Els apunts d'en Xevi

L’aromatasa permet que fabriquem estrògens constantment. I també tenim els estrògens que provenen de la dieta i dels disruptors endocrins del medi ambient, que tenen una funció estrogènica (tòxics com el bisfenol A dels plàstics, els parabens o ftalats del món de la cosmètica o el tefló de les paelles antiadherents). És a dir, hi ha un munt de coses que cal eliminar.

És molt important que anem degradant correctament els nostres estimats estrògens. Valorar com s’eliminen ens dóna informació del risc de càncer de mama o de pròstata, per exemple.

Els estrògens que tenim al nostre organisme seran biològicament actius quan s’adhereixin al seu receptor hormonal. La sensibilitat d’aquest receptor varia d’una persona a l’altra i es pot modular perquè no sigui tan actiu però el que cal fer, en principi, és que no hi hagi un excés d’estrògens.

Al fetge tenim una sèrie d’enzims encarregats d’eliminar els estrògens. I ho fan en 2 fases de detoxificació (fase 1 i fase 2).  Anirem descrivint com facilitar l’activitat de les dues fases hepàtiques a través d’una alimentació concreta per a cada fase perquè aporti nutrients específics que activin una eliminació saludable dels estrògens.

Començarem amb els enzims que degraden estrògens a la fase 2 del fetge: la sulfatació, glutationització, glucoronització i metilació.

Avui parlarem dels enzims de la metilació del fetge. Probablement el que més afecta la població.

Les persones que metilen lentament corren el risc d’acumular estrògens i patir-ne les conseqüències (vegeu la llista dels símptomes d’excés d’estrògens), però tampoc podran eliminar bé les hormones de l’estrès, ni la histamina ni tòxics ambientals que tots hem de poder eliminar del nostre cos normalment per aquest mateix embut. Un desastre, vaja. I què succeeix? Com que tampoc eliminen bé les hormones de l’estrès, tindran problemes d’ansietat, depressions, fòbies, cefalees o migranyes, dolors crònics i problemes hormonals que duraran fins que millori la metilació.

Nutrients indispensables per a una bona metilació

• Vitamina B9 (àcid fòlic): Remolatxa, bròquil, col, espàrrecs, algues, llegums, fulles verdes, alvocat, fetge de bacallà, etc.
• Vitamina B12: Marisc, peix, carn, rovell de l’ou i alga espirulina.
• Vitamina B6: Festucs, plàtan, dàtils, patata, all, col.
• Vitamina B2: cereals integrals, peix blau, formatges, sèsam, fruita seca, fetge de bacallà, etc.
• Magnesi: Espinacs, cacau, fruita seca, llegums, sèsam, etc.
• Metionina: Carns, peixos, ous, formatges, sèsam, fruita seca, etc.
• Colina: Rovell de l’ou, nous de Brasil, cacauets, etc.
• Inositol: cereals integrals i llegums.
• Trimetilglicina: Bròquil, remolatxa, espinacs.

És possible tenir una activitat reduïda de la metilació hepàtica per un polimorfisme del gen que en codifica la síntesi: COMT(Val158M). En estudis recents s’ha vist que una bona activitat del COMT té un efecte protector, ja que evita l’acció proliferadora dels estrògens en persones amb miomes, endometriosi o càncer de mama i ofereix una millor protecció en tumors hormonodependents i en la preclàmpsia durant l’embaràs.

La gent que metila lentament ho sabrà perquè a l’analítica de sang tindrà nivells d’homocisteïna més alts de 12 mmol/l. I una pista que us puc donar és que solen ser persones amb un caràcter “especial”: perfeccionistes, autoexigents, planificadors, obsessius… no són frescos ni desordenats ni improvisadors, ho volen controlar tot i solen ser molt espavilats i constants. I a les nits pateixen de bruxisme (serrar o carrisquejar les dents)!

Revisa l’homocisteïna en la pròxima analítica de sang! Cal posar-se en mans d’un metge especialista en Medicina integradora o en PNIE per fer un diagnòstic i tractament personalitzat.