Els apunts culinaris de la Montse Vallory

Les paelles antiadherents són les idònies per fer truites, però trieu-les sense PFOA ni tefló, com les alemanyes SKK o les Eurolux, que tenen la base conductora segellada i recoberta per una capa de plasma amb partícules de titani sobre la qual s’aplica un altre segellat de plasma a altes temperatures amb micropartícules de carbó.

Per mantenir en bones condicions aquest tipus d’antiadherent convé posar una mica d’aigua a la paella immediatament després de fer-la servir, per evitar que es recremin restes de greixos acumulats a les microcavitats que es podrien convertir en resina de quitrà i eliminar la propietat antiadherent. Per la mateixa raó, no s’han de tornar a fer servir sense haver-les rentat ni usar estris de fusta o silicona de platí. Eviteu els estris de metall i les parts dures dels fregalls. Trobareu més informació al web de Conasi, així com els articles “Tóxicos en los utensilios de cocina” i “Los problemas del teflón” de Marta Villén, experta en material de cuina.

La truita de carbassó i ceba és un clàssic que agrada. Amb el contrast de sabors dels tomacons secs i el picant de l’alfàbrega, tan intensament aromàtica, passa a ser una truita festiva que sorprèn. Si no teniu alfàbrega fresca, poseu-n’hi de seca.

Les truites són delicioses, pràctiques i llueixen a taula, tot i que no s’haurien de consumir regularment perquè el greix de l’ou resulta més saludable i es digereix millor si el rovell no qualla. A l’article “Com cuinar l’ou de manera saludable” trobareu més detalls sobre el motiu pel qual és més recomanable en la cuina diària l’ou al vapor, escalfat o passat per aigua que no pas la truita, l’ou ferrat, l’ou dur o el remenat.

Trieu ous ecològics, els del número 0, i rebutgeu els del 3.

Els apunts nutricionals de la Jordina Casademunt

S’ha vist que els ous de gallines alimentades principalment amb blat o blat de moro tenen dos aminoàcids amb propietats antioxidants i importants per a la prevenció de malalties cardiovasculars i el càncer: el triptòfan i la tirosina (al rovell de l’ou). També són una font rica en luteïna i zeaxantina (pel que fa al rovell), antioxidants que pertanyen a la família dels carotenoides.

Per tal de conservar-ne les propietats nutricionals és molt important vigilar com cuinem aquests ous, perquè sotmetre’ls a temperatures elevades pot reduir els nutrients. També són una font de proteïna d’alta qualitat. Els beneficis per a la salut que proporcionen els ous van més enllà de la salut del cor.