Entre els factors de risc, els vinculats al medi ambient i estil de vida són, amb gran diferència, els que tenen més pes; i els hereditaris, els que menys pes tenen (entre un 5% i 27%). Això indica que, per prevenir aquesta malaltia, hi ha accions vinculades al dia a dia que poden ser molt importants i que mereixen un esforç de divulgació més gran.
19 d’octubre: Dia mundial de la lluita contra el càncer de mama
Jordina Casademunt, nutricionista i naturòpata, especialitzada en oncologia i dieta cetogènica, que visita a La Consulta, destaca cinc aspectes fonamentals per prevenir el càncer de mama, des de l’alimentació fins als hàbits de vida.
1 / Mantenir un pes saludable
O, més ben dit, una composició corporal adequada. L’excés de greix corporal augmenta els nivells d’estrògens, cosa que, al seu torn, pot fer augmentar el risc de càncer de mama.
Així mateix, amb l’excés de pes solen coexistir alts nivells d’insulina i l’IGF-1 (factor de creixement insulínic tipus 1) que, segons les investigacions, exerceixen un efecte sinèrgic amb els estrògens per estimular la proliferació cel·lular en el càncer de mama.
2 / Triar carbohidrats bons
Consisteix a prioritzar fonts de carbohidrats rics en fibra, com vegetals, fruites, cereals integrals i llegums i, en canvi, limitar el consum de carbohidrats simples, com pasta, arròs, farines blanques i productes endolcits. Cada hi ha més evidència que la via de la insulina pot estar involucrada en la carcinogènesi mamària, cosa que augmenta l’interès pels sucres d’absorció lenta.
Els aliments rics en sucre, a més, solen ser altament processats i refinats, de baix valor nutritiu i també baixos en fibra dietètica. Aquest tipus de producte, a més d’augmentar els nivells sèrics d’insulina, incrementen l’IGF-1 i, per tant, la possibilitat de creixement de cèl·lules canceroses.
Com a substituts al sucre refinat present en galetes i postres, es recomanen dàtils, orellanes, fruita fresca com plàtans…
3 / Triar greixos saludables
Triar aliments rics en greixos saludables, com l’oli d’oliva verge, la fruita seca (nous, avellanes, ametlles), les llavors oleaginoses (com sèsam, lli, carbassa, gira-sol), l’alvocat i el peix blau ric en omega-3 (com sardines, seitons i verat); i evitar productes amb greixos processats, com snacks i menjar ràpid, i també carn vermella (o prendre’n un cop per setmana) i embotits.
4 / Evitar l’alcohol i el tabac
Segons la International Agency for Research on Cancer, el consum d’alcohol és un factor de risc de càncer, especialment de la cavitat oral, faringe, laringe, escamós de l’esòfag i altres, com fetge, mama, còlon i recte.
S’ha vist que prendre la meitat d’un got de vi al dia pot augmentar el risc d’una dona de desenvolupar càncer de mama en un 6% (i un 18% en dones postmenopàusiques). Una metaanàlisi ha conclòs que el risc de càncer de mama pot augmentar d’un 32% a un 46% en dones que consumeixen 35 a 44 grams d’alcohol (equivalent a 3 o 4 gots) diàriament.
Els mecanismes pels quals les begudes alcohòliques resulten carcinogèniques no estan totalment determinats, però l’efecte s’atribueix sobretot a l’acció genotòxica del seu metabòlit principal: l’acetaldehid. Altres mecanismes involucrats podrien ser la producció de prostaglandines, la peroxidació lipídica, la generació de radicals lliures, l’increment en la concentració d’estrògens, la disminució de la capacitat reparadora de l’ADN o la interferència en el metabolisme de l’àcid fòlic.
5 / Fer exercici físic
Els beneficis de l’activitat física són múltiples i, concretament a l’hora de prevenir el càncer de mama: ajuda a reduir estrògens circulants, millora els problemes de resistència a la insulina (ja que millora la sensibilitat a la insulina) i redueix la inflamació. També ajuda a reduir el greix corporal i, en particular, la visceral; té un efecte immunomodulador i disminueix l’estrès oxidatiu, ja que reforça els mecanismes de reparació de l’ADN i disminueix la carcinogènesi.
Es recomana moure’s diàriament (més de deu mil passos cada dia), fer exercici físic aeròbic cada dia (com a mínim trenta minuts) i combinar-ho amb exercicis de força per mantenir la massa muscular (dues vegades a la setmana).
Altres accions que també ajuden a prevenir el càncer de mama
Incrementar el consum de verdures i fruites d’origen ecològic
Tot i que les verdures i fruites d’origen ecològic tenen el mateix valor pel que fa a macronutrients que les verdures i fruites d’agricultura intensiva, s’ha vist que presenten més concentració de fitonutrients i menys concentració de pesticides totals.
Els pesticides, com els compostos organoclorats coneguts com a contaminants ambientals, s’han vist implicats en l’etiologia dels trastorns relacionats amb els estrògens a causa de les seves propietats estrogèniques potencials, ja que actuen com a disruptors endocrins.
Els disruptors endocrins són substàncies químiques exògenes que tenen efectes no desitjats per a la salut i que promouen canvis en la funció endocrina com disfunció tiroidal, disminució de la fertilitat i augment de certs tipus de tumors. Els disruptors endocrins poden actuar directament o indirectament sobre el teixit mamari per augmentar la sensibilitat a carcinògens químics o augmentar el desenvolupament d’hiperplàsia.
Triar aliments ecològics pot ajudar a reduir els nivells d’exposició als pesticides i augmentar el consum de fitonutrients. Una altra opció és pelar i rentar les fruites i verdures d’agricultura intensiva per ajudar a reduir les restes de pesticides, encara que no els eliminin del tot.
Triar cosmètics ecològics
Alguns dels ingredients que solen portar els cosmètics convencionals com, per exemple, els parabens, actuen com a disruptors endocrins i s’absorbeixen directament a través de la pell i s’acumulen al teixit mamari.
Des d’Etselquemenges i Organics Magazine hem iniciat la campanya #cambiatudesodorante per conscienciar les dones sobre la necessitat de fer servir un desodorant ecològic i sense tòxics per ajudar a prevenir el càncer de mama. De fet, canviar el desodorant és un gest molt fàcil de portar a la pràctica i que pot ser determinant.
Mantenir un intestí saludable
Cada vegada més estudis relacionen la disbiosi (alteració de la microbiota intestinal) amb el risc de desenvolupar problemes de salut. S’ha vist que la microbiota intestinal és capaç de modular els nivells sèrics d’estrògens (s’han identificat diversos gens bacterians capaços de produir enzims que metabolitzen estrògens). Així mateix, hi ha estudis que mostren que la microbiota de les dones amb càncer de mama difereix de les dones sanes, cosa que indica que certs bacteris podrien estar associats amb el desenvolupament del càncer.
Algunes de les recomanacions dietètiques per aconseguir una bona salut intestinal són el consum d’aliments fàcils de digerir i aportar prebiòtics a través de la fibra alimentària i probiòtics amb aliments fermentats (iogurts, quefir, miso, xucrut…).
* La Jordina Casademunt és diplomada en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de Barcelona. Ha fet el postgrau en Psiconeuroimmunologia a la Universitat de Barcelona i ha cursat naturopatia a l’escola CENAC. És especialista en micoteràpia (bolets medicinals) i en dieta cetogènica. Ha estat coordinadora de la unitat de nutrició del centre Imohe, que formava part de la unitat de salut integrativa de l’Institut Oncològic Baselga, de l’Hospital Quirón de Barcelona.
Bibliografia
- Bagnardi V, Rota M, Botteri E, Tramacere I, Islami F, Fedirko V, et al. Alcohol consumption and site-specific cancer risk : a comprehensive dose – response. Br J Cancer [Internet]. Nature Publishing Group; 2014;112(3):580–93. Available from: http://dx.doi.org/10.1038/bjc.2014.579
- Nutrición y cáncer. Lo que la ciencia nos enseña. Carlos A. González Svatetz. Editorial médica Panamericana.
- Link LB, Canchola AJ, Bernstein L, et al. Dietary patterns and breast cancer risk in the California Teachers Study cohort. Am J Clin Nutr. 2013;98(6):1524-1532.
- Masala G, Assedi M, Bendinelli B, et al. Fruit and vegetables consumption and breast cancer risk: the EPIC Italy study. Breast Cancer Res Treat. 2012;132(3):1127-1136
- Hui C, Qi X, Qianyong Z, Xiaoli P, Jundong Z, Mantian M. Flavonoids, flavonoid subclasses and breast cancer risk: a meta-analysis of epidemiologic studies. PLoS One. 2013;8(1):e54318.
- Norat T, Dossus L, Rinaldi S, Overvad K, Grønbaek H, Tjønneland A, et al. Diet, serum insulin-like growth factor-I and IGF- binding protein-3 in European women. Eur J Clin Nutr. 2007;61(1):91-98.
- McEligot AJ, Largent J, Ziogas A, Peel D, Anton-Culver H. Dietary fat, fiber, vegetable, and micronutrients are associated with overall survival in postmenopausal women diagnosed with breast cancer. Nutr Cancer. 2006;55(2):132-140.
- Abdull Razis AF, Noor NM. Cruciferous vegetables: dietary phytochemicals for cancer prevention. Asian Pac J Cancer Prev. 2013;14(3):1565-1570
- Lee SA, Fowke JH, Lu W, Ye C, Zheng Y, Cai Q, et al. Cruciferous vegetables, the GSTP1 Ile105Val genetic polymorphism, and breast cancer risk. Am J Clin Nutr. 2008;87(3):753-760.
- Liu X, Lv K. Cruciferous vegetables intake is inversely associated with risk of breast cancer: a meta- analysis. Breast. 2013;22(3):309-313.
- Bradlow HL, Sepkovic DW, Telang NT, Osborne MP. Multifunctional aspects of the action of indole- 3-carbinol as an antitumor agent. Ann N Y Acad Sci. 1999;889:204-213.
