Plat principal, Aperitius, Condiments i salses | Montse Vallory, Jordina Casademunt
Un plat de carxofes depuratiu, amb polaritat de sabors i fàcil de fer. El sabor amargant de la carxofa ens delata les virtuts que té sobre l’organisme: ajuda a desintoxicar el fetge i a eliminar l’excés de líquid en el cos.
Trieu carxofes tendres, amb les fulles ben apinyades, el tronxo turgent i les puntes arrodonides i sense punxes.
El lli s’aconsella regularment a la cuina saludable, tant per les múltiples propietats nutricionals i medicinals, com perquè espesseix i lliga salses, i permet obtenir textures semblants a la maionesa, sense els inconvenients d’aquesta última. Un cop barrejats els ingredients per a la salsa, a mesura que passa el temps, el lli mòlt va absorbint líquid i espessint; per això aquesta salsa requerirà més o menys aigua segons si es pren immediatament o es prepara per endavant. Si feu servir lli daurat, la salsa us quedarà d’un color més clar que no pas si la feu amb lli marró.
Els àcids grassos essencials omega-3 del lli queden desprotegits un cop mòltes les llavors i s’oxiden amb rapidesa per acció de l’oxigen, la llum i la calor. Una solució pràctica és conservar el lli mòlt al congelador i treure’l just abans de fer servir, tal com explico a l’article “Com conservar el lli mòlt i el seu oli”.
Per tal de preservar al màxim la qualitat dels omega-3, val més que les salses que l’incorporin s’elaborin en quantitats petites per a una menjada o bé que es porti a la taula només la quantitat que s’ha de consumir. Si se’n vol fer més quantitat per a més dies, només cal tenir la precaució de portar a taula la quantitat que es menjarà en aquell àpat i conservar la resta a la nevera. Mai no s’hauria de barrejar la resta que torna de taula amb la part que s’ha reservat a la nevera per a altres àpats. Les salses i vinagretes fetes amb lli mòlt o el seu oli s’haurien de portar a taula amb salseres ben tapades que impedeixin el pas de la llum.
La salsa maionesa de lli amb suc de llimona té un efecte refrescant; en canvi, amb suc de gingebre té un efecte més calorífic.
La vitamina C de la llimona té un efecte antioxidant i evita que la carxofa s’ennegreixi un cop tallada.
La carxofa és una flor i, com a tal, és ara a la primavera quan es troba més als mercats. El seu sabor amargant ens delata les virtuts que té sobre l’organisme: ajuda a desintoxicar el fetge i a eliminar l’excés de líquid en el cos. Resulta ideal en les dietes d’aprimament.
El lli és una llavor oleaginosa molt rica en omega-3, àcid gras essencial per afavorir la síntesi de prostaglandines de tipus PG3 (antiinflamatòries). A més d’omega-3, també conté omega-6, lecitina, aminoàcids, enzims i fitoestrògens (lignans) i fibra i minerals com el calci, ferro, fòsfor i crom. És un aliment que beneficia la salut del cor i del sistema vascular. I els seus fitosterols són eficaços en la prevenció de càncer de mama, còlon i pròstata.
Si voleu ampliar la informació sobre el lli, aneu a la secció “El rebost”, en què s’explica que és una de les poques fonts vegetals d’àcids grassos omega-3, summament preuats, que s’anomenen “essencials” perquè nosaltres no som capaços de produir-los i ens resulta indispensable ingerir-los de fonts externes.
La cúrcuma té curcumina, un polifenol amb moltes propietats beneficioses: antiinflamatòria, antioxidant i quimiopreventiva. És poc biodisponible perquè es metabolitza molt de pressa al fetge i paret intestinal. Això es pot contrarestar combinant-la amb pebre. Consumir cúrcuma en els àpats ajuda a absorbir més nutrients, en especial si es combina amb aliments greixosos com l’oli d’oliva, alvocats, llavors…