Les llavors de lli tenen una fibra externa molt dura que protegeix de l’oxidació la quantitat extraordinària d’omega-3 que contenen. Un cop mòltes les llavors o extret el seu oli, cal aplicar mesures per evitar l’acció de l’oxigen, la llum i la temperatura, que les tornen ràncies. Vegem solucions pràctiques per al rebost de casa.
El lli és una llavor amb propietats remarcables per mantenir la salut, tant física com emocional, i especialment recomanables en cas de problemes d’excés de colesterol, d’inflamació i d’alteracions hormonals. Si voleu ampliar la informació sobre el lli, aneu a la secció el Rebost on s’explica que és una de les poques fonts naturals d’àcids grassos omega-3, summament preuats i “essencials”, perquè nosaltres no som capaços de produir-los i ens resulta indispensable ingerir-los de fonts externes. Els àcids grassos essencials omega-3 són molt sensibles a la temperatura, a l’oxigen i a la llum. Per evitar que s’oxidin i es tornin rancis –i per tant, tòxics– cal preservar-los de l’acció d’aquests tres factors tan aviat com es trenca la protecció natural que els envolta en la forma d’aquesta fibra tan dura com una cuirassa que tenen les llavors senceres.
La llavor de lli daurat, els seu oli i la seva farina. Foto: Pau Esculies
Com conservar cadascun dels productes del lli
- Les llavors senceres: s’emmagatzemen com qualsevol altre gra sencer, en un lloc fresc, sec i sense gaire claror.
- Les llavors mòltes: si és una quantitat petita per consumir al llarg d’unes dues setmanes, es poden conservar a la nevera ben tancades. Però si és una quantitat més gran o bé preveiem que tardarem molt més a consumir-la, podem posar les llavors ja mòltes perfectament al congelador i agafar el producte directament d’allà per incorporar-les al preparat que es vulgui, perquè, com que no contenen aigua, la textura en pols es preserva intacta.
La llavor mòlta i l’oli, a la nevera o al congelador, segons la durada.
- L’oli de lli: és moltíssim més vulnerable a l’oxidació que la llavor mòlta; tan bon punt s’obre l’ampolla, s’hauria de conservar a la nevera i consumir en un parell o tres de setmanes. Si ha de durar gaire més, val més congelar-ne una part. Per descongelar-lo només cal deixar el potet a la nevera i en menys d’una hora serà líquid.
Com fer extensives aquestes precaucions a la cuina
Mai no s’ha de cuinar amb oli de lli. Tampoc s’hauria d’escalfar el lli ni incorporar-lo a líquids o preparacions massa calentes.
Quan l’ampolla surt de la nevera, convé tornar-la-hi a posar de seguida. Idealment, es podria embolcallar l’ampolla amb una protecció opaca. L’oli de germen de blat és un antioxidant lipídic potent i quan es barreja amb l’oli de lli actua com a protector perquè el lli no s’oxidi amb tanta rapidesa. N’hi hauria prou amb barrejar una cullerada d’oli de germen de blat amb el de l’ampolleta de lli i sacsejar-ho.
Qualsevol salsa, crema o batut que porti lli s’hauria de fer en quantitats petites per consumir aviat i evitar restes que hagin estat sotmeses a l’acció de l’oxigen i la llum. Si se’n vol fer més quantitat per a més dies només cal tenir la precaució de portar a taula la quantitat que es menjarà en aquell àpat i conservar la resta a la nevera. Mai no s’hauria de barrejar la resta que torna de taula amb la part que s’ha reservat a la nevera per a altres àpats. Les salses i vinagretes fetes amb lli mòlt o l’oli s’haurien de portar a taula amb salseres ben tapades que impedeixin el pas de la llum.
Receptes relacionades
- Batut de pastanaga, api i poma
- Salsa barbacoa de miso i lli
- Crema de cogombre i alvocat amb créixens
- Sopa de quinoa, amarant i alga dulse
- Batut cremós de nabius, te verd i llimona
- Batut digestiu de pinya i àloe vera amb lli
descobrir si
toleres
bé el gluten
Et regalem la GUIA GRATUÏTA + RECEPTA per aprendre :
- Quines proves cal fer per descartar la celiaquia.
- Entendre quines alteracions hi ha més enllà de la celiaquia, com ara la intolerància al gluten i l’al·lèrgia al blat.
- Una recepta deliciosa de pa mediterrani sense gluten.
