Sempre ens han fet veure el colesterol com un “enemic” de la salut, una substància que ens perjudica i que hem d’evitar de totes totes, especialment si es tracta de triar aliments que en contenen. Un gran exemple n’és l’ou, que, durant anys, va ser considerat un gran perill per a la salut perquè contenia colesterol i se’n limitava la ingesta a un o dos a la setmana. Estudis científics recents han demostrat que aquesta discriminació era injusta.
La major part del colesterol de l’organisme se sintetitza de manera endògena, majoritàriament per part del fetge, i només una petita part depèn del que mengem. Per això precisament no ens ha de preocupar el colesterol dels ous, ja que no l’absorbim del tot.
A més, el colesterol no només no és un enemic, sinó que té un paper essencial per a la vida; és una substància necessària per poder dur a terme moltes accions que garanteixen la salut.
Quin paper té el colesterol al cos?
El colesterol és un greix saturat i, per tant, és una molècula molt estable que no s’altera fàcilment. Al cervell hi ha un 60% de greix i, d’aquest greix, un 25% és colesterol, que exerceix una funció neuronal molt important. A més, el colesterol és important perquè:
- És un component molt important de les membranes cel·lulars. Les fa més estables i més flexibles.
- És necessari per fabricar els receptors d’insulina.
- Proporciona flexibilitat i plasticitat neuronal.
- És necessari per generar energia mitocondrial, ja que garanteix els nivells de coenzim Q10.
- És necessari per sintetitzar hormones: estrògens, vitamina D, testosterona…
- És necessari per transportar nutrients liposolubles.
- Ajuda a reparar les ferides d’artèries i venes malmeses.
Com l’analitzem?
El colesterol circula permanentment entre el fetge, on se secreta i s’emmagatzema, i els altres teixits de l’organisme. En aquests trajectes és transportat per lipoproteïnes:
- Les de baixa densitat o LDL s’encarreguen de transportar el colesterol des del fetge a les diferents parts del cos. Són les que li han fet merèixer el malnom de “dolent”, però en realitat no ho és tant com sembla, ja que, sense, el colesterol no podria arribar als teixits i dur a terme les seves funcions.
A més, dins les LDL, hi ha diferents tipus de lipoproteïnes: el patró A (unes molècules grans, esponjoses, que semblen boletes de cotó i que són completament inofensives) i el patró B (unes molècules petites, denses, dures, que són les nocives). - Les d’alta densitat o HDL s’encarreguen de concentrar el colesterol lliure circulant (producte del trencament de les cèl·lules) i el transporten cap al fetge per excretar-lo. S’anomena “bo”.
A més, una analítica de sang també mesura el colesterol total, la suma dels anteriors i els nivells de triglicèrids, uns altres tipus de greixos presents a la sang que es formen a partir dels hidrats de carboni excedents que no fem servir com a font d’energia.
Quan volem mesurar el risc cardiovascular, sovint ens fixem en els nivells de colesterol LDL, però en realitat, és poc significatiu! El colesterol LDL total no indica si tenim lipoproteïnes tipus A (inofensives) o tipus B (nocives quan s’oxiden). Cal analitzar-ho de manera fraccionada i veure quina predomina.
Com podem saber, doncs, si hi ha risc cardiovascular? En una analítica, el que més informació dona és dividir els triglicèrids pel colesterol HDL. Si el resultat passa de 3,5, hi ha risc cardiovascular.
Una reflexió sobre el colesterol
Si el colesterol és un greix saturat tan necessari que el cos mateix s’encarrega de produir, com és possible que el greix saturat sigui tan perjudicial per al cor si resulta que la llet materna humana conté més del 50% d’aquest greix i el cervell emmagatzema molt de greix saturat (fins a un 30%)? Corren riscos coronaris o cerebrals els nadons per consumir tant de greix? Esclar que no.
A més, des que la població segueix la recomanació de rebaixar el consum de greixos ha augmentat exponencialment el consum de carbohidrats, com sucres simples. Això ha fet créixer els casos de diabetis tipus II i altres malalties metabòliques que sí que tenen incidència directa en les afeccions coronàries. Se sap que les causes reals de la malaltia cardiovascular són, principalment, el sucre, l’estrès i els greixos trans.
Què fa la medicina convencional per rebaixar el colesterol?
Els medicaments per reduir el colesterol LDL –cosa que suposadament faria disminuir el risc cardiovascular– són les estatines, que rebaixen els nivells de LDL en sang, però que no redueixen el risc d’afectació coronària ni de taps vasculars. A més, inhibeixen la producció de coenzim Q10, necessari en la cadena respiratòria per crear energia mitocondrial (ATP).
Els protocols oficials actuals diuen que cal receptar estatines quan el pacient supera els 200 mg/dl en colesterol total i ha tingut algun accident cardiovascular o antecedents familiars (per prevenir), però la realitat és que aquest protocol s’ha desvirtuat i les recomanacions d’estatines han augmentat de manera indiscriminada. A l’Estat espanyol, més de set milions de persones prenen estatines –uns quaranta milions de medicaments.
Què podem fer per regular els nivells de colesterol d’una manera més natural?
La importància de la dieta i l’exercici físic
- Fer una dieta integral, de càrrega glucèmica baixa (baixa en carbohidrats refinats) amb molts omega-3 i fibra, fonamental per prevenir els desequilibris del colesterol i les afeccions cardiovasculars.
- Què fa pujar el colesterol HDL (bo)? Els greixos saludables de la dieta, l’exercici, no fumar, perdre pes, per exemple.
- Què fa pujar els triglicèrids (dolent)? Els sucres i els carbohidrats refinats.
- Fer exercici és important per a la salut en general; en relació amb el colesterol com més exercici (temps o intensitat) més milloren els greixos de la sang. Un exercici moderat augmenta el colesterol HDL (el bo) i un d’intens fa baixar el colesterol LDL i els triglicèrids (tots dos dolents en excés).
Remeis naturals en fitoteràpia
Hi ha eines diferents que poden equilibrar i millorar alteracions de l’equilibri dels greixos, entenent que l’important no és rebaixar el colesterol total, sinó equilibrar els valors i, posteriorment, augmentar o reduir –amb aliments concrets– algun valor que, fins i tot després d’haver aplicat la dietoteràpia, no sigui dins l’interval que ens interessi.
Entre aquestes eines naturals trobem les següents:
- La carxofa conté cinarina, una substància que ajuda a metabolitzar els greixos. Segons l’International Journal of Food Sciences and Nutrition el 2013, pot ajudar a fer baixar el colesterol LDL i anivellar l’HDL.
- La bergamota és un cítric amb molts flavonoides –incloent hesperidina i naringenina–, conreat a Calàbria, que diferents estudis recents han vist que pot reduir els nivells de colesterol LDL entre un 25% i un 27%, i elevar els nivells de colesterol HDL.
- El segó de civada. És una font de fibra soluble que arrossega l’excés de colesterol LDL.
Les càpsules de bergamota i carxofa de Raab Vitalfood contenen una combinació dels valuosos extractes de bergamota italiana i carxofa francesa. L’extracte de bergamota s’obté del suc d’aquesta fruita d’Itàlia i es complementa amb extracte de carxofes de França, que conté la substància amarga vegetal cinarina (3,8 mg en 150 mg d’extracte per ració). A més, contenen una combinació de bitartrat de L-colina, que ajuda a normalitzar el metabolisme dels greixos.
Raab Vitalfood treballa amb ingredients de màxima qualitat, vegans, sense gluten ni lactosa, i aconsegueix un producte que ajuda a equilibrar i regular els nivells de colesterol sempre que es combini amb un estil de vida i una dieta saludable.
