que és necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i per a l’activitat muscular normal. A més, la baixa relació sodi-potassi fa que sigui un aliment molt diürètic.
  • Magnesi: la xirivia conté aquest mineral, que es relaciona amb el bon funcionament de l’intestí, els nervis i els músculs. A més, forma part dels ossos, de les dents i millora la immunitat.

A més, la xirivia també ens aporta altres minerals en menor quantitat però igualment essencials per a l’organisme, com ara zinc, ferro, calci i silici entre d’altres.

Efectes sobre l'organisme

  • Efecte anticàncer: la riquesa en fibra de la xirivia i especialment la fracció soluble d’aquesta fibra contribueixen a millorar el trànsit intestinal i, per tant, a reduir el risc de càncer de còlon i de recte. A més, hi ha evidència científica que uns compostos de la xirivia (els poliacetilens) podrien tenir efecte quimiopreventiu contra alguns tipus de càncer. A banda, s’està estudiant l’efecte aniquilador de les cèl·lules cancerígenes de la leucèmia d’extractes de diferents substàncies presents en la xirivia en diferents tipus de leucèmia i les furanocumarines en el càncer de pit.
  • Contribueix a regular els nivells de colesterol: el contingut en fibra de la xirivia ajuda, per una banda, a millorar el trànsit intestinal i, per l’altra –sobretot la fibra de tipus soluble–, a reduir els nivells de colesterol en sang perquè impedeix que els intestins el reabsorbeixin.
  • Font d’antioxidants: que ens ajuden a prevenir l’envelliment, la inflamació, el càncer i que, fins i tot, tenen una acció antifúngica. La xirivia és rica en substàncies antioxidants diverses (com ara el falcarinol, falcarindiol, panaxidiol i el metilfalcarindiol), que tenen aquests efectes preventius sobre l’organisme.
  • Té efectes depuratius sobre el fetge i la vesícula biliar: una de les propietats que tradicionalment s’han associat amb el consum de xirivia és la de ajudar a eliminar les pedres del fetge i de la vesícula.

Canvis vitals

  • En general, les verdures d’arrel (aquelles que creixen a prop de la terra) tenen més minerals, creixen més a poc a poc i són més nutritives: pastanaga, nap, xirivia, carbassa i bròquil.
  • Segons la medicina tradicional xinesa, la xirivia és una hortalissa de naturalesa tèrmica calorífica i sabor dolç. aquesta hortalissa té efectes beneficiosos sobre el conjunt melsa-pàncrees i l’estómac; també té un efecte de descongestió hepàtica i de la vesícula biliar.
  • Segons l'autor Paul Pitchford (al seu llibre Sanando con alimentos integrales), la xirivia estimula la transpiració i és lleugerament diürètica, lubrica els intestins, redueix les patologies associades amb l’excés de vent i humitat anormal, té efecte analgèsic (alleuja el dolor) i està concentrada en silici.
  • Tradicionalment, es fa servir en sopes per a la tos, per als refredats i per als problemes respiratoris. I també serveix per tractar mals de cap, marejos, reumatismes i artritis.

Com es cuina

  • Quan comprem xirivies ens hem de fixar en el mateix en què ens fixem quan comprem pastanagues. En primer lloc, que siguin ecològiques i, en segon lloc, que tinguin la carn dura; si es dobleguen no són fresques.
  • Pel que fa a la conservació, és aconsellable no tenir-les més d’una setmana a la nevera. Es pot consumir crua o cuita. Crua es pot barrejar com un ingredient més de l’amanida i té un punt picant força fort; quan la coem, es potencia el sabor dolç i anisat. Cal tenir en compte que la major part dels nutrients (vitamines i minerals) els trobem a prop de la pell. Per tant, no convé pelar-les massa. Us aconsellem que feu servir un raspallet especial per a verdures, com ara aquest de Mimasa.
  • Vigileu: les fulles de les xirivies poden resultar una mica tòxiques i provocar dermatitis de contacte, encara que normalment als establiments les venen sense ho heu de tenir en compte si les conreeu a casa.
  • Cultiu ecològic, proper i de temporada: Es tracta d’una planta molt fàcilment adaptable al conreu ecològic del nostre país perquè resisteix molt bé el fred de l’hivern. De fet, la xirivia es més dolça si es cull després d’unes setmanes de clima molt fred amb gebre.

Receptes bàsiques

Ingredient molt versàtil que podem incloure en qualsevol plat del menú. Sí, fins i tot a les postres!

Resum

La xirivia és una hortalissa que ens pot aportar molts beneficis si la incorporem a la dieta: remineralitzant, antioxidant, anticolesterol, anticàncer. Es tracta d’un producte típic de la temporada d’hivern.

Montse Reus
Montse Reus

Dietista i Ambientòloga