El rebost

Inici / El rebost 17 de gener 2012 per Montse Reus

La garrofa

Potser us sorprèn que aquesta setmana us recomanem un aliment que alguns de vosaltres teniu associat a menjar per als ases. En cap cas us estem tractant de rucs! Al contrari, consumir garrofa és una opció molt intel·ligent per substituir i millorar les propietats de la xocolata.

La garrofa és el fruit d’un arbre (Ceratonia siliqua) lligat des de fa més de mil anys al paisatge de la costa mediterrània. Era utilitzada ja en època de l’antic Egipte com a endolcidor, i a Catalunya la van portar els romans. De la família de les lleguminoses, és una beina de color marró fosc que conté una polpa de sabor dolç que embolcalla les llavors. Aquestes beines es torren i es trituren per obtenir la farina de garrofa.

Propietats nutricionals

La farina de garrofa conté un 40-50% de sucres naturals (fructosa, glucosa, maltosa i sacarosa), de manera que és un aliment energètic amb sucres de curta durada; un 11% de proteïnes –és molt rica en l’aminoàcid essencial triptòfan, que és precursor de la serotonina, una substància que ens proporciona sensació de relaxació i tranquil·litat–, i menys del 2% de greixos, molt poc, sobretot si ho comparem amb el 23% del cacau pur.

De la mateixa manera que el cacau, conté quantitats significatives de minerals: ferro (proporcionalment en pes més que la carn de vedella), calci (també en pes més que la llet de vaca) i magnesi. Però la gran diferència amb el cacau és que la garrofa no conté àcid oxàlic, una substància que actua com a “lladre” de minerals i impedeix l’absorció intestinal del ferro i del calci.

Incorpora algunes vitamines, principalment la provitamina A (bona per a la vista), i algunes del grup B (B1, B2, B3, bones per al sistema nerviós), així com la vitamina D (responsable de la fixació del calci als ossos).

Es tracta d’un aliment lliure de gluten i, per tant, és apte per a celíacs.

Efectes sobre l'organisme

Un dels aspectes terapèutics més importants de la garrofa és la seva riquesa en fibra (un 13%), i a més del tipus soluble (pectina). La fibra soluble esdevé un substrat important per al creixement de la flora intestinal (efecte prebiòtic). Hi ha estudis que vinculen l’efectivitat de la farina de garrofa contra úlceres, diarrees infantils i infeccions de la mucosa intestinal i de la mucosa de l’aparell respiratori.

A la fibra continguda en la farina de garrofa se li atribueix un efecte triple: converteix el líquid en gel col·loïdal i, per tant, augmenta el volum de la femta, relaxa les parets intestinals i estimula el moviment peristàltic dels budells.

Un altre component important de la garrofa és el taní, que pertany al grup dels polifenols i que té virtuts antioxidants i protectores. Actua enfortint els capil·lars sanguinis i pot tenir efectes antiinflamatoris i antireumàtics.

Canvis vitals

La gran diferència entre la farina de garrofa i el cacau és que la primera no és addictiva. Segurament pensareu que estem exagerant amb això de l’addició, però heu de saber que alguns autors afirmen que “si es consumeix per costum xocolata s’inhibeix la total mineralització saludable del cos” (Paul Pitchford).

A diferència del cacau, la garrofa no conté teobromina. Aquesta substància ens pot crear dependència, ja que es tracta d’un alcaloide similar a la cafeïna que accelera l’activitat dels ronyons, els muscles i el cor i ens provoca una sensació d’energia falsa.

Per tant, la farina de garrofa és una alternativa molt saludable per ajudar a “desenganxar-nos”de la xocolata o el cacau, i ens proporciona energia saludable sense efectes addictius ni sobreestimulants que a la llarga poden conduir-nos a l’esgotament dels òrgans i a la dependència psicològica.

Com es cuina

El truc: s’ha d’anar en compte de no bullir la farina de garrofa perquè deixa un gust amargant. Per tant, si la voleu utilitzar com a substitut dels preparats de cacau en pols per desfer amb la llet (vegetal) de l’esmorzar, primer bulliu la llet i just després afegiu-hi la farina de garrofa.

Cultiu proper i ecològic: si consumim garrofa del país tenim l’avantatge que estarem optant per un producte més ecològic que el cacau o que la xocolata. Entre els productors mundials principals de la garrofa trobem la costa de Catalunya i la de València.

Per contra, el cultiu de cacau es fa a molts quilòmetres de casa nostra i, excepte en els casos del cacau de comerç just, tal com ens recorda la Jordina Casademunt en aquest article d’etselquemenges , està tristament vinculat amb esclavitud i pobresa, mà d’obra barata per obtenir productes competitius en el mercat.

Receptes bàsiques

Crema de garrofa per untar (apte per a celíacs, no apte per a diabètics)

  • 50 grams de farina de garrofa
  • 100 grams de melassa d’arròs
  • 50 grams de tahina ( és mantega de sèsam que s’obté de moldre les llavors de sèsam fins que es converteixen en una pasta)
  • 100 g d’avellanes torrades, pelades i picades
  • 100 g de llet vegetal d’arròs

Desfeu una mica la melassa d’arròs en un bol al bany maria, afegiu la resta d’ingredients a poc a poc, i remeneu sense parar fins que obtingueu una crema amb la consistència desitjada.

Es pot utilitzar per estendre sobre una galeta d’arròs (en el cas dels celíacs) o una llesca de pa de bona qualitat 

Cal guardar-la a la nevera

Garrofa a la tassa (apte per a celíacs si s’utilitza llet d’arròs, no apte per a diabètics) recepta extreta del llibre Tratamientos naturales al alcance de todos, d’Olga Cuevas i Lucía Redondo.

  • 1 litre de beguda vegetal (d’arròs si és per a una persona celíaca o de civada per a la resta)
  • 4 cullerades soperes ben plenes de farina de garrofa
  • 3 cullerades soperes de kudzú ( ja hem explicat les propietats d’aquest aliment tan nutritiu, i que en aquest cas farem servir d’espessidor)
  • 2 cullerades soperes de melassa d’arròs

Escalfeu en un cassó 750 ml de beguda d’arròs amb la melassa. En una tassa, desfeu el kudzú i la garrofa en els 250 ml de beguda d’arròs freda restant. Aboqueu el contingut de la tassa sobre la beguda d’arròs calenta i continueu remenant perquè vagi agafant una consistència homogènia fins que es faci espès.

Totes dues receptes són preparats molt dolços i calòrics. Per tant, no convé abusar-ne ni menjar-ne cada dia.

Resum

La farina de garrofa la podem utilitzar com a substitut de la xocolata o el cacau perquè ens aportarà més minerals (sobretot ferro i calci) i en canvi gairebé no ens aporta greixos ni substàncies que ens “roben” els minerals del cos. També ens permetrà desenganxar-nos del vici de menjar xocolata o cacau perquè no conté substàncies addictives.

Montse Reus

Montse Reus
Dietista i Ambientòloga
mreus@etselquemenges.cat

PUBLICITAT
Cercador

amunt